La crisi sanitària contra la qual estem lluitant durament, amb conseqüències en la vida de moltes persones i en l’economia de tot el món, ha posat de manifest la vulnerabilitat de l’ésser humà i dels models de vida que ens hem creat. La permanència de la nostra espècie està condicionada a l’equilibri de l’ecosistema en el qual vivim.  Que el món està desequilibrat, que amb el ritme que portem és impossible garantir el futur del planeta, són evidències que ja sabíem i que fa anys que es denuncien. Per això, ara més que mai, urgeix actuar.

Quan la pandèmia provocada pel virus SARS-CoV-2 es va iniciar a la Xina, la majoria de països d’occident van creure que aquesta malaltia no ens afectaria o bé ho faria molt superficialment. Els dirigents polítics tenien l’evidència davant dels ulls, sabien el que estava passant, però fins que no va començar a haver-hi un nombre de morts significatiu als propis estats, no van emprendre les primeres mesures, en molt casos insuficients. Desgraciadament, ja sabem les conseqüències a les que ens ha portat tot això.

Fent un paral·lelisme de la previsió i reacció que s’ha tingut envers la pandèmia amb la que s’està tenint davant la crisi ambiental del planeta, podríem dir que estem en el punt en què o iniciem la reacció, la prevenció i la recuperació dels vectors ja degradats, o bé les conseqüències seran irreversibles i catastròfiques a nivell mundial.

En aquest sentit, tenim un avantatge respecte al SARS-CoV-2, el qual és un virus nou, desconegut i  que s’ha expandit de forma molt ràpida. En el camp del medi ambient hem tingut més temps per a preparar-nos, fa  anys que s’estan estudiant models, pronosticant escenaris futurs i estudiant alternatives per a revertir les tendències que ens poden portar al col·lapse. Hi ha una comunitat científica i professional que manifesta, explica, i exigeix que s’emprenguin mesures eficaces. No es poden deixar passar més oportunitats en cimeres estèrils, s’ha d’actuar i fer-ho ja, perquè tot i que se’ns ha concedit  un temps de reacció més llarg, aquest també està a punt d’acabar-se. Fem que aquesta crisi tan profunda que ens ha tocat viure serveixi per aprendre dels errors, per canviar els models econòmics i socials que tenim i que, si els mantenim, ens passaran per sobre com un tsunami.

Durant els dies de desacceleració de la societat fruit del confinament i de l’aturada de moltes indústries i sectors econòmics, s’han pogut observar millores en la qualitat atmosfèrica, de l’aigua i la disminució de la pressió humana en els espais naturals. Aquest fet és positiu, perquè evidencia que si s’actua el medi es recupera.  No obstant això, les millores obtingudes aquests dies són temporals, provocades per uns fets dramàtics que quan desapareguin, també desapareixeran.

Hi ha mesures que per petites que siguin poden contribuir positivament en millorar el nostre entorn. Un fet molt evident que s’ha demostrat durant aquests dies és la possibilitat del teletreball, reduint així una important quantitat de desplaçaments i per tant d’emissions a l’atmosfera. Però això és una anècdota enfront a tots els canvis que s’han de produir. S’ha d’optar per una transformació econòmica que vagi de la mà de la protecció del medi ambient, la salut de les persones i la qualitat de vida per sobre de tot. S’ha de canviar la percepció de què economia i medi ambient són antagònics, ja que en realitat, per garantir-ne un fa falta que també es garanteixi l’altre.

És necessari impulsar i protegir els sectors essencials , plantejar una sortida ecològica a la crisi sanitària i econòmica. Cal reinvertir en energies renovables, descarbonitzant la indústria i el transport,  apostar per l’economia circular, l’ecoinnovació i un desenvolupament estratègic que ens permeti seguir disposant ara i en el futur dels recursos que necessitem per viure.

És per aquest motiu que des del Col·legi d’Ambientòlegs de Catalunya (COAMB) exigim que s’aprofiti l’oportunitat de definir un canvi de model social i econòmic profund, que des dels sectors amb poder de decisió hi hagi valentia en aplicar polítiques ambientals i que per a fer-ho es  tingui en compte la veu dels experts en la matèria, dels professionals. En aquest sentit, des del COAMB estenem la mà als actors implicats per col·laborar activament en el procés de transformació.

Aquesta experiència mai viscuda per les nostres generacions ha de servir per aprendre, o millor dit, desaprendre per tornar a aprendre. Ara toca anar més enllà, demostrar  que som una societat madura per afrontar-ho i actuar en conseqüència. Només depèn de nosaltres.