La revista del Col·legi d'Ambientòlegs de Catalunya
Núm. 24, Juliol-Setembre de 2016
Olga Margalef - Membre de la Plataforma per la Qualitat de l'Aire (PQA)
El dret a un aire net: arguments per una altra mobilitat

Que totes les persones tenim dret a la salut és una premissa completament acceptada en la nostra societat. Tot i això, no ha estat present sempre en l’imaginari col·lectiu, sinó que es consolida en la convulsa primera meitat del s. XX, fruit de les múltiples reivindicacions del moviment obrer.

Lluny de ser garantit a tota la població mundial, el dret a la salut no es refereix només a una assistència sanitària, sinó al fet de créixer en un medi i entorn saludable. No és una qüestió menor. En un estudi de l’any 2006 l’Organització Mundial de la Salut (OMS) recalcava que el 24% de la càrrega de morbiditat mundial i el 23% de totes les morts es poden atribuir a factors ambientals. I amb percentatges molt majors en els països amb més pobresa i desigualtat.

Mentre que l’accés a l’aigua potable se’ns presenta com a quelcom molt evident, menor és la percepció de què cada cop que agafem aire, aquest hauria de ser lliure de contaminants. La contaminació de l'aigua es pot revertir amb costosos processos de depuració i potabilització. Amb l’aire no hi ha alternativa. I actualment, la majoria de la població catalana està acostumada a respirar, a diari, un còctel ben tòxic, que incompleix reiteradament la normativa europea i les recomanacions de l'OMS.

Al Principat, el principal causant de la mala qualitat de l’aire que respirem és l’elevat trànsit de vehicles motoritzats. Aquests emeten gasos irritants, com el diòxid de nitrogen i partícules en suspensió que, en penetrar en el nostre cos pels narius i pulmons, tenen efectes perjudicials per a la nostra salut. Fa molts anys que les afectacions respiratòries i pulmonars es relacionen amb la contaminació atmosfèrica. Més endavant es va descobrir que part de les partícules inhalades més fines podien passar a la sang, provocant i agreujant malalties cardiovasculars. La darrera frontera ha estat descobrir com el que respirem afecta de forma directa el nostre sistema nerviós.

Estudis recents mostren en un individu sa, milers de nanopartícules contaminants (inhalades, procedents dels tubs d’escapament) poden acumular-se en un gram de teixit cerebral. S’ha demostrat la relació entre el que respiren els nens i el seu desenvolupament cognitiu i també s’han publicat múltiples estudis relacionant la mala qualitat de l’aire amb casos d’Alzheimer més precoç. Que aquestes siguin les conseqüències del que respirem diàriament a Catalunya és esfereïdor.

Es calcula que 7 milions de persones moren a l’any a tot el món per la mala qualitat de l’aire. A l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) són 3.500 les morts prematures que es podrien estalviar anualment si es complissin els nivells recomanats per l’OMS. A part de milers de casos de bronquitis crònica, crisis asmàtiques i altres malalties que afecten especialment els sectors de població infantil i gent gran. 

El cotxe, l’invent que ha revolucionat la mobilitat individual, és un mitjà de transport nefast per a una ciutat.  És el mitjà de transport que més contamina i més energia consumeix per persona i quilòmetre. És el que més accidents provoca i ocupa molt més espai per persona que qualsevol transport públic. A Barcelona hi circulen diàriament al voltant de 6.000 turismes/km², una densitat elevadíssima. I el diòxid de nitrogen emès per aquest volum de trànsit no coneix cap límit comarcal. El núvol tòxic viatja terra endins, reacciona amb altres compostos i la llum solar i és responsable dels elevats nivells d’ozó troposfèric. Aquest gas altament oxidant té importants efectes sobre la salut i la productivitat de cultius, generant alertes a Osona i seqüeles sobre els conreus de les Terres del Ebre.

L’única recepta possible per aconseguir una millor qualitat de l’aire és reduir l’ús del cotxe i la moto a les ciutats de forma dràstica, el que requereix una intervenció a escala metropolitana amb polítiques valentes, que impliquin als responsables de mobilitat i salut de les diferents administracions. Més enllà de les tímides superilles, que ens marquen una bona direcció, cal dificultar l’ús del cotxe en les grans regions metropolitanes. El dret a la salut de tots els habitants és un argument de pes més en el clam per a un canvi en el model de mobilitat. En aquest clam coincideix amb els reptes de la crisi energètica i climàtica, i amb la lluita per recuperar un espai públic urbà, segrestat pel fum, soroll i els milers de cotxes aparcats.

El trànsit de Barcelona és molt superior al d’altres ciutats europees com Londres (1.370 vehicles/km²) o Berlín (1.500 vehicles/km²), que ja s’han afanyat a aplicar múltiples mesures per dificultar el trànsit privat. Nombroses ciutats europees estan aplicant mesures de restricció del trànsit com els peatges o les Zones de Baixa Emissió i poc a poc han assentat les bases per a un canvi cultural que fa viable l’expansió dels modes sostenibles (vianant, bicicleta i transport públic). El transport públic assequible i de qualitat és la punta de llança d’aquest nou paradigma.

Sabem el diagnòstic, en coneixem les causes. Per què l’Administració no regula fermament i no en pren més partit? Per què preval en la balança l'ús individual del cotxe sobre el dret a la salut de tota la població? Falta molta voluntat política i també consciència des de la ciutadania, per exigir i acceptar els canvis que comportarà aquesta nova mobilitat. Fa tres o quatre dècades ningú s’exclamava quan un pediatra passava visita tot fumant. Avui en dia ens sembla una situació aberrant. Així veurem les ciutats d’avui en el futur. Com una antiga i increïble jungla de fum i soroll. 

La Plataforma per la Qualitat de l'Aire (PQA) és una entitat on participen col·lectius i persones  vinculats al món de la mobilitat sostenible, la salut i l’espai públic que reivindiquen una bona qualitat per a les nostres ciutats. Fem tasques d'incidència política i de divulgació i sensibilització sobre la contaminació atmosfèrica. Segueix-nos a: www.qualitatdelaire.org i twitter.com/qualitat_aire




Hemeroteca




Què és .ambiental?
Subscripció
Contacte
Equip de redacció