La nova Llei gira al voltant de dos grans eixos: la creació de l'Agència Estatal d'Investigació i la carrera científica

El Consell de Ministres va aprovar, el 7 de maig, l'avantprojecte de Llei de la Ciència, la Tecnologia i la Innovació. Està previst que la Llei iniciï la seva tramitació parlamentària a mitjan del mes de setembre i està previst que entri en vigor el pròxim mes de gener. La nova Llei, que substituirà la de 1986, gira al voltant de dues grans reformes clau per enfortir el sistema espanyol d'E+D de cara a la competició internacional per l'excel·lència: la creació de l'Agència Estatal d'Investigació i la carrera científica.

La primera reforma havia de consistir a crear una agència de gestió i finançament que donés autonomia i eficàcia al sistema (sense sostreure's, per descomptat, a la fiscalització de la seva actuació i resultats). La segona seria la creació d'una carrera científica construïda en relació amb l'agilitat de contractació i la qualitat en tota la seva estructura, a l'estil anglosaxó, basada en contractes laborals que anessin arraconant l'actual esquema funcionarial de la ciència espanyola.

L'Agència, que encara no s'ha creat, serà l'agent de finançament de les activitats d'I+D, juntament amb el ja existent Centre per al Desenvolupament Tecnològic i Industrial, que està orientat a les noves tecnologies i a la innovació. L'objectiu de l'Agència és donar autonomia i eficàcia al sistema. Quant a la carrera científica, el seu disseny es basarà en l'agilitat de contractació i la qualitat en tota la seva estructura i estarà basada en els mèrits.

L'avantprojecte agrupa les diverses escales funcionarials dels Organismes Públics d'Investigació (OPI) en tres escales úniques: professor d'investigació, investigador científic i científic titular. D'aquesta manera, se'n facilita la mobilitat. A l'esquema funcionarial s'hi afegeix el contracte laboral de quatre anys per fer la tesi doctoral i el d'accés a la carrera científica, que serà un contracte laboral de cinc anys com a molt. L'avantprojecte de llei incorpora instàncies de coordinació amb les comunitats autònomes, anuncia l'Estratègia Espanyola de Ciència i Tecnologia i estableix un Comitè d'Ètica de les pràctiques científiques i desenvolupa mecanismes que facilitin la transferència de tecnologia.

Una Llei criticada
Han estat dos anys d'anuncis, debats i esborranys; quatre mesos de treball frenètic a la Secretaria d'Estat de Recerca i tot un procés marcat per la indiferència, les crítiques o, fins i tot, el rebuig per part de l'entorn de l'I+D. Per a la Confederación de Sociedades Científicas de Espanya (Cosce), la llei no aborda els problemes reals de la ciència espanyola; la Federación de Jóvenes Investigadores/Precarios va denunciar que se'ls havia marginat en el procés d'elaboració de la llei. Els sindicats, per la seva part, van rebutjar l'últim esborrany en veure que no es tenia en compte la seva reivindicació de crear una carrera professional per a tecnòlegs i gestors del sistema científic.