La revista del Col·legi d'Ambientòlegs de Catalunya
Núm. 7, Gener - març de 2012
Aniol Esteban
Cap del Departament d'economia ambiental de la New Economics Foundation (NEF)
"Reduir la jornada laboral és clau per afrontar els reptes ambientals, socials i econòmics del segle XXI"

 

 

 


Economia verda, un terme de moda arreu del món. Com el definiria en poques paraules?
Tothom en parla com aquell conjunt de sectors de l’economia que contribueixen a millorar el medi ambient. Per a la NEF, l’economia verda és un objectiu final: una economia que opera dins dels límits ecològics del planeta i que genera benestar humà i justícia social. Però les dues visions són correctes.

Seguim amb els conceptes. Entenc que economia verda no és el mateix que economia ambiental i que economia ecològica.
L’economia verda és un objectiu o un sector de l’economia. En canvi, l’economia ecològica i l’ambiental són disciplines que ens poden apropar a l’objectiu de construir una economia verda. L’economia ecològica parteix de la base que els recursos naturals són limitats i comporta un canvi profund del model econòmic vigent. En canvi, l’economia ambiental juga amb el model econòmic actual i hi introdueix correccions. Les dues disciplines es poden reconciliar: a curt termini no es pot canviar el model imperant i cal corregir-lo, però a llarg termini hem de caminar cap a un nou model.

Per tant, l’impuls de l’economia verda arreu del món podria comportar un canvi real del model econòmic i productiu?
Actualment, pel que he llegit, l’economia verda entesa com a sector específic es presenta sovint com un pedaç, com una petita part aïllada, de la mateixa manera que un govern té un departament dedicat a la sostenibilitat. Tot i que pot ser interessant analitzar quin percentatge dels llocs de treball es dediquen al medi ambient i quin potencial té el sector per créixer, una veritable economia verda baixa en carboni només es pot assolir amb mesures macro que afectin tothom. Per exemple, amb regulacions que obliguin totes les empreses i sectors a ser més sostenibles.

És lògic que en un moment de crisi econòmica i amb l’atur pels núvols els governs busquin nous jaciments d’ocupació. Està justificat el potencial que se li atorga a l’economia verda per crear milers de nous llocs de treball?
És un potencial real sempre i quan expandim el concepte d’economia verda d’uns pocs sectors a la resta de sectors econòmics, com ara el de l’automòbil o el de l’agricultura i la pesca. Els documents estratègics sobre economia verda que s’estan elaborant darrerament sovint no reconeixen la magnitud del canvi que requereix l’economia.

Quina és la magnitud d’aquest canvi, doncs?
No s’han de promocionar petits sectors de l’economia sinó promoure polítiques holístiques que abastin tots els sectors. Ara mateix, a un empresari, a un consumidor o a un polític, fer les coses malament des d’un punt de vista ambiental els surt barat. Cal crear un marc on fer les coses bé sigui sinònim d’èxit empresarial, que com a consumidor et surtin els números o que com a polític la gent et voti.

L’economia verda abasta un ampli ventall d’ocupacions, però quins àmbits tenen més capacitat per generar nous llocs de treball?
En l’informe A Green New Deal de la NEF, citem com a sector clau el de les energies renovables i apostem per crear un exèrcit del carboni, un conjunt nombrós de treballadors amb coneixements i aptituds per a diferents tasques com aïllar habitatges, promocionar les energies renovables, etc. Novament, però, millorar l’eficiència en l’ús dels recursos és aplicable a tots els sectors, de manera que si s’orienten en aquesta direcció es poden crear molts llocs de treball.

Hi ha algun subsector de l’economia verda que passi més desapercebut però que també pugui crear molts llocs de treball en el futur?
Més que un subsector, hi ha una mesura de la que no se’n parla mai, que pot ser xocant i que nosaltres hem explicat a l’estudi 21 hores: el repartiment de la feina. Es tracta que la gent treballi menys hores i que això es tradueixi en més gent ocupada. Tenir una feina digna és un dels components més importants del benestar humà i ens fa més feliços. Avui en dia, les millores tecnològiques no s’han traduït en treballar menys hores, sinó que fins i tot en treballem més. Hem de repensar l’ús del temps i qüestionar que calgui treballar 40 hores. Evidentment, la gent tindria menys sou, però hi hauria menys despeses socials i més beneficis ambientals. Reduir la jornada laboral és clau per afrontar els reptes ambientals, socials i econòmics del segle XXI.

A l’Estat espanyol sembla que s’estiguin impulsant diverses normes i iniciatives per potenciar l’economia verda.
Espanya, en no tenir reserves de petroli i gas, s’ha hagut d’espavilar. Va aprovar lleis i incentius per a les energies renovables, però recentment ha fet un gir per repensar aquests incentius i ha perdut part de la credibilitat, sobretot per al sector empresarial. Si es vol apostar per les energies renovables, cal un marc de certesa a uns quants anys vista per tal que el sector privat hi inverteixi.

I en l’àmbit de la biodiversitat, Espanya també té un gran potencial.
El turisme ornitològic i en general el d’espais naturals encara no s’han promogut prou. Tenen potencial per créixer, però amb limitacions. Aquestes modalitats no arribaran a ser mai el principal producte del sector turístic. Però els espais naturals poden generar llocs de treball en altres àmbits com l’agricultura, la salut o l’educació.

A Catalunya, el Govern de la Generalitat de Catalunyà elaborarà un Pla per estimular l’economia verda. Quina és la clau per tal que aquest pla d’acció assoleixi els seus objectius?
Les claus són diverses: que els continguts del Pla siguin transversals a tota l’acció de govern, que tingui pes polític i que les mesures que inclogui es transformin en normativa. Un senyal no gaire positiu en l’àmbit català és el primer informe del Consell Assessor per a la Reactivació Econòmica i el Creixement (CAREC). Aquest informe no menciona termes com desenvolupament sostenible, economia verda, canvi climàtic, crisi climàtica o carboni. Això és un indicador clar que queda molta feina per fer.

Suposo que aquesta transversalitat serà una de les recomanacions de l’estudi sobre economia verda que està impulsant el Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible (CADS) amb la col·laboració de la New Economics Foundation?
Serà un principi fonamental. És positiu que el CADS estigui estudiant mesures per encaminar Catalunya cap a una economia verda. Aquest estudi es pot complementar molt bé amb el Pla d’acció per al foment de l’economia verda que vol elaborar el Govern català. El repte serà que tota aquesta tasca es converteixi en polítiques reals.

Per acabar, podria recomanar algun llibre o pel·lícula que ens ajudi a reflexionar sobre tot el que hem estat comentant?
Do Good Lives Have To Cost The Earth?, un llibre en anglès de personatges famosos que promou la idea que per viure bé no hem de destruir el Planeta. Un altre és El primer glop de cervesa, de Philippe Delerm, sobre petits plaers de la vida dels que cal ser-ne conscients. En aquesta línia, també recomanaria la pel·lícula en francès La Joie de Vivre (el goig de viure). Tot plegat per veure que fer les coses de manera diferent no sempre comporta un gran sacrifici i aporta molts beneficis.

 

 


Aniol Esteban és llicenciat en Biologia per la Universitat de Barcelona (UB) i Màster en Economia Ambiental per la UCL (University College London). Des del 2007 treballa a la New Economics Foundation (NEF) i des del 2009 n'és el cap del Departament d'economia ambiental. Abans havia treballat a la Royal Society for the Protection of Birds (RSPB) i a la WWF (World Wildlife Fund for Nature).



Hemeroteca




Què és .ambiental?
Subscripció
Contacte
Equip de redacció