David Alemany

David Alemany és ambientòleg i arquitecte tècnic amb més de 5 anys de trajectòria dins el COAMB. Amb aquesta entrevista coneixem la seva interessant trajectòria professional que hibrida dos camps de coneixement que ell mateix considera bastant diferents, així com repassem la seva tasca al capdavant de la comissió de coordinació del COAMB.

D’on sorgeix la idea/necessitat de crear la comissió de coordinació?

Una de les formes més enriquidores de participació al COAMB són els Grups i Comissions, espais des d’on els membres dels Col·legi tenim una molt bona oportunitat de defensar la professió i el medi ambient a través de les nostres propostes i/o accedint a informació especialitzada. Aquests Grups i Comissions temàtics havien estat molt actius en alguns moments, però amb el temps havia decaigut la seva activitat. Es va fer una diagnosi i es va concloure que per millorar la seva eficàcia i eficiència era necessari reestructurar-los en una única Comissió de Coordinació i uns Grups d’Interès temàtics. La Comissió de Coordinació gestiona i està formada pels coordinadors previs i els membres més actius, mentre que els Grups d’Interès estan integrats per les persones que prefereixen rebre informació i participar de forma activa ocasionalment. Aquí es poden consultar: https://www.coamb.cat/el-coamb/participa/

Quina valoració fas mig any després de la reestructuració de les comissions?

La valoració és positiva, tot i que encara queda feina per fer i rodatge perquè la Comissió de Coordinació i els Grups d’Interès funcionin de forma expeditiva i puguem complir amb els objectius que ens hem proposat en el Pla d’Acció i Gestió que hem elaborat d’acord amb la Junta de Govern. Un dels canvis més significatius penso que ha estat el d’entendre i proposar solucions diferents a les persones que volen tenir una participació més activa i a les que prefereixen tenir-ne una de més passiva, tot tenint en compte que aquesta situació pot canviar en el temps. Un altre canvi ha estat el d’agrupar a tots els coordinadors i membres més actius en una única Comissió de Coordinació (abans hi havia un o més per cada Grup/Comissió temàtica) i que tots puguem gestionar qualsevol temàtica de forma transversal en funció de la nostra expertesa o interès. Crec que hem creat una molt bona organització i estem donant resposta als temes més urgents del COAMB, però ens agradaria fer arribar molts més continguts als Grups d’Interès i promoure més activitats.

Quan i en quina universitat vas estudiar Ciències Ambientals? Com vas decidir els estudis que volies cursar?

Vaig finalitzar el grau de Ciències Ambientals a la Facultat de Biologia de la UB el 2016. Vaig gaudir molt dels estudis, així com de la motivació i l’entusiasme de molts dels companys i companyes amb els que vaig coincidir. Es dóna la circumstància que, en el meu cas, abans d’estudiar Ciències Ambientals havia estat treballant com a Arquitecte Tècnic durant uns sis anys (vaig finalitzar Arquitectura Tècnica a la UPC l’any 2005). La decisió d’estudiar Ciències Ambientals va venir per la decisió de voler reorientar la meva carrera professional, però després em vaig adonar que era vocacional.

David Alemany

Com creus que casen l’Arquitectura i les Ciències Ambientals com a camps de coneixement? En quin àmbit has trobat més elements complementaris de formació per l’altre?

Com a camps de coneixement crec que són molt diferents, ja que per definició un és molt més tècnic i l’altre molt més científic. Si ens centrem en l’àmbit de la sostenibilitat, crec que es complementen perfectament, donat que les ciències ambientals proporcionen, o haurien de proporcionar, una bona base científica per a concretar i executar les solucions tècniques des del camp de l’arquitectura o l’enginyeria. A més, les Ciències Ambientals també incorporen la perspectiva social, la qual es fonamental per fer front als problemes ambientals.

En el meu cas considero que els dos àmbits de formació s’han complementat mútuament, ja que no crec que un hagi estat més rellevant que l’altre i el que he après en un, en general no ho he trobat en l’altre. Em va sobtar que els coneixements tècnics als estudis d’ambientals fossin tan escassos. Tot i que això no ha estat una limitació per a mí, considero que s’hauria de millorar en els futurs plans d’estudis.

