La revista del Col·legi d'Ambientòlegs de Catalunya
Núm. 12, Juliol - setembre de 2013
Jaume Vicens i Perpinyà - Tècnic de l'Àrea del Medi Natural dels Serveis Territorials a Girona del Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural
La restauració ambiental del paratge de Tudela: el retorn d'un tresor

Als anys 60, el Paratge de Tudela, a la punta del Cap de Creus (Cadaqués), era descrit per Josep Pla com “un paisatge lunar d’un dramatisme inenarrable”. Dalí el considerava “un paisatge fet per a Déus més que no pas per a homes”. Però es va transformar en un complex turístic privat.

El Club Mediterranée, d’origen francès, va adquirir la finca de Tudela, d’unes 200 ha al cor del Cap de Creus, des de cala Agulles fins a cala Gentils, per construir el que aleshores era una ciutat de vacances. Inaugurada al juny del 1962, avui no reuniria cap dels estàndards exigibles a un equipament turístic. Ara bé, va tenir la gràcia i l’encert d’edificar més de 412 cel·les dormitori i altres grans edificacions (restaurant, piscina, pistes de tennis, heliport, etc.) sense alterar de forma definitiva el substrat rocallós que l’acollia. La seva activitat es va mantenir fins al 2003.

Les roques del Cap de Creus són un mirall del passat geològic de la Terra, en què afloraren algunes de les litologies més antigues de Catalunya, formades fa entre 600 i 300 milions d’anys, a uns 14 km de profunditat. Es tracta d’un conjunt de roques magmàtiques i minerals associats que van quedar exposats als fenòmens erosius del vent i de l’aigua recreant les capricioses i atraients formes escultòriques que avui podem contemplar.

Aquest valor geològic de primera magnitud és un dels fonaments pels quals, amb l’aprovació de la Llei de creació del Parc Natural de Cap de Creus, al 1998,  la Punta de Cap Gros-Cap de Creus, d’unes 900 ha, va ser declarada Reserva Natural Integral (RNI). Amb la Llei, les 40 ha sobre les quals s’erigia el Club Med van quedar incloses a la zona d'ordenació específica. Així es va evitar la seva expansió urbanística i, amb l’aprovació del Pla especial de protecció del medi natural i el paisatge al 2006, es va impulsar una actuació que preveia  la seva desconstrucció obligatòria, total i exhaustiva.

En paral·lel, l’Estat va adquirir la propietat de la finca al 2005. A partir d’aquí  es van iniciar els primers projectes de recuperació de la franja litoral amb la demolició, al 2007, de les plataformes formigonades de les diferents cales i platges del paratge.

La redacció del projecte de restauració ambiental, encarregada a Martí Franch i Anton Ardèvol, va tenir l’encert d’incorporar els coneixements i els parers de més de 40 persones de disciplines i àmbits ben dispars, per tal d’esdevenir un projecte coral centrat amb tres àmbits bàsics. El primer, la desconstrucció de la pràctica totalitat de les edificacions, els espais pavimentats, les explanacions i la vialitat, cosa que va comportar el tractament i el reciclatge de 43.000 m3 de runes. El segon, l'eliminació de les plantes invasores esteses per tot el complex urbanitzat, amb una superfície equivalent a 21ha (amb recobriment del 100%), donant peu a la progressiva recuperació dels hàbitats de cadequers i penya-segats litorals. I, el tercer, l'adequació de l'accessibilitat, la visita i la difusió de l'espai en el marc del programa d’ordenació de la Punta del Cap de Creus i del pla d'ús públic, reglaments ambdós que fan possible, avui, l’accés guiat per la vialitat i pels diferents miradors que ens permeten observar els grans paisatges i els més petits detalls.

L’execució del projecte es va realitzar entre el 2009 i el 2011 i va ser compartida pel Ministeri de Medi Ambient i el Departament de Medi Ambient i Habitatge, amb la participació de l’empresa TRAGSA per part del Ministeri i de la Gestora de Runes de la Construcció per part de la Generalitat. S’hi van implicar més de 100 professionals, entre els quals la coordinació i la comprensió de la magnitud del projecte van ser fonamentals.

Els resultats del projecte de restauració i la relació dels seus autors es poden visionar en un breu vídeo que transportarà l’espectador al màgic l’indret. Els èxits obtinguts en la recuperació  del valor del paisatge, dels sentits, de la geologia, dels elements, s’han vist ben recompensats amb l’atorgament de diferents premis a nivell nacional i internacional en els àmbits de l’arquitectura, el paisatgisme i els espais naturals.

Finalitzat el projecte, en endavant cal esmerçar els esforços en avançar en l’ordenació de la Reserva Natural Integral (RNI), en posar en valor el paratge vers el públic visitant i en analitzar la seva resposta per millorar-ne la gestió.

Però el gran repte no és solament recuperar aquest tresor natural més enllà del seu valor legal, geològic i patrimonial, sinó recuperar-lo com a exemple o model per iniciar actuacions en aquesta línia en d’altres indrets. Invertir en restaurar, des-banalitzar i potenciar els valors naturals com un actiu i no com un llast per al desenvolupament econòmic. Un primer cas que caldria i es podria estendre a molts altres racons del país.

Jaume Vicens i Perpinyà, és biòleg i treballa des del 1991 a favor de la gestió dels parcs naturals en l’administració de la Generalitat de Catalunya. Ha participat en diferents fases del procés vinculat al projecte de restauració del paratge de Tudela juntament amb un nombrós equip de persones. Per seguir al dia sobre el paratge de Tudela podeu a Facebook (https://www.facebook.com/ParatgeDeTudela) i  Twitter (@ParatgeDeTudela)




« primer   1 2 3 4 5 6 7   següent últim »
1 de 23
Hemeroteca




Què és .ambiental?
Subscripció
Contacte
Equip de redacció