Quin és l'estat de la recerca a Catalunya?
Estem passant per molts bons moments. Estem recollint el fruit d'una política de continuïtat d'empresa, deu fer uns deu o dotze anys, que és l'aposta per l'excel·lència. S'ha apostat per determinats àmbits temàtics on hi havia talent, amb l'objectiu de consolidar-lo, establir-lo a Catalunya i crear sistemes per atreure'n de l'exterior per mitjà de sistemes competitius com poden ser programes o convocatòries públiques. Un bon exemple d'això el trobem en el camp de les ciències de la salut: tenim un bon sistema sanitari i una indústria farmacèutica i biomèdica molt forta, i això ha fet del país un atractiu perquè s'hi cultivi el talent: les empreses del sector demanaven a les universitats i als investigadors o professors que els donessin un cop de mà en alguns àmbits que potser no podien cobrir amb el propi equip de treballadors, o perquè no comptaven amb prou tecnologia o coneixement específic. Com a resultat, s'han establert convenis de relació universitat-empresa que han evolucionat de tal manera que, fins i tot, el coneixement biomèdic ha progressat cap a quotes més enllà de les necessitats de l'empresa i a un nivell internacional comparable al d'altres països tan avançats com Suïssa o els EUA.

La recerca i la innovació són elements que enriqueixen el país, però no sé fins a quin punt la ciutadania n'és conscient.
N'és conscient quan en rep els beneficis. La ciutadania ha de saber que el que s'inverteix en recerca reverteix en el seu benestar, ja que gràcies a la recerca, tenim medicaments, cures hospitalàries i una millor assistència a les persones grans per mitjà de les TIC o Internet. Cal alimentar la societat del benestar aportant-li coneixement ja que, si no ho fem, ens colonitzaran internacionalment. Per això, hem de vetllar pel nostre know how i facilitar que es generi coneixement i riquesa.

Els serveis que ens proporcionen la recerca i la innovació són evidents. No és, doncs, paradoxal que l'Estat retallés el pressupost que s'hi destinava?
Fa poc, la cancellera alemanya, Angela Merkel, afirmava que en una economia de valor hi ha dues coses a preservar: l'educació i la recerca. En el cas de la Generalitat, si considerem la innovació, s'ha incentivat en un 20% i escaig , mentre que la recerca, en un 13%. Part d'aquest pressupost està compromès pel suport que proporcionem a grans infraestructures com és el supercomputador MareNostrum o el sincotró Alba. Comporten una gran inversió, però a Catalunya, les apostes han estat clares: en el cas del MareNostrum, per exemple, ens ha situat a l'escenari internacional com un centre de supercomputació de referència.

El Pla de Recerca i Innovació (PRI), que és l'instrument amb què la Generalitat exerceix la tasca de planificació, foment i coordinació de la recerca i la innovació del país estableix deu objectius estratègics. Un d'ells és la internacionalització.
És molt important que els nostres centres i les nostres universitats siguin reconeguts com a llocs atractius on venir a treballar o a estudiar, i per a aconseguir-ho, les universitats amb potestat per fer-ho han de tenir unes polítiques de difusió i de crida, per donar-se a conèixer i explicar en quins temes són bons. Des del Comissionat per a Universitats i Recerca de la Generalitat, s'ha posat en marxa un pla d'internacionalització de les universitats. Paral·lelament, els propis centres de recerca, en tenir molts contactes amb molts centres equivalents al seu, el que fan és oferir espais i llocs de treball a investigadors amb talent, als quals accedeixen després d'haver passat una convocatòria competitiva. A tot això cal afegir-hi la creació, fa relativament poc, del sistema Centres de Recerca de Catalunya (CERCA), en què tots els centres que en formen part estan organitzats seguint un model de governança i de funcionament que permet assegurar l'eficiència, la flexibilitat de gestió, la captació i promoció del talent, la planificació estratègica i la capacitat executiva. Gràcies a CERCA, els quaranta centres que tenim al nostre sistema tenen una imatge comuna, una imatge internacional.

Gràcies a totes aquestes actuacions s'ha aconseguit evitar l'anomenada fuga de cervells...
Això de la fuga de cervells és un mite. Competim d'igual a igual, amb els altres països: hi ha gent que marxa, però també molta que torna, així com molts investigadors estrangers. Tenim, sense anar més lluny, prop de 230 investigadors ICREA.