Quins creus que son els principals punts en comú entre les Ciències Ambientals i l’Arquitectura tècnica? I els punts més dispars (més en quant a la idiosincràsia de la professió que no pas parlant de camps de coneixement)?

Crec que els més comuns són la transversalitat i la cerca de solucions als problemes, però un dels més dispars ha estat el de la relació entre ciència i tècnica. Com a disciplina tècnica, l’Arquitectura Tècnica, així com l’Arquitectura en general i també l’Enginyeria, penso que moltes vegades no es fixen prou en el perquè de les coses, sinó que es centren en les solucions tècniques i això pot dur a errors conceptuals importants si no es comprenen bé les causes dels problemes. En canvi, crec que des de les Ciències Ambientals es raonen molt més les coses i s’aplica molt millor el mètode científic, tot i que potser les solucions que de vegades es proposen no són tan eficaces o eficients com quan es fa des de l’àmbit tècnic.

Cal dir que el sector de la construcció en general, i el de l’edificació que és el que conec millor, són sectors bastant particulars si el comparem amb d’altres sectors amb característiques industrials. Penso que hi ha moltes inèrcies que dificulten que els nous coneixements, per exemple en sostenibilitat, es materialitzin en la transformació dels edificis i les ciutats.

A banda de la llicenciatura, també vas fer un màster en Certificació Energètica i Avaluació de la Qualitat Ambiental dels Edificis. Què et va animar a seguir en constant formació?

Considero que sempre ens hem d’estar informant i formant i més en aquest món que ens ha tocat viure on tot canvia tan ràpid, però també penso que no ens hem d’atabalar intentant voler saber-ho tot.  El màster va ser el primer que em va venir al cap per reorientar la meva carrera professional, però quan vaig interessar-me pel grau de Ciències Ambientals, vaig voler fer les dues coses alhora. Durant un temps em vaig considerar ‘estudiant professional’, un terme que li vaig sentir dir a un professor d’ambientals i em va agradar molt. El màster em va permetre relacionar molt bé els dos camps de coneixement (arquitectura i medi ambient) en el sector de l’edificació i també em va donar una idea de les possibles sortides professionals.

Com t’imaginaves el teu futur laboral quan estaves a la universitat?

Si parlo de quan vaig estudiar Arquitectura Tècnica, en aquella època hi havia molta feina perquè hi havia un boom de construcció i a meitat dels estudis ja estava fent pràctiques sense que m’hagués donat temps a imaginar el meu futur professional. Quan vaig trobar una bona feina i vaig començar a treballar en projectes d’edificació i a anar a les obres em vaig adonar que havia encertat amb aquests estudis i això em va motivar molt.

Pel que fa a Ciències Ambientals, quan estava acabant el grau no tenia molt clar (a causa de les dificultats existents en el mercat laboral) si podria tornar al sector de l’edificació o si hauria de començar en un de nou, però em va sorgir una molt bona oportunitat com a consultor ambiental d’edificació i gràcies a això he pogut combinar els dos àmbits de forma satisfactòria.

També he de dir que crec que és molt difícil predir el futur i que quan estudiava Arquitectura Tècnica no recordo haver pensat en un futur com a consultor ambiental d’edificació.

Ens pots fer cinc cèntims sobre Turas a la University College de Dublín? Com hi vas arribar i com va ser l’experiència?

Quan estava estudiant Ciències Ambientals tenia clar que, ja que durant els estudis d’Arquitectura Tècnica no havia fet una estada a l’estranger, era el moment de fer-ho, aprofitant el TFG. Vaig buscar projectes que estiguessin relacionats amb edificació o urbanisme sostenible  i vaig trobar aquest europeu de TURAS (Transitioning towards Urban Resilience and Sustainability), una part del qual es feia a Dublin a la University College Dublin (UCD). Vaig contactar amb un molt bon professor de la UCD i després d’assistir pel meu compte a una presentació que feien a Brussel·les, vaig participar al projecte. Va ser una experiència interessant en els àmbits acadèmic i de la recerca, que eren nous per a mi.

