Parlem amb Carles Cayuela, vocal de formació del COAMB. Repassem la seva experiència i trajectòria i reflexionem sobre l’aigua, el big data i els reptes de futur per a la professió.

Quan i per què decideixes assumir la vocalia de formació?

En acabar el doctorat vaig decidir enfocar la meva carrera cap al món professional i, tot i que  ja feia uns quants anys que estava col·legiat, vaig pensar que era un bon moment per involucrar-m’hi de manera més proactiva.

La meva idea inicial era participar als Grups i Comissions del COAMB però de seguida van proposar-me formar part de la junta com a vocal de formació.

En aquell moment, després de la carrera, el màster i el doctorat, just quan estava fent el canvi al sector professional, estava al corrent no només de la formació acadèmica en si, sinó també de les necessitats que com a ambientòlegs el mercat laboral exigia. Per aquest motiu, vaig pensar que dins de la vocalia de formació podria aportar el meu granet de sorra.

Quan i en quina universitat vas estudiar Ciències Ambientals? Com vas decidir els estudis que volies cursar?

Sóc Llicenciat en Ciències Ambientals per la Universitat de Barcelona des del 2011.

La decisió d’estudiar Ciències Ambientals va sorgir de forma natural, sempre havia tingut especial interès per la natura, però va ser arrel del treball de recerca del Batxillerat que vaig prendre la decisió.

El treball, enfocat a la contaminació ambiental de Barcelona, em va donar l’oportunitat d’entrevistar diferents professionals del sector del Medi Ambient. Amb ells vaig prendre consciència de la relació directa, en aquest cas en concret, entre la qualitat de l’aire i la salut de les persones. Però vaig entreveure que les Ciències Ambientals podien abastar molts altres camps del medi ambient i que, mirant al futur, tenien encara molt camí a recórrer.

Veiem que des de què vas acabar el títol en Ciències Ambientals, gairebé sempre has seguit estudiant. Més d’un màster i fins i tot un doctorat. Què et va impulsar a seguir en el món acadèmic? Com valores el temps invertit en tanta formació?

Hi ha dos factors principals que em van empènyer a seguir dins del món acadèmic.

Per un costat, i des del meu punt de vista, perquè Ciències Ambientals és una carrera força generalista, que ofereix moltes sortides professionals, però que alhora no t’especialitza en cap dels seus àmbits. I per l’altre costat, perquè al ser uns estudis relativament joves, tenia la sensació que el mercat laboral encara no coneixia prou la figura de l’ambientòleg.

Així doncs, en acabar Ciències Ambientals vaig decidir fer un màster oficial per especialitzar-me. Resultant que després, en plena crisis econòmica i amb un mercat laboral complicat, em va obrir les portes als estudis de doctorat.

Tot i que actualment no estic dins del món acadèmic, no he deixat mai de formar-me. Per mi, la formació és la millor inversió que un pot fer per si mateix. En aquest sentit, i tot i que vagades requereix d’un esforç addicional, combinar-la amb l’experiència professional permet estar sempre actualitzat i seguir desenvolupant l’esperit crític.

Ens pots parlar una mica sobre el teu doctorat? Què et va motivar a fer-lo i sobre què tracta?

Costa resumir en poques paraules el doctorat, però ho intento.

La tesis doctoral analitzava el cicle de l’aigua; les entrades i sortides d’aigua dins d’una conca experimental d’alta muntanya a la zona de Vallcebre. Per fer-ho, vaig utilitzar els isòtops estables de l’aigua que, entre d’altres, ens van permetre observar processos de fraccionament dins i fora del bosc i identificar la proporció d’aigua vella i nova a la sortida de la conca. En definitiva, entendre el rol de la vegetació en la gestió dels recursos hídrics de la conca.

Com responia a la pregunta anterior, vaig arribar al doctorat gairebé per casualitat i va resultar ser una experiència molt enriquidora tan a nivell professional com personal. La motivació en començar el doctorat eren les ganes de seguir aprenent, però sobretot participar directament en un projecte de medi ambient aplicat. És a dir, sortir dels llibres i fer treball de camp, mostrejos i anàlisis sobre el terreny.

A més, em va permetre viatjar, presentar els resultats de les investigacions en congressos internacionals i revistes científiques i teixir una xarxa de contactes d’investigadors i professionals del món de l’aigua.

Sens dubte una experiència que en molts casos em va fer sortir de la meva zona de confort, amb reptes constants dels quals vaig adquirir aptituds, que ara amb perspectiva, veig que aplico sovint dins del meu dia a dia professional.

Al teu CV s’observa una trajectòria molt vinculada a l’aigua. Creus que existeix a Catalunya una consciència suficient sobre l’aigua com a recurs finit?

Penso que com a país de clima mediterrani ens hem hagut d’adaptar a patir episodis de sequera i escassetat d’aigua. Crec que entre la població general hi ha una bona consciència que l’aigua és un recurs escàs i preuat, que no s’ha de malgastar ni contaminar. Tot i així, convé que ho recordem de tant en tant.

