La revista del Col·legi d'Ambientòlegs de Catalunya
Núm. 7, Gener - març de 2012
Pere Torres -
L'ambientòleg: un professional clau per a l'economia verda

L'economia verda és en part nova i en part innovadora. És nova perquè impulsa activitats econòmiques fins ara inèdites o molt marginals -les energies alternatives, la gestió del CO2 o les biotecnologies- i és innovadora perquè obre oportunitats inesperades als sectors convencionals, que no tan sols esdevenen més respectuosos amb els principis de la sostenibilitat sinó que, a més, es tornen més competitius com a negocis. En tots dos casos, es generen uns perfils professionals que semblen pensats per als ambientòlegs, uns professionals capaços d'entendre les expectatives de l'economia verda sense perdre de vista les capacitats de l'economia marró.

Un d'aquests sectors és tota la producció d'energia a partir de fonts renovables (solar tèrmica, termosolar, fotovoltaica, eòlica, geotèrmica o mareomotriu) o de la biomassa en sentit ampli (biocombustibles, biogàs, singàs, etc.), acompanyada, lògicament, de totes aquelles activitats lligades amb l'emmagatzematge, la integració i l'eficiència en l'ús de la energia. Aquest últim punt -l'ús de l'energia- ens mena a dos àmbits en què la seva pervivència futura està subordinada justament a la seva capacitat per a encarnar l'economia verda: el transport i l'edificació. La llista d'ítems que poden aixoplugar-se sota el seu paraigua és llarguíssima: vehicles elèctrics i híbrids, piles d'hidrogen, bateries avançades, aerodinàmica, nous materials per a vehicles i també nous materials per a la construcció, il·luminació, edificis intel·ligents, climatització, etc.

A més del sector de l'energia, òbviament, formen part de l'economia verda els sectors ambientals convencionals com són el cicle de l'aigua, la qualitat de l'aire o la gestió de residus. Tanmateix, en tots ells hi ha possibilitats d'ampliar el focus, com per exemple mitjançant la regeneració d'aigües usades o la valorització de residus de tecnologies modernes. L'economia verda, però, inunda també els sectors productius tradicionals -com poden ser el químic, el tèxtil, el de l'electrònica o la metal·lúrgia- mitjançant el desenvolupament de nous materials, la incorporació de tecnologies més eficients en tots els sentits, la reformulació i la descarbonització de processos.

Així doncs, si creiem que l'economia verda és, principalment, una nova manera de produir, és lògic que li quedin molt pocs terrenys vedats. Però quins tipus de feines requereix? I quines corresponen als ambientòlegs?Convé advertir, d'entrada, que l'economia verda no és amiga de compartiments reservats, que aconsella habitualment una visió pluridisciplinària i que admet la implicació de professionals amb formacions ben variades. No és, per tant, un club exclusiu d'ambientòlegs ni un club que els exclou.

L'economia verda es recolza en un ventall prou extens de tasques. De fet, si en volguéssim fer una llista completa, seria pràcticament interminable. De totes maneres, podríem classificar-les en quatre tipus principals:
a) Descobrir negocis.
b) Engegar negocis.
c) Produir béns o serveis.
d) Vetllar per la "verdor" d'aquests negocis, béns o serveis.

En primer lloc, doncs, s'ha de saber descobrir quines noves oportunitats ofereixen els avenços científics per a satisfer requeriments nous o antics per mitjans ambientalment més satisfactoris. Pot haver-hi una iniciativa empresarial directa per part dels experts, però en molts casos es tractarà d'assessorar i analitzar la viabilitat de propostes que volen impulsar emprenedors allunyats d'aquest camp de coneixement.

Decidida la inversió, es necessitarà gent que dissenyi processos i instal·lacions, que redacti els documents i les avaluacions ambientals que puguin ser necessàries per a les autoritzacions, que seleccioni i formi personal, que busqui solució als residus, que planifiqui les opcions per a una major ecoeficiència, que calculi els permisos d'emissió ... Un cop l'empresa està en marxa, es necessitarà personal als diferents nivells de l'escalafó que tingui la preparació i la sensibilitat idònies per a una empresa de l'economia verda.

Finalment, caldrà garantir que aquests productes siguin realment verds i, per això, es requeriran auditories, certificacions o mecanismes de traçabilitat i també, com s'ha dit, formació i capacitació de treballadors i assessorament de directius -que és una via igualment pràctica de vetllar per aquesta verdor.

En definitiva, l'economia verda té un doble interès per als ambientòlegs. D'una banda, un aspecte més filosòfic: representa un avanç cap a un model econòmic que incorpora de manera natural la responsabilitat ambiental. De l'altra, un de més pragmàtic: la seva implementació crearà valuoses oportunitats laborals per a aquests professionals.

De totes maneres, com en tantes altres coses, per atractiu que sigui aquest escenari, no arribarà si ens limitem a esperar-lo.

 

 

 

Pere Torres (Rubí, 1962), és llicenciat en Biologia per la UAB i conseller tècnic de Territori, Infraestructures i Medi Ambient de l'Institut Cerdà. Ha estat director general de Planificació Ambiental del Departament de Medi Ambient i secretari de Planificació Territorial al Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya. És vicepresident del COAMB.




« primer   1 2 3 4 5 6 7   següent últim »
1 de 24
Hemeroteca




Què és .ambiental?
Subscripció
Contacte
Equip de redacció