16 desembre, 2025

El Col·legi d’Ambientòlegs de Catalunya (COAMB) fa més de vint anys que treballa perquè la professió d’ambientòleg disposi d’un reconeixement ple i coherent dins de la funció pública catalana. Un recorregut llarg i inconclòs, marcat per avenços normatius rellevants —com la creació del Cos d’Ambientòlegs i d’Ambientòlogues l’any 2021 o les imminents primeres convocatòries— però també per una aplicació pràctica que continua evidenciant mancances i una sensació de menysteniment històrica envers altres disciplines.

El medi ambient, eix transversal de les polítiques públiques

El medi ambient és avui un eix transversal de les polítiques públiques: condiciona la planificació territorial, la gestió de l’aigua, l’energia, els residus, la biodiversitat, l’agricultura, la salut i l’economia. Aquest caràcter transversal requereix perfils professionals capaços d’integrar coneixement científic, visió sistèmica i capacitat de treball entre disciplines.

La mirada transdisciplinària de l’ambientòleg: un valor diferencial

És precisament aquí on la figura de l’ambientòleg aporta un valor diferencial: una mirada transdisciplinària que cohesiona sabers diversos i facilita respostes complexes a reptes també complexos. Aquesta capacitat d’integració permet traduir el coneixement científic en criteris útils per a la presa de decisions públiques, connectant àmbits que sovint operen en paral·lel.

Reconeixement normatiu i desplegament insuficient

Malgrat aquest paper estratègic, durant anys les persones titulades en Ciències Ambientals han vist com el seu encaix a l’administració pública s’ha produït sovint en condicions de fragilitat estructural. L’absència d’un desplegament clar i efectiu del cos d’ambientòlegs ha derivat en trajectòries professionals marcades per l’interinatge, la manca d’itineraris de consolidació i una desigualtat d’oportunitats respecte d’altres disciplines amb cossos propis plenament reconeguts.

La creació del cos d’ambientòlegs i ambientòlogues per part del Parlament de Catalunya va representar una fita important i una reivindicació històrica del col·lectiu. Tanmateix, el COAMB ha advertit reiteradament que el reconeixement normatiu, per si sol, no garanteix un accés digne ni una estabilitat real si no va acompanyat d’un desplegament coherent amb l’esperit de la llei.

En aquest sentit, les fórmules adoptades en el desplegament posterior del Cos han propiciat un caràcter no exclusiu —altres titulacions, algunes de caràcter molt específic, hi poden accedir— que dilueix el reconeixement específic de la professió ambiental i en limita l’impacte estructural.

Conseqüències estructurals per a l’acció pública

Aquesta situació té conseqüències que van més enllà de les trajectòries individuals. La manca d’estabilitat dels perfils ambientals a la funció pública comporta una pèrdua de coneixement acumulat, d’experiència tècnica i de continuïtat en l’acció administrativa. En un context de transició ecològica accelerada, aquesta rotació constant debilita la capacitat de les institucions per dissenyar i implementar polítiques ambientals sòlides, coherents i a llarg termini.

El paper del COAMB: escolta activa i defensa col·lectiva

En aquest escenari, el COAMB manté un diàleg continu amb professionals que treballen a l’administració, escoltant les seves inquietuds i prenent el pols a una realitat compartida. Alhora, el Col·legi exerceix el seu rol com a corporació de dret públic defensant els interessos generals de la professió, amb una mirada col·lectiva i estructural, i sense intervenir en situacions individuals ni en processos administratius concrets.

Un repte obert per a la coherència de les polítiques ambientals

Visibilitzar el paper dels ambientòlegs a la funció pública no és només una qüestió de reconeixement professional. És una condició necessària per garantir que el medi ambient, com a eix estratègic de país, disposi dels perfils adequats per ser gestionat amb rigor, visió sistèmica i capacitat d’integració. Un repte que continua obert i que interpel·la directament la coherència de les polítiques públiques ambientals a Catalunya.


 

 

 

Sobre aquesta peça

Article elaborat pel Col·legi d’Ambientòlegs de Catalunya (COAMB), corporació de dret públic que representa els professionals ambientals a Catalunya i treballa per reforçar el seu reconeixement i encaix en l’administració pública.

Preguntes freqüents

Quin paper tenen els ambientòlegs a la funció pública?

Els ambientòlegs aporten una mirada transdisciplinària essencial per integrar coneixement científic, visió sistèmica i capacitat de coordinació entre disciplines en l’elaboració i execució de polítiques públiques ambientals.

Què és el Cos d’Ambientòlegs i d’Ambientòlogues?

És el cos professional creat per reforçar el reconeixement dels titulats en Ciències Ambientals dins l’administració. La seva existència és una fita normativa, però el seu impacte depèn d’un desplegament coherent i efectiu.

Quines mancances persisteixen en el desplegament del Cos?

El desplegament insuficient pot traduir-se en manca d’estabilitat, itineraris de consolidació limitats i un caràcter no exclusiu que pot diluir el reconeixement específic de la professió ambiental.

Quin és el posicionament del COAMB?

El COAMB defensa una visió col·lectiva i estructural: reclama un accés digne i estable per als perfils ambientals, i promou el reconeixement del seu valor estratègic per enfortir la capacitat de les institucions en el marc de la transició ecològica.