Tenir investigadors (i professors) de primer nivell també garanteix un màxim nivell de docència a les universitats.
Si no tenim docents d'aquest nivell, no aconseguirem tenir mai el planter. Cal que a les universitats hi hagi professorat que transmeti il·lusió; que faci que els alumnes s'enamorin d'allò que el professor els explica. Persones així creen deixebles, deixen empremta. Un mestre inquiet, triomfador, que ha sortit victoriós de reptes científics de gran vàlua, que té una acreditació a nivell de publicacions arreu del món és l'equivalent a una estrella del rock, però en un altre àmbit. Poder practicar i aprendre al costat d'una persona així, vulguis o no, emociona, i, en gran part de la ciència hi ha emoció i si no ho sents així, més val que et dediquis a l'empresa privada, on et pots guanyar millor la vida.

El PRI també fa referència a la necessitat de millorar de la governança en R+D+I. Ha comportat gaires canvis, això, en l'organització de la Generalitat?
Més que canvis, el que hi ha hagut és una transformació de l'organització que hi havia abans. Una de les qüestions que es va plantejar va ser la de crear un sistema de governança que no fos més gran que el que ja teníem, però que tingués una lògica i una coherència, un sistema de gestió més eficaç i, sobretot, que no es dupliquessin competències ni quedessin espais buits.

I això, com s'ha concretat?
Vam transformar el sistema que teníem tot creant agències o, dit d'una altra manera, els braços executors del sistema. Per la part d'innovació, es va crear ACC10, que és la fusió del que anteriorment era el COPCA, que es dedicava a donar suport a les accions de les empreses i a la transferència de coneixement, des de la recerca més essencial fins a la seva aplicació. Per una altra banda, els centres tecnològics, és a dir, els centres de recerca de l'àmbit industrial i empresarial, s'han agrupat a través d'una estructura comuna: Tècnia. S'ha creat una mena de consorci amb els centres tecnològics més grans, mentre que els més petits se'ls està ajudant perquè es consolidin. D'aquesta manera, s'estableix un esperit de col•laboració entre els diversos centres tecnològics del sistema perquè, tot i fer coses diferents, acabin amb un resultat comú. Els centres de les universitats que estan més orientats a donar serveis a les empreses, s'han unit en la Xarxa d'Innovació Tecnològica, i els estem dirigint a que es vagin convertint en centres tecnològics, amb una base més universitària, però sense perdre la perspectiva que el seu client el trobarà en l'empresa privada. Tot això, pel que fa a la part d'innovació.

I per la part de recerca...
...la Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació, l'AGAUR i la fundació ICREA s'han posat a treballar de forma conjunta en la institució Talència. Talència es dedica a donar suport al desenvolupament de la recerca, beques, ajudes competitives, programes, enviar gent a l'estranger, mobilitat, finançament temàtic,etc. A banda d'això, com ja he comentat abans, per donar coordinació als quaranta centres de recerca de què disposem s'ha creat CERCA.

Un altre dels objectius estratègics que s'estableixen al PRI és el d'establir sinergies amb l'empresa privada.
Una de les demandes del Pacte Nacional de la Recerca i del propi PRI és que es destinin recursos a la formació de gestors de recerca i experts en la transferència de coneixement, ja que, ara per ara, no hi ha uns estudis reglats per crear aquesta figura, tot i que ja s'està normalitzant. Els recursos del propi sistema són escassos, i per això hem d'anar a competir per recursos internacionals. Per poder-ho fer, cal que hi hagi persones que sàpiguen preparar les convocatòries, gestionar els projectes, ja que, normalment, aquesta la feina la fa el responsable del projecte, que acostuma a ser un bon científic, però un mal gestor. A més de gestors, calen experts en la transferència de coneixement, és a dir, persones que acostin a les empreses l'oferta de les universitats i que els descobreixin les necessitats que tenen. És per això que es van crear els ajuts del programa Talent Empresa, que identifica investigadors que van a fer la seva tesi en una empresa durant quatre anys. Treballen per un tema d'interès empresarial però amb els coneixements de la universitat, més acadèmics. Un cop han fet la tesi, els investigadors tenen l'opció d'incorporar-se a la plantilla de l'empresa o bé tornar a la universitat. Això també funciona a l'inrevés: els investigadors de les empreses també poden passar una temporada a les universitats, reciclant-se, fent recerca o fent la tesi..., i llavors tornar a l'empresa. D'aquesta manera, es fa permeable el coneixement entre el sector privat i el sector públic, i també s'aconsegueix que es valoritzi la recerca.

