A casa nostra, les actuacions de conservació de la natura s'inicien ja l'any 1928 amb les primeres mesures d'Alfons XIII per protegir el Montseny i, posteriorment, el 1955 amb la declaració del Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici. La declaració de parcs naturals s'inicia als anys 80, amb el Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa i d'altres. Cal considerar també les Lleis de caça que ja al 1902 protegien algunes espècies insectívores, però que al 1973 amb un decret incorporen una llarga llista d'espècies protegides.

La diversitat de la flora vascular de Catalunya és molt destacable, ja que hi viuen prop de 3.600 tàxons (entre espècies i subespècies), el que representa prop del 30% del total de tàxons d'Europa. Vers les darreres dècades del segle passat, Catalunya era una de les comunitats autònomes (CA) capdavanteres en el coneixement de la seva flora vascular, gràcies al fet que disposava d'un catàleg complet i detallat, que resumia un bon coneixement florístic del territori.

Si bé en la ment tots guardem com a referent de biodiversitat els paisatges tropicals, les selves amazòniques o els esculls coral·lins, la tossuda realitat diària ens fa adonar, per poc inquiets o observadors que siguem, de la gran diversitat ecològica que ens envolta, fins i tot en el més petit dels detalls, en el més urbà i suposadament estèril dels ambients que habitem.

Espècies exòtiques invasores a Catalunya. Disposem de prou informació per a la seva gestió? Les invasions biològiques són, juntament amb la modificació i fragmentació del paisatge, una de les causes principals del declivi de la biodiversitat a tot el planeta. Moltes espècies exòtiques invasores mostren una gran capacitat de propagació i d'expansió geogràfica, i provoquen forts impactes sobre els ecosistemes i la salut humana, i la seva gestió pot comportar costos econòmics importants.

En la societat actual, la gestió i l'aprofitament dels recursos naturals és un tema quotidià i determinar l'àmbit i els límits d'aquesta gestió, una necessitat. Lluny queden els dies de la barra lliure ambiental on es podia fet tot a tot arreu. Catalunya, a més, té un dels índexs de biodiversitat més elevats d'Europa i per tant una gran responsabilitat en termes de conservació. El fet de formar part de la Xarxa Natura 2000, amb més d'un milió d'hectàrees declarades d'interès comunitari, duu implícit el desenvolupament d'activitats que afavoreixin la conservació dels hàbitats i espècies per les quals s'han designat aquests espais, aplicació directa de les directives Hàbitats i Ocells.