La revista de difusió de la investigació que edita la Universitat de València és un referent no només als Països Catalans, sinó també a l'Estat espanyol. El número de la tardor del 2009 dedica el tema central a les pors a la ciència i com es percep, socialment, la investigació científica. Així, per exemple, s'analitzen els riscos reals associats a algunes branques científiques i les inquietuds que produeixen el la societat. Les reaccions socials a estudi són: davant les noves tecnologies, els robots, l'energia nuclear, les nanotecnolgies, la biologia sintètica i l'accelerador de partícules.

Com es pot impulsar la innovació a les regions dels països de l'OCDE? Com s'ha d'abordar la dimensió regional en les polítiques nacionals sobre innovació? Com poden els actors regionals donar suport a la innovació que és rellevant pel seu context regional específic? Amb l'objectiu de donar resposta a qüestions com aquestes, l'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE) va posar en marxa, l'any 2007, els OECD Reviews of Regional Innovation -que es podria traduir per Informes de l'OCDE sobre Innovació Regional-. Dins d'aquesta col·lecció, enguany s'ha publicat l'informe Catalonia, Spain, una anàlisi crítica i exhaustiva sobre les polítiques d'innovació de Catalunya.

El documental, creat per a la televisió sueca, presenta els fets, les xifres i els grans temes que mostren quin és l'estat del nostre planeta: l'extinció d'espècies, la contaminació atmosfèrica, l'escalfament global i el canvi climàtic, la superpoblació, l'explotació dels recursos naturals o el consum enegètic. Inclou nombroses entrevistes a experts en disciplines com les ciències ambientals, la biologia, la psiquiatria o les ciències socials i planteja un seguit de questions sobre la situació del planeta, però sempre, amb una gran qüestió com a rerefons: podem fer alguna cosa, encara, per canviar aquesta situació?

Aquesta és la primera guia de camp on es recullen exclusivament els ocells dels territoris de cultura i llengua catalanes -a excepció de l'Alguer-, siguin de presència regular o ocasional. En total, s'hi inclouen 375 espècies. La publicació inclou més de tres-cents mapes molt detallats on s'indiquen les àrees de presència dels ocells al llarg de l'any, més de mil dibuixos on es mostren els principals detalls per identificar les espècies al camp, així com textos breus i pràctics on es detallen les mides, els trets del plomatge, els sons i les veus, els requeriments ecològics, la fenologia, el comportament i la distribució. També, el nom vulgar en català i el nom científic, i en els casos que tingui un nom diferent en funció de la zona territorial, també s'indica.