L'ambientòleg pot fer diferents tipus de recerca. Pot incorporar-se a un departament i adaptar-se a la comunitat científica que toqui. Pot treballar al laboratori, al camp, fer enquestes, cartografia, o davant de l'ordinador. Després d'una certa adaptació a la disciplina, pot dominar-la com ho fa un especialista en la matèria. Si opta per aquesta opció, la seva carrera científica no diferirà de la que segueixen els altres científics que l'envolten. Les gràcies i desgràcies són les conegudes de l'àmbit universitari: aprenentatge constant, "moderada" llibertat de pensament, competitivitat intensa, poca estabilitat i remuneració laborals (com a mínim durant els primers anys), pressió per publicar i rebre formació complementària a l'estranger, i poc temps lliure. Si vol realitzar col•laboracions amb investigadors d'altres comunitats que no difereixin molt en la manera de fer recerca, la seva iniciativa serà apreciada i amb una mica de sort, obtindrà resultats que tindran impacte. No obstant, l'esforç ha de ser moderat, perquè si no, el pot distreure de la recerca pura, que és on encara cal anar, si l'objectiu és assolir el màxim prestigi acadèmic.

L'ambientòleg també està capacitat, com cap altre científic, per a fer recerca, entre comunitats científiques notablement diferents: la coneguda com a recerca interdisciplinària. Si opta per aquesta opció, la dificultat que trobarà, a més, altres barreres. Haurà de superar els diferents biaixos i prejudicis que acompanyen l'aprenentatge disciplinari. Caldrà que entengui quins són els valors compartits per cada comunitat d'investigadors (que condicionen com es fa la recerca), les diferències en les teories o models explicatius entre comunitats i les diferències epistemològiques. D'aquesta manera, podrà definir el rol idoni de cada disciplina en un projecte de recerca específic. Si la recerca multidisciplinària la fa en l'àmbit de les ciències "naturals", el procés serà més senzill que si la fa entre ciències "naturals" i ciències socials, o entre les diferents ciències socials (a causa de la pluralitat i heterogeneïtat existents en aquestes darreres).

Tota aquesta complexitat, frena la interdisciplinarietat. La falta de tradició d'aquest tipus de recerca ambiental a Catalunya es reflecteix també en la organització de les estructures universitàries d'investigació. Malgrat que pràcticament tothom reconeix els avantatges del treball multidisciplinari, encara hi ha poques institucions organitzades de manera que el diàleg entre comunitats científiques molt diferents sigui el nucli principal de la recerca. No es pot negar que existeixen algunes iniciatives i importants excepcions, però aquestes encara no tenen massa pes o no són molt nombroses. D'altra banda, la carrera científica dels ambientòlegs és relativament jove. No hem tingut temps d'arribar a posicions directives. La majoria no tenim estabilitat laboral encara. No és fàcil incorporar-se de forma estable a una comunitat científica on els requisits d'entrada afavoreixin el perfil de la recerca interdisciplinària real i de qualitat. Altres dificultats afegides tenen a veure amb la valoració dels mèrits d'investigació. Alguns dels indicadors utilitzats generalment per a valorar l'excel·lència en la recerca (número d'articles publicats o factor d'impacte de les revistes on es publica), estableixen estàndards de productivitat homogenis que no capturen mèrits importants de la recerca interdisciplinària de qualitat.

Amb tot, crec que cal mantenir la il·lusió. La recerca genuïna dels ambientòlegs està en procés de maduració. És cert que l'esforç requerit és gran i que fora dels "cercles d'influència ambiental" immediats, els prejudicis encara són forts. Tot i així, crec que sona una lenta tendència positiva. A Catalunya, la feina feta fins ara en alguns d'aquests "cercles" és molt interessant. Els ambientòlegs han rebut una formació sòlida, que està col·locant a alguns en la avantguarda de la recerca en medi ambient a nivell internacional (les dificultats de la recerca interdisciplinària en medi ambient són presents també en altres països). Crec que afirmar i estendre la tendència ha de ser el nostre repte de recerca ara mateix. Certament no tot està a les nostres mans. Necessitem que l'entorn ens entengui i ens recolzi. Mentrestant, a nosaltres ens toca posar-hi el rigor, la valentia i la imaginació necessàries. Estarem d'acord que el Medi Ambient ho necessita.