Què opines de la posició i les accions de les institucions envers l’aigua? I del sector privat?

L’aigua és un bé públic i, per tant, considero que la seva gestió hauria de ser pública. En aquest sentit, penso que des de les institucions s’està fent un esforç perquè l’aigua es pugui gestionar des de les administracions, però encara queda molta feina per fer. A dia d’avui, moltes administracions, espacialment les més petites, no disposen dels recursos ni de la capacitat tècnica per gestionar el recurs.

Com he comentat abans, l’aigua és un bé escàs i per tant, la seva gestió ha de ser òptima i eficient. Si les administracions no ho poden garantir, de manera temporal, es podria gestionar des del sector privat. Ara bé,  amb transparència i amb la col·laboració i coordinació de les administracions públiques. D’aquesta manera, seguirien sent coneixedores de la gestió que se’n fa i podrien vetllar per la seva qualitat.

Com t’imaginaves el teu futur laboral quan estaves a la universitat?

Els últims dos anys de la carrera vaig fer pràctiques en una consultoria ambiental en la qual s’aplicaven alguns dels conceptes i eines apreses a classe, entre elles els Sistemes d’Informació Geogràfics. Com a primera experiència professional relacionada amb el Medi Ambient em va ajudar a imaginar-me un futur laboral on pogués analitzar i resoldre problemes ambientals mitjançant eines d’anàlisi informàtic.

Actualment treballes amb dades. Molts sectors professional enfoquen una part important del futur en l’explotació del Big Data, creus què també és així en la nostra professió?

En l’actualitat, les dades tenen una dimensió prioritària en la pressa de decisions de qualsevol sector professional. És una realitat que cada dia se’n generen més i poder analitzar-les en temps real i de manera àgil és un repte per a moltes empreses.

En aquest sentit, el sector del Medi Ambient no es pot quedar enrere. Al final, gairebé qualsevol variable ambiental es pot traduir en dades, modelar i inclús preveure la seva evolució. Per exemple, les conegudes prediccions sobre el Canvi Climàtic que es basen en milions d’observacions, imagineu fer-les amb paper i llapis!

Des del meu punt de vista, els ambientòlegs, amb capacitat de gestionar aquests volums de dades, poden ser molt útils a les empreses perquè a més a més de sintetitzar, analitzar i representar gràficament les dades, poden oferir un punt de vista ambiental, que no tenen altres professionals de sectors més tecnològics. Sens dubte és una via a dia d’avui poc explotada, però que pot ser molt interessant de cara al futur de la nostra professió.

Quan i perquè vas decidir entrar al COAMB?

La decisió d’entrar al COAMB la vaig prendre en acabar Ciències Ambientals. En aquell moment estava interessat sobretot en la borsa de treball i el servei d’orientació professional. Tot i que aleshores no vaig aconseguir feina a través del COAMB, sí que vaig fer algunes entrevistes que em van servir per conèixer què demanava el sector i preparar-me millor per afrontar amb èxit posteriors processos de selecció.

Què diries als companys i companyes de professió perquè s’animessin a participar al Col·legi?

Els diria que formar part del COAMB és fomentar el sentiment de comunitat i identitat professional. A més, la possibilitat de participar en cursos, jornades o als grups d’interès, et permet estar sempre actualitzat i t’ofereix la possibilitat de conèixer i relacionar-te amb altres professionals del sector ambiental.

D’altra banda, un altre aspecte interessant que m’agradaria destacar és que, tot i tractar-se d’un Col·legi relativament jove, està format per professionals de diferents generacions i de diferents parts del territori. Considero que aquesta heterogeneïtat és un fet molt enriquidor i inspirador, especialment pels recents graduats o tots aquells que encara no tenen clar com enfocar el seu futur professional.

I als i les joves que tot just comencen els estudis de Ciències Ambientals, quins consells els hi donaries?

Les Ciències Ambientals són uns estudis força generalistes, però això pot representar un avantatge. Cada vegada més les empreses busquen perfils mixtos amb capacitat de treballar en equip i ment oberta per entendre i trobar solucions a diversos problemes. Així, per exemple, és fàcil trobar empreses del sector ambiental formades per equips interdisciplinaris on els ambientòlegs tenen un rol destacat.

Per afrontar el futur laboral amb èxit, també crec que és important especialitzar-se en algun dels àmbits de les Ciències Ambientals, però sense perdre la visió global. En el meu cas, em va anar molt bé realitzar pràctiques en empresa, però hi ha moltes altres opcions: voluntariats, col·laboracions amb departaments de la Universitat o participar en jornades d’orientació professional. A vegades, el camí per trobar la feina desitjada pot no ser directe, però l’important és extreure el millor de cada experiència i aplicar-ho a la següent.

El que està clar és que com a ambientòlegs, en un Planeta en emergència, ens esperen grans reptes de futur i hem de tenir la capacitat de gestionar i influir en les decisions cap a un món més sostenible. Per tant, seguiran fent falta professionals que puguin proposar solucions a aquesta qüestió; us animo a que formeu part del canvi!