David Alemany

Com creus que s’està aplicant, el concepte de regeneració urbana arreu de Catalunya a dia d’avui?

En resum, crec que anem en la bona direcció, però massa lents. Estem veient coses a les ciutats que eren impensables fa uns anys des del punt de vista de la sostenibilitat i el benestar i això m’agrada i em motiva a seguir col·laborant en aquests àmbits, contribuint amb la meva humil aportació. Opino que es podrien fer grans intervencions de regeneració, no només urbana, sinó de transformació a nivell de país, però que el sistema en el que vivim, que no està pensat per donar resposta a les necessitats de l’espècie humana, no permet que aquests canvis siguin àgils. Hi ha massa traves i he de dir que desaprovo la involució del tipus que sigui, qualsevol que vagi en contra de l’aplicació del mètode científic.

Si parlem més específicament de Barcelona i de la seva àrea metropolitana, crec que els canvis que s’han anat produint ja des de fa dècades en molts temes relacionats amb la sostenibilitat no es desfaran, independentment de qui governi, i això crec que és el que fa que la ciutat avanci per donar resposta als nous reptes. En els entorns urbans de més concentració de població és imprescindible dur a terme actuacions rellevants de regeneració urbana.

Quan i perquè vas decidir entrar al COAMB?

Doncs ara ja fa 5 anys. El temps passa molt ràpid! Sempre he estat un gran defensor de les tasques col·lectives i per això he col·laborat en molt voluntariats de tipus social i ambiental. Entrar al COAMB em permetia implicar-me, amb altres persones amb inquietuds similars, en la defensa d’una professió que crec que és i serà molt necessària, alhora que em facilitava estar millor informat i contribuir a la defensa del medi ambient. Continuo pensant el mateix.

Havies estat implicat en el Grup de Sensibilització per a la sostenibilitat del COAMB, com valores la feina feta llavors?

Quan vaig entrar al Grup de Sensibilització per a la Sostenibilitat, es trobava en un punt àlgid, bastant actiu, però amb el temps l’activitat va anar decaient. Com he comentat abans, per això s’ha fet la reestructuració de Grups i Comissions. La feina que es fa des d’aquests grups és sempre molt positiva. Algunes vegades es pot fer més i d’altres menys, depenent de la disponibilitat i energia que tenim com a voluntaris, però crec que és una tasca de molt valor. Per exemple, des d’aquest grup es promovien cada any els Green Drinks del COAMB, que són unes trobades informals per parlar de temes ambientals i sempre han estat exitoses (ara s’organitzen des de la Comissió de Coordinació).

Què diries als companys i companyes de professió perquè s’animessin a participar al Col·legi?

Insistiria en la força de la col·lectivitat i la cooperació (com antítesi de l’individualisme i la competitivitat) per tal de millorar la professió, el medi ambient i en general la societat on vivim. En base això, al COAMB trobaran un munt d’oportunitats per participar fent les seves aportacions, a més, evidentment, dels serveis que ofereix el Col·legi i que penso que són de gran utilitat per als professionals i els estudiants.

I als i les joves que tot just comencen els estudis de Ciències Ambientals, quins consells els hi donaries?

Sempre sóc més partidari d’explicar la meva experiència que de donar consells, però per completar el que he anat comentant, diria el següent:

Crec que els estudis de Ciències Ambientals són una molt bona oportunitat per gaudir aprenent lliçons que els serviran més enllà de l’àmbit professional i els recomano la figura de “l’estudiant professional” a la que m’he referit abans, de forma que aprofitin aquesta gran oportunitat d’adquisició de coneixements, que busquin què és el que els  motiva de les Ciències Ambientals i que evitin l’individualisme. Si no troben res que els entusiasmi, millor que es plantegin canviar d’estudis o d’àmbit professional. Penso que també pot ser un consell útil el de visualitzar les possibles especialitzacions i sortides professionals de Ciències Ambientals per poder treballar d’allò que més els hi agradi. Que cadascú trobi el seu camí.