Des del COAMB hem parlat amb la Núria Nubiola, ambientòloga i confundadora de Back to Eco, un projecte d’economia circular que aposta per una moda més ètica i sostenible. Llegeix l’entrevista per saber més del seu projecte i de la feina que podem fer els ambientòlegs! Si vols, a més, al final de l’entrevista ens podràs proposar altres perfils a qui entrevistar.

  1. Què és Back to Eco?

Back To Eco és una iniciativa de l’associació By My Eco, on treballem per la minimització del residu tèxtil texà i l’allargament del seu cicle de vida a Catalunya.

Actualment a Back To Eco estem desenvolupant aquesta tasca a través de diferents estratègies de circularitat que combinen l’ecodisseny, la reparació, la remanufactura i el reciclatge tèxtil industrial.

La nostra tasca principal se centra en la conversió de texans post-consum en tot tipus de productes ecodissenyats com bosses, davantals, motxilles, productes per a la llar, i un llarg etcètera. Tots els productes els cusen persones en condicions dignes que són contractades a través de programes d’inserció sociolaboral.

Amb la resta de teixit que no podem utilitzar en la remanufactura (66%) hem iniciat durant aquest 2018 el projecte de recerca REFILA by BTE consistent en triturar, filar i teixir el nostre propi residu a nivell local creant un teixit eco-reciclat, l’Infinit Denim.

  1. Com sorgeix la idea de negoci?

Al 2013 vam començar a treballar amb la Montse Bayen com a associació fent projectes d’educació ambiental en grans esdeveniments. Era increïble observar com en tan pocs dies es generaven grans volums de residus que en la majoria dels casos anaven directes a l’abocador.

D’aquí va sorgir la idea de fer productes amb residus i vam començar desenvolupant petites iniciatives amb la col·laboració de Centres Especials de Treball (CET). Després de treballar durant 3 anys amb diferents materials, fent tallers i productes, vam decantar-nos pel texà per la seva popularitat i per la possibilitat de reconvertir-lo invertint pocs recursos, i sense introduir nous materials tècnics. Al maig del 2016 vam decidir apostar per aquesta via i crear una marca que, a l’hora que reduïa residus i consum de recursos, era educadora en si mateixa. Però tot s’ha de dir i, quan vam fer les primeres bosses texanes, no pensàvem que arribaríem fins aquí. Finalment, la marca s’ha convertit en la joia de la corona i el 90% de la nostra feina va destinada aquí.

  1. Quins són els vostres plans de futur respecte del projecte?

Doncs tenim dues vies en les que estem treballant. Per un costat, tancar el cercle de la nostra producció amb la creació del nou teixit Infinit Denim que esperem poder presentar durant el proper mes de novembre i que desitgem tingui una bona rebuda comercial. En aquest cas, el futur seria poder fer noves produccions de teixit eco-reciclat on entre un 20 i un 30% utilitzem el residu texà de la nostra producció.

D’altra banda, ens agradaria que els nostres productes arribessin a més gent i més llocs, i per això estem treballant en la nostra botiga online i també oferint els nostres productes a botigues, empreses, institucions públiques, etc. D’aquesta manera també rescatem més residus, donem més feina, i evitem consums de recursos de matèries primeres.

  1. Quin és el teu bagatge anterior? En quin àmbit havies treballat?

La meva carrera professional sempre ha estat molt lligada al món associatiu. En acabar la carrera, vaig començar treballant amb ONGs de tipus internacional portant projectes de cooperació, a l’Afganistan amb dones i a Nicaragua amb educació ambiental. Però en tenir una filla aquella etapa es va tancar, i vaig canviar cap a la feina a nivell local amb la creació i desenvolupament de diferents campanyes d’educació ambiental. Amb Barnamil vaig fer molts i molts i molts tallers sobre ecologia domèstica, en aquell moment era una novetat! Per mi l’idoni sempre ha sigut treballar en entitats petites, i poder participar activament en la presa de decisions, des de la creació del projecte fins a la seva execució.

  1. En quina universitat i quan vas estudiar Ciències Ambientals?

Vaig estudiar a la Universitat de Girona. A Barcelona en aquella època demanaven un 7,5 o més, i vaig tenir la sort d’haver de marxar de casa per anar a estudiar el que volia.

  1. Com t’imaginaves laboralment quan estaves a la universitat?

Tota la vida m’havia agradat molt el món social i, de fet, durant la Universitat vaig estar implicada en diferents entitats del territori, tot i que no m’imaginava que laboralment acabaria lligada a aquest sector. Sempre havia sigut molt de ciències, m’encantaven els números i em segueixen agradant,… però a mesura que vaig anar avançant la carrera vaig sentir que em cridava més el treball a prop de la gent, una feina més creativa i on tingués la oportunitat d’alliberar el meu costat més somiador.

  1. Què diries a les persones que actualment estudien Ciències Ambientals i no tenen massa clar cap a on orientar el seu futur?

Primer de tot, que abans d’apuntar-se a un màster o altres estudis tractin de provar i experimentar en el món laboral i veure en què se senten més a gust, o fer formacions curtes com les del COAMB on poder-se fer a la idea de per on van les coses. D’altra banda, també els hi diria que el futur és seu, i que siguin ells i elles mateixes les que intentin pensar on els agradaria estar i començar a caminar cap allà. Cap amiga d’ambientals ha acabat en la mateixa feina en la que va començar, però sí que qui tenia clar el que li agradava i cap a on volia anar, li ha estat més fàcil arribar a trobar una feina on estar contenta.

T’agradaria llegir més entrevistes com aquesta? Vols saber més sobre la feina dels ambientòlegs i ambientòlogues? Proposa’ns en aquest enllaç altres persones amb qui t’agradaria que parléssim des del COAMB!