Un altre punt clau és la socialització de la recerca.
És imprescindible, perquè per estimar, cal conèixer. Un país més intel·ligent, serà més lliure, i una manera de fer-nos més lliures és donant-nos coneixement. Per difondre i divulgar la ciència estem fent campanyes a les escoles i en els mitjans de comunicació, publiquem revistes encartades als diaris i d'altres de producció pròpia tant en format electrònic com en paper. S'organitzen La Setmana de la Ciència, La Nit de les Estrelles, i s'ha creat la plataforma de comunicació científica Global Talent. En conjunt, penso que la feina de promoció, divulgació i difusió que s'està fent és prou digna. Se n'hauria de fer més? Sí. I en un context més popular? També. A les telesèries haurien de sortir més científics, que fossin divertits, riallers, que emocionessin una mica, amb una imatge positiva, perquè així motivarien la societat a interessar-se per la ciència. Sense anar més lluny, en l'època del Rodríguez de la Fuente moltes persones van decidir estudiar biologia; en l'època del CSI, molts s'han decidit a estudiar criminologia... Costa molt, millorar la imatge externa; per això, hem d'intentar comparèixer a actes populars, per acostar la ciència i la figura del científic a la gent.

I, ja per acabar: la recerca en medi ambient, és una línia estratègica ara per ara?
Dels disset reptes que té el PRI, el medi ambient en té cinc...

Per tant, té molt protagonisme.
Perquè és una necessitat: la mobilitat sostenible és necessària; l'organització del territori, és necessària; l'aigua i els recursos energètics són necessaris -de fet, tenim centres de recerca vinculats als temes energètics molt importants, com és el cas de l'Institut de Recerca en Energia de Catalunya (IREC)-. És qüestió d'anar buscant eines que ens permetin resoldre els problemes que tenim; i quan ho tinguem, vendre-ho a altres països. Altres centres, com l'Institut de Ciències del Clima (ICC), estan donant una molt bona imatge de qualitat del sistema públic de recerca en ciències del clima i en indicadors de contaminació atmosfèrica; l'Institut Català de Recerca de l'Aigua (ICRA) estudia el tractament i la gestió d'un recurs d'interès estratègic nacional. Altres bons exemples són el Centre Tecnològic Forestal (CTF), o el CREAF.

I ja, per acabar, recomani'ns alguna publicació.
Catalonia, Spain, és una anàlisi feta per l'OCDE del sistema de recerca i innovació de Catalunya, vist des de fora, i sense contaminar. És un document interessant per a aquells que tinguin inquietud per la ciència i per l'organització dels sistemes de recerca i innovació.

Joan Roca va néixer a Barcelona l'any 1950. És doctor en Ciències Biològiques per la Universitat de Barcelona, Farmacòleg Preclínic i especialista en Cirurgia Experimental per la Universitat de Saragossa. Va ser cap del Departament de Farmacologia Preclínica a diverses empreses del sector farmacèutic nacional i també cap de transferència de tecnologia en les àrees de Biomedicina, Química i Medi Ambient a la Universitat de Barcelona. Ha estat investigador col·laborador del Departament de Fisiologia Animal de la Facultat de Biologia de la Universitat de Barcelona; expert preclínic i professor de diferents cursos de postgrau en temes de fisiologia animal, farmacologia, toxicologia i experimentació biològica a la Universitat de Barcelona. Des del març de 2004 fins al desembre de 2006 va ser el director del Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible de Catalunya (CADS). Ha estat director del Consell Interdepartamental de Recerca i Innovació Tecnològica (CIRIT), adscrit al Departament d'Innovació, Universitats i Empresa del Govern de la Generalitat de Catalunya, i des de l'abril de 2009 és el director general de Recerca de la Generalitat de Catalunya.