El preu dels diferents béns és un dels factors determinants per a explicar-ne el seu consum. En aquest sentit, dels diferents instruments de la política pública, aquells que incideixen sobre el seu preu -com són els tributs- es troben entre els que tenen més capacitat per afectar-ne el seu consum.

L'aigua ha estat, és i continuarà sent, un tema d'actualitat a Catalunya. Veiem-ne alguns exemples. La darrera sequera, sense anar més lluny, va obrir el debat de si les reserves d'aigua potable eren suficients o no per garantir l'abastament de la població, si calia fer o no un nou transvasament, i d'on s'havia de fer i de la quantitat d'aigua que s'havia de transvasar.

L'aigua és un recurs escàs i imprescindible per a la supervivència de la Humanitat. Aquesta constatació repetida fins a la sacietat en els últims anys va necessitar que la carestia adquirís una dimensió d'extrema gravetat i de conflicte per arribar a ocupar un lloc destacat a l'agenda internacional.

L'aigua és un bé escàs i preuat; i ara estem en el camí per fer-ne un ús més eficient. És precisament en l'àmbit local i en el sector domèstic on existeix un ampli ventall d'actuació per avançar en aquest camí.

Les conques internes de Catalunya pateixen històricament d'un dèficit hídric, que ens fa dependre en extrem de la climatologia mediterrània i les aportacions de les pluges. Això ha provocat fins a data d'avui que en períodes de sequera s'hagin patit les conseqüències d'aquesta manca de recurs.