La revista del Col·legi d'Ambientòlegs de Catalunya
Editorial

Hi ha tantes mirades al paisatge com persones, tantes aproximacions com disciplines professionals directament o indirectament vinculades. El paisatge és un concepte transversal i pluridisciplinari, termes que als ambientòlegs ens resulten més que familiars.
Paisatge i medi ambient estan íntimament relacionats i són parcialment coincidents. D'aquí l'interès creixent que el paisatgisme, una àmplia disciplina dirigida a la gestió i ordenació del paisatge, adquireix com a camp professional per als ambientòlegs.
El Conveni Europeu del Paisatge signat a Florència l'any 2000 va significar un punt d'inflexió important en el tractament jurídic del paisatge i, per extensió, en la seva incorporació a les polítiques públiques. Un cop ratificat pel seu Parlament, Catalunya va ser la primera comunitat autònoma de l'Estat espanyol a aprovar una llei de paisatge que crea instruments nous per a la seva protecció, gestió i ordenació.
Els cinc anys de polítiques de paisatge transcorreguts des d'aleshores són un període molt curt per percebre canvis substancials en el seu estat i en les seves dinàmiques, però són un pas en la bona direcció.
Tot i això, en aquesta matèria l'acció pública no és suficient per assolir resultats. El paisatge és el reflex de la cultura i els valors d'una societat. I, al seu torn, és una font de riquesa, benestar i qualitat de vida per a la població. La sensibilització ciutadana i el reclam social d'una major atenció als aspectes paisatgístics de les intervencions sobre el medi, doncs, són un requisit sine qua non per acostar-nos a la qualitat dels paisatges d'altres països. I en els darrers anys, com a reacció potser al vertiginós ritme dels canvis que es donen al nostre entorn i de la creixent consciència ambiental, s'està estenent una major preocupació per l'estat dels nostres paisatges entre els ciutadans.
En aquest complex procés de millora de l'entorn, els professionals implicats hem d'assumir la part de responsabilitat que ens pertoca i afrontar el repte de buscar solucions imaginatives que permetin conjugar la intervenció i el canvi inherents a l'evolució de la societat amb el manteniment de valors i qualitats del paisatge. No és una tasca fàcil ni de curta durada, però és un compromís ambiciós i estimulant.



Entrevista
Yves Luginbühl - Director emèrit d'investigació al Centre Nacional de Recerca Científica de França (CNRS) i coredactor del Conveni Europeu de Paisatge


Opinió
Daniela Colafranceschi - Arquitecte i professora d'arquitectura del paisatge a la Università Mediterrania de Reggio Calabria (Itàlia)

Quan reflexiono sobre la feina que he dut a terme en l'ensenyament, investigació i planejament, sobre els interessos que la motiven i els elements que provo d'interelacionar-hi, m'adono que entre les constants que hi trobo -en un recorregut intermitent i fins i tot tortuós- hi ha la curiositat per la recerca i l'experimentació sobre els temes de ciutat i territori, on la Mediterrània, el seu paisatge i la seva complexa geografia, passa de ser el teló de fons a assumir el paper protagonista.



Jaume Busquets i Fàbregas - Subdirector general de Paisatge i Acció Territorial. Generalitat de Catalunya

Deu anys després de la signatura del Conveni Europeu del Paisatge (CEP) i cinc després de l'aprova ció de la Llei 8/2005 de protecció, gestió i ordenació del paisatge, aquest sembla un moment especialment oportú per fer un balanç de la política de paisatge a Catalunya, que posi de manifest els principals resultats assolits i exposi els grans reptes a assolir els pròxims anys.



Pere Sala i Martí - Coordinador tècnic de l'Observatori del Paisatge de Catalunya

En els últims anys el paisatge ha despertat un interès creixent entre les institucions, els agents socials i culturals, i a la societat europea en general. Els motius són ben diversos: des del deteriorament que han patit molts paisatges europeus, amb la conseqüent pèrdua dels seus valors i de la seva idiosincràsia, fins a una creixent conscienciació ambiental sobre aquesta qüestió que ha generat una opinió cada cop més escoltada per les institucions. Però si un factor hi ha contribuït decididament -i n'ha estat, també en part, una conseqüència- fou l'aprovació al Palazzo Vecchio de Florència el 20 d'octubre de 2000 del Conveni Europeu del Paisatge (CEP), impulsat pel Consell d'Europa, amb l'objectiu de fomentar la conservació i millora de l'extraordinària diversitat de paisatges europeus, sobretot els més degradats.



Clara Fullana - Economista i Directora Insular d'Agricultura, Ramaderia i Pesca del Consell Insular de Menorca

L'illa de Menorca s'ha mantingut, fins avui, amb una qualitat ambiental excel·lent. Els nombrosos endemismes tant del regne animal com del vegetal, i un paisatge rural i marítim únic en un territori molt humanitzat van fer-la mereixedora, l'any 1993, de la declaració de Reserva de la Biosfera per la UNESCO dins del programa MaB (L'Home i la Biosfera).



Xavier Mayor Farguell - Doctor en Biologia i especialista en Planificació Estratègica

L'any 2004 iniciava un article en relació al territori i al paisatge (IAAC, 2004) dient "En els darrers anys a Catalunya existeix un evident neguit per moltes qüestions relacionades amb el territori. Els aspectes de planificació del territori han pres amb força a molt nivells, però la flamarada és recent i encara no sabem quin caliu generarà".



Sílvia Martín Fernández - Consultora de medi ambient i paisatge

La majoria de nosaltres quan pensem en paisatge ens imaginem una vista, un territori observat en perspectiva: un massís perfilat al fons, camps i boscos en segon pla, pobles, ciutats, rius, carreteres i camins. El podem contemplar des de l'estètica, com allò que se'ns presenta als nostres ulls amb colors, llums i formes més o menys harmòniques i dinàmiques.



Notícies

Es compromet, així, a complir amb deu principis universalment acceptats en els camps dels drets humans, el treball, el medi ambient i la lluita contra la corrupció

La desena edició del Congreso Nacional de Medio Ambiente va tenir lloc a Madrid del 22 al 26 de novembre

Entre d'altres qüestions, proposa que sigui obligatori que les autoritats ambientals prenguin les mesures necessàries per fomentar la prevenció

El COAMB participa en una de les vocalies d'aquest espai de deliberació sobre les polítiques ambientals i de sostenibilitat

Per primera vegada, l'àmbit metropolità disposa d'un instrument de conjunt per ordenar el seu territori

El Col·legi valora positivament la iniciativa i els objectius però reclama més concreció en l'establiment de les diferents alternatives o propostes

«Eines de paisatge: els instruments de gestió i intervenció a Catalunya i la integració paisatgística d'activitats» va ser el títol del curs organitzat pel COAMB que es va celebrar del 18 de gener a l'1 març de 2011 a Barcelona.

Documentació
Carles Llop (director)
Diputació de Barcelona, 2009


Jaume Busquets i Francesc Muñoz (directors)
Direcció General d'Arquitectura i Paisatge del Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya, 2010



Més documents
Webs

Més webs
Hemeroteca




Què és .ambiental?
Subscripció
Contacte
Equip de redacció