La revista del Col·legi d'Ambientòlegs de Catalunya
Núm. 23, Abril-Juny de 2016
Pere Artis - Consultor acústic a Keacoustic-Knowledge and Engineering
Mesura de soroll ambiental i Smart Cities: un repte actual

Les Smart Cities neixen lligades a estratègies urbanes per millorar la sostenibilitat, l’eficiència energètica o els fluxos de trànsit urbans, i actualment s’associen a un marc de treball amb múltiples funcionalitats: sensors connectats a Internet, sistemes de gestió i participació ciutadana, etc. En aquest entorn emergent, integrar-hi la monitorització de la contaminació acústica de les ciutats per donar resposta a les necessitats de qualitat ambiental, planteja un repte per a les administracions i el sector privat.

La contaminació acústica és l’objecte de queixes ambientals més freqüent en el conjunt d’Europa, a les zones més densament poblades o properes a vies de comunicació. És sabut que l'exposició continuada a elevats nivells de soroll pot conduir a molèsties, alteracions del son, deteriorament cognitiu, discapacitat auditiva, etc.

El legislador, essent conscient de la problemàtica, fixa uns requisits de contaminació acústica en funció dels usos del sòl (Llei 16/2002 i Decret 176/2009). Els mapes de soroll i els plans de reducció de la contaminació acústica són fixats a la Directiva europea 2002/49/CE.

Les entitats encarregades d’integrar les mesures del soroll a les Smart Cities haurien de tenir en consideració els procediments de mesura del soroll, les estructures de què es composa una xarxa d’elements autònoms connectats entre ells i a una infraestructura de telecomunicacions, i l’ús de les dades obtingudes.

En el marc actual, per quantificar la molèstia acústica d’una font de soroll en base a mesuraments, s’utilitza un sonòmetre d’acord amb les normatives internacionals corresponents. S’adquireix el nivell global de pressió sonora, mesurada en dBA, i els paràmetres freqüencials i temporals: la molèstia depèn d’aquests tres factors, no només del nivell global (dBA).

Actualment, hi ha diferents sistemes autònoms mesuradors de so integrats en la Internet de les coses o IoT.  D’aquests equips n’hi ha que són mesuradors del nivell global (dBA), i sonòmetres amb tots els paràmetres temporals i freqüencials. Caldrà tenir present la finalitat de la monitorització acústica i la bondat de les dades que ens ofereix l’equip.

Els equips més complets aporten molta més informació, tot i que actualment són més costosos i complexes a l’hora d’integrar-los a les infraestructures actuals ja que obtenen més índexs en cada interval de mesura. Caldrà veure quines polítiques prenen les administracions en relació a l’elecció dels equips. És plausible que s’opti per una xarxa de monitorització híbrida, que aportaria informació sobre la contaminació acústica a nivell general i una anàlisi més acurada dels emplaçaments amb estacions completes.

L’elecció de la xarxa de telecomunicacions i/o bases de dades existents haurà de garantir fiabilitat en la transmissió i seguretat de les dades.

En la integració de la xarxa de monitorització caldrà tenir en compte: la ubicació del sensor, l’alimentació del sensor, el mètode de transmissió de dades cap al servidor central, el control de dades perdudes, etc.  No es pot obviar, en cap cas, la verificació del correcte funcionament dels equips autònoms mesuradors de so per garantir dades fiables.

De cara a les administracions, el control de la contaminació acústica en continu és una potent eina per quantificar la població exposada a nivells de soroll excessius, i poder prendre mesures de mitigació. Alhora, les dades poden servir per actualitzar els mapes de soroll i establir mapes de conflicte. El tractament de totes les dades presenta un repte important en relació a la visualització i a la interpretació dels mesuraments en temps real.

Un altre objectiu rellevant per a l’administració és el tractament de les dades. Pot esdevenir una eina efectiva per sensibilitzar la població i convidar-la a participar de les polítiques de reducció del soroll.

No voldria acabar aquest article sense esmentar la utilitat que suposa aquesta tecnologia per les enginyeries acústiques. Una monitorització en continu de les problemàtiques de soroll des de múltiples enfocaments ajudarà a dissenyar solucions més adaptades i validar-les en les fases d’execució.

Som davant d’una oportunitat per millorar el confort acústic de les persones i incrementar la qualitat ambiental. Una bona implementació de les infraestructures de monitorització del soroll pot conduir a una millora substancial dels nostres entorns sonors, i alhora a preservar els valors que aporten a la societat.

Pere Artís i Gabarró és especialista en soroll, acústica i vibracions, i enginyer de Telecomunicacions per la Universitat Politècnica de Catalunya. És el director de la consultora acústica Keacoustics - Knowledge and Engineering, i és especialista en xarxes de monitorització i gestió del soroll, mesuraments acústics, estudis d’impacte acústic i recerca aplicada. És membre actiu de telecos.cat i www.consultorsacustics.cat i apassionat de l’acústica. Participa en modificacions legislatives i en la redacció d’estàndards de mesuraments acústics. Més informació a es.linkedin.com/in/pereartis i a keacoustics.com.




« primer   1 2 3 4 5 6 7   següent últim »
1 de 24
Hemeroteca




Què és .ambiental?
Subscripció
Contacte
Equip de redacció