La revista del Col·legi d'Ambientòlegs de Catalunya
Editorial

Parlar del litoral des de l’òptica de les ciències ambientals es tradueix en fer una lectura que interpreti el litoral com un espai essencial per garantir la conservació d’uns serveis ambientals. I tot això, sense obviar que ens trobem davant d’un litoral amb una forta presència humana que es tradueix en activitats econòmiques, assentaments urbanístics i infraestructures. No podríem continuar sense fer una crítica a una gestió del litoral que ens ha portat a un excés d’antropització i artificialització, amb conseqüències ambientals i econòmiques que pagarem durant molts anys.



Entrevista
Françoise Breton - Directora del Grup de Recerca en Recursos Costaners i Paisatge (INTERFASE), UAB


Pablo Saavedra - Director General de Sostenibilitat de la Costa i el Mar del Ministeri d'Agricultura, Alimentació i Medi Ambient


Opinió
Eduard Ariza - Ambientòleg i doctor en Ciències del Mar

La tensió en la relació home-natura s’expressa d’una manera particularment intensa a les zones costaneres. La limitació de l’espai, els costums actuals i les oportunitats econòmiques fan que es produeixi un fort contrast entre el sistemes socials i naturals de nostre litoral.



Pilar Marcos - Responsable de la campanya de Costes de Greenpeace

Greenpeace ha assenyalat en diverses ocasions que, malgrat que la Llei de Costes 22/1988 era una bona Llei, no se’n feia un seguiment adequat ni s’implementava correctament. En resum: no han existit la voluntat política i administrativa necessàries ni per garantir-ne el compliment ni per aplicar-la sense errors. Però lluny de millorar la norma, amb l’aprovació de la nova Llei, l'actual administració sembla haver optat per enfonsar la protecció ambiental del nostre litoral. 



Elisabet Roca - Ambientòloga i professora de la Universitat Politècnica de Catalunya

El 2n Informe del Canvi Climàtic de Catalunya (2012) adverteix que un increment dels fenòmens meteorològics i geomorfològics accentuarà les tendències erosives del nostre litoral. El problema de la regressió de les platges, però, ja ve de lluny. I ara, als efectes dels embassaments i de la impermeabilització del sòl i els ports, entre d’altres, se suma l’escalfament global que és, sens dubte, un factor més de canvi i d’incertesa. Davant d’aquestes pressions, des de principis del s. xxi el Panell Intergovernamental del Canvi Climàtic (IPCC) insisteix a reforçar la nostra capacitat adaptativa, és a dir, a millorar el potencial dels sistemes, les institucions i els individus que ens han de permetre ajustar-nos i afrontar els impactes del canvi climàtic. Ara bé, de quina manera es tradueix això a l’hora de gestionar el nostre litoral?



Jaume Vicens i Perpinyà - Tècnic de l'Àrea del Medi Natural dels Serveis Territorials a Girona del Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural

Als anys 60, el Paratge de Tudela, a la punta del Cap de Creus (Cadaqués), era descrit per Josep Pla com “un paisatge lunar d’un dramatisme inenarrable”. Dalí el considerava “un paisatge fet per a Déus més que no pas per a homes”. Però es va transformar en un complex turístic privat.



Patrícia Giménez Font - Ambientòloga i Màster en Gestió Integrada de Zones Costaneres

Un any més, l’estiu ha arribat i, qui més qui menys, probablement acabarà posant un peu en alguna platja de la costa catalana. I és que els catalans tenim aquesta sort: vivim en un país petit, potser sí, però amb 780km de costa. Aquest front costaner el conformen platges de sorra (amb defenses costaneres i sense), sectors de costa rocosa, penya-segats, trams protegits per esculleres i zones amb obres portuàries. Es tracta d’una franja de municipis que representen el 7% del territori de Catalunya i on viu aproximadament el 40% de la població catalana.



Francesc Xavier Roig i Munar - Geògraf i consultor ambiental especialitzat en gestió del litoral

Les platges deuen ser els espais públics amb més rendiment econòmic i, alhora, els més desitjats per una gran part de la població, tant local com visitant. En les últimes dècades, la platja s’ha entès com un espai estàtic, de manera que no s’han tingut presents ni els seus valors geoambientals i socials ni el seu dinamisme com a sistema natural, com a medi que llinda entre terra, mar i aire. S’ha concebut com un espai eminentment urbà i, per això, ha estat víctima d’una gestió rígida que ha afavorit la continuïtat del món urbà sobre la platja, afectant l’estabilitat del sistema.



Rafel Audivert - Advocat a Roca Junyent i professor associat a la UAB

El 30 de maig es va publicar la Llei 2/2013, de 29 de maig, de Protecció i Ús Sostenible del Litoral i de modificació de la Llei 22/1988, de 28 de juliol, de Costes, que va entrar en vigor el 31 de maig de 2013. A continuació, descriurem breument la dita Llei evitant, en la mesura del possible sense entrar en elements valoratius, i essent conscients de la polèmica que ha generat.



Notícies

Greenpeace i Avazz recullen firmes per demanar a la UE la derogació de la llei

Des de fa 16 anys es fa un seguiment continu de la praderia de posidònia oceànica de Mataró gràcies al voluntariat submarí

Les àrees proposades sumen un 10% del total de la superfície i s’hi inclouen el Cap de Creus, Gibraltar i àrees marines de les Illes Balears

525 guinguetes s’han adherit a un decàleg de bones pràctiques ambientals

La iniciativa pretén desbloquejar la desurbanització de l’espai pendent des del 2008

Els ponents van coincidir que la reforma no aporta avenços per a la protecció i la gestió sostenible del litoral

Webs

Més webs
Hemeroteca




Què és .ambiental?
Subscripció
Contacte
Equip de redacció