La revista del Col·legi d'Ambientòlegs de Catalunya
Editorial

El Cinquè Informe de Panell Intergovernamental sobre Canvi Climàtic (IPCC), publicat els darrers mesos, ens deixa un missatge clar i concís: el canvi climàtic és inequívoc i és degut a l'acció antropogènica amb un alt percentatge de probabilitat. També ens recorda que, malgrat els anys de negociacions internacionals per establir compromisos de reducció de les emissions, la situació global no ha millorat, sinó que s’ha agreujat.



Entrevista
Josep Enric Llebot - Secretari de Medi Ambient i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya


Dra. Asunción Lera Saint Clair - Investigadora Sènior Principal de Low Carbon Future a DNV GL (Oslo) i autora líder del 5è Informe de l'IPCC


Opinió
María del Carmen Llasat - Professora titular del Departament d'Astronomia i Meteorologia de la Universitat de Barcelona

Des de la finestra de l’autocar, veig la costa blava i cristal·lina del mar Tirrè mentre ens dirigim a estudiar una esllavissada que va desplaçar part d’una muntanya a Maierato, a la Calàbria. Una costa esquitxada per petits pobles de pescadors en els quals les cases gairebé s’endinsen en el mar en una confraternització, tal vegada, amenaçada per les conseqüències de l’augment de temperatura. L’esllavissada ens porta a una discussió sobre si hi ha o hi haurà més riscos naturals a causa del canvi climàtic.



Eduard Pla - Investigador al CREAF

Tal i com reflecteix el darrer informe sobre Bases Físiques de l’IPCC (2013), fins i tot si avui mateix tots els països del món deixessin d’emetre gasos d’efecte hivernacle (GEH), moltes de les conseqüències del canvi climàtic, com ara l’escalfament, perdurarien unes quantes dècades més, a causa de la inèrcia pròpia del sistema climàtic.



Marta G. Rivera Ferre - Investigadora a la Universitat de Vic i autora líder del 5è informe del IPCC, i Feliu López i Gelats, investigador al CREDA-UPC-IRTA i autor contribuent del 5è informe del IPCC

El Cinquè Informe de l’IPCC ens dóna la possibilitat d’escatir les àrees de consens i de desacord en el panorama científic internacional respecte del canvi climàtic, i les causes i efectes que s’hi associen. En concret, un capítol sencer d’aquest informe s’ha dedicat a les àrees rurals, del qual a continuació n’esmentem els punts principals.



Mercè Rius - Diputada adjunta de Medi Ambient. Àrea de Territori i Sostenibilitat. Diputació de Barcelona

Les polítiques de mitigació del canvi climàtic han esdevingut, en els darrers anys, l’objectiu ambiental prioritari de la Diputació de Barcelona. Quan, ara fa uns cinc anys, la Comissió Europea va plantejar als municipis la iniciativa del Pacte dels alcaldes i les alcaldesses per una energia sostenible, l’Àrea de Territori i Sostenibilitat de la Diputació va veure-hi l’oportunitat de vincular-se a un projecte que intervenia directament en l’àmbit de la mitigació global des de les administracions més properes a la realitat territorial i a les necessitats de la ciutadania: les diputacions i els ajuntaments.



Connie Hedegaard - Comissària europea d'Acció pel Clima

Europa és, amb diferència, el major importador de combustibles fòssils del món. Els esdeveniments ocorreguts recentment a Ucraïna, Síria i l'Iraq han posat de manifest, una vegada més, la vulnerabilitat de la nostra economia davant de les brusques pujades dels preus, les pertorbacions energètiques externes i les intencions d'altres règims.



Irma Ventayol - Tècnica de Gestió del Coneixement de la Gerència d'Hàbitat Urbà de l'Ajuntament de Barcelona

La majoria dels impactes relacionats amb el canvi climàtic són impactes ja observats a la ciutat de Barcelona. Com a ciutat costanera i mediterrània, Barcelona presenta un nivell de risc significativament elevat, sobretot pel que fa a les sequeres (s’espera el doble de freqüència i intensitat), les onades de calor (es preveu un augment mitjà de la temperatura d’uns 3,5°C a finals del segle) i els episodis d’inundacions.



Josep Garriga - Economista i expert en negociacions sobre canvi climàtic

Les negociacions internacionals que es van mantenir sobre el canvi climàtic sota el paraigües de les Nacions Unides es van iniciar, oficialment, a la Cimera de la Terra, que es va celebrar a Río de Janeiro al 1992. D’aquesta important trobada va sorgir l’“Acord Marc”, l’únic acord global per lluitar contra el canvi climàtic, que actualment encara és efectiu i vigent a tots els estats.



Jordi Ortega - Filòsof, politòleg i periodista

Al 2008, la Unió Europea va acordar integrar dins de la política climàtica, una política energètica amb tres objectius pel 2020: 1) reduir un 20% les emissions de gasos d’efecte hivernacle, 2) assolir un 20% de generació d’energia a partir de fonts renovables, i 3) millorar en un 20% l’eficiència energètica. Les dues eines proposades per assolir-los són: d’una banda, el comerç de permisos d’emissions de carboni, que permet posar un preu a les emissions de CO2 a nivell europeu; i, d’altra banda, atreure les inversions en energies renovables a partir d’un preu fix garantit.



Notícies

Lleida, La Garrotxa, l’Àrea Metropolitana de Barcelona i tres ens locals més publicaran els seus plans d’adaptació al 2014

Les ciutats i pobles signants es comprometen a elaborar plans per reforçar la seva resiliència davant dels impactes de l’escalfament global

El Delta de l’Ebre s’enfonsa entre 2 i 3 mm cada any a causa de la subsidència

El projecte se centrarà en l’aplicació de mesures d’adaptació a les conques de la Muga, el Ter i el Segre

Els mitjans de comunicació han presentat la ciència del clima com una ciència controvertida, polèmica i subjecte a debat

La creació d'una llei de canvi climàtic ha de néixer des de l'ambició i la necessitat de complir uns objectius de reducció d'emissions GEH que siguin fixats des de l'acceptació de la imperant realitat actual.

Webs

Més webs
Hemeroteca




Què és .ambiental?
Subscripció
Contacte
Equip de redacció