En el Dia Internacional de les Dones volem recordar-nos de les dones que representen el passat i el present del Col·legi d’Ambientòlegs de Catalunya. Hem parlat amb les quatre presidentes que han dirigit l’entitat al llarg dels seus 20 anys. Són la Virginia Domingo, la Susana Pascual, la Lorena Vela i l’actual presidenta del COAMB, Mons Badia.
Virginia Domingo és ambientòloga graduada, amb més de 20 anys de professió en diversos rols en el sector públic. Actualment és tècnica de Medi Ambient de l’Ajuntament de Granollers.
Susana Pascual, també ambientòloga, va formar part del Departament de Medi Ambient de l’aeroport del Prat. Al 2006, comença a treballar a ACEFAT AIE, implantant un sistema integrat de gestió dissenyat en 4 normes relatives a la qualitat, el medi ambient, la seguretat i salut i la gestió ètica i responsabilitat social.
Lorena Vela té una trajectòria laboral enfocada majoritàriament a la normativa ambiental i al compliment dels requisits legals per part de les empreses que disposen d’un sistema de gestió. També és formadora.
Mons Badia, l’actual presidenta del COAMB, ha treballat en diversos sectors, tant en investigació, en l’àmbit empresarial o en institucions. Va estar a la Universitat de Barcelona, a la consultoria Inèdit i a les Nacions Unides. Actualment està a la consultoria per ciutats Anteverti.
Però durant la seva experiència laboral, aquestes quatre dones s’han trobat amb alguns impediments que han dificultat la seva realització professional. Ara, totes quatre reflexionen sobre com han lluitat cada una d’elles per arribar a on són i com veuen el sector ambiental des de la perspectiva de gènere.
COAMB- Al llarg de la teva carrera professional, t’has trobat mai amb alguna situació de desigualtat o amb un sostre de cristall? Què va succeir?
VD- Sí, en diversitat de situacions i moments. En el meu cas, el denominador comú ha estat la dificultat per conciliar el món laboral amb la vida personal, ja sigui per compaginar estudis, participar en associacions i el mateix COAMB, o des de fa alguns anys per tenir cura de la família, pares depenents i un infant menor. Des del meu punt de vista, la conciliació corresponsable és el gran repte pendent de l’agenda pública i política al nostre país. Per altra banda, la implantació generalitzada d’eines com la reforma horària, la flexibilització horària a la feina o la regulació del treball a distància voluntari i amb garanties són imprescindibles per contribuir a la conciliació corresponsable, alhora que, estalviar energia, mitigar emissions, millorar la mobilitat obligada i, en definitiva, avançar cap a una economia més productiva en termes de benestar individual i col·lectiu.
LV- Quan ets autònoma (i això ja no té massa a veure amb temes d’igualtat, sinó que ja entrem en el terreny de la seguretat social), si que és més palpable que no tens tants avantatges com quan treballes per compte aliè en relació a fets com poder estar de baixa abans de donar a llum, gaudir del temps de lactància, o inclús poder agafar una excedència en cas necessari, ja que si no treballes no cobres, i encara pitjor, que pots perdre els clients. Òbviament ser autònom també té altres avantatges per a la conciliació, i és que pots decidir (en el millor dels casos) quin horari vols fer i així adaptar-lo a les teves necessitats.
MB- En el meu cas, quan he tingut una experiència de pràctiques, que a priori poden esdevenir posicions laborals més vulnerables, no vaig trobar-me amb situacions de desigualtat en clau de gènere, però sí que vaig viure situacions en què als becaris se’ns incloïa menys en la presa de decisió en projectes. A més, teníem càrregues de feina laborals comparables als companys contractats que tenien un sou complet, no com nosaltres. En tots els casos vaig expressar la meva opinió i va ser ben acollida, tot i que no sempre vaig aconseguir un canvi en les dinàmiques o condicions.
SP- Quan vaig iniciar-me en el sector de l’educació no formal, que ens regulava el conveni de lleure, era i em temo que continua sent, un sector més aviat precaritzat. Per altra banda, a les empreses que vaig treballar mai no em va constar diferències en relació a la nostra identitat de gènere. I ja fa 15 anys que treballo en una empresa sensible i que s’ha esforçat en implementar un sistema integrat de gestió, també en gestió ètica, que garanteix la igualtat de barems i salaris per gènere.
COAMB- Des de la teva perspectiva, creus que el mercat laboral de les Ciències Ambientals és equitatiu i presenta les mateixes oportunitats entre homes, dones i persones no binàries?
SP- Bé, no em podria atrevir a manifestar-me ni en un sentit ni en altre. Els estudis han acabat abastant la possibilitat de tants nínxols professionals que les persones que hem estudiat ciències ambientals hem acabat sent molt polivalents. En aquest sentit, de ben segur que ens trobarem sectors on encara hi ha diferències per gènere. Malgrat això, espero que realment entre la regulació i el pas dels anys, totes les organitzacions ofereixin el mateix salari a les persones amb la mateixa categoria professional.
LV- Penso que el mercat laboral no és equitatiu en general, i per tant, el sector de les Ciències Ambientals no crec que sigui una excepció. Quan realitzem les enquestes laborals queda palès que hi ha sectors de les Ciències Ambientals que estan molt feminitzats, i en d’altres que costa trobar representació femenina. El mateix passa en relació als alts càrrecs dins de les empreses, que tot i que el la diferència en percentatge no és abismal, sí que hi ha més homes ocupant càrrecs més elevats.
MB- Tal com mostren els resultats de l’Estudi del mercat laboral ambiental del 2022, s’identifica un proporció lleugerament superior d’homes amb un sou més elevat, així com una major satisfacció per part seva amb la seva jornada i sou, respecte de les representants del gènere femení. Tanmateix, afortunadament aquestes diferències no son suficientment significatives com per considerar que es tracti d’una situació de desigualtat entre gèneres a l’àmbit laboral, tot i que sí que ens ajuden a definir els aspectes en què cal actuar a futur.
COAMB- Amb la teva visió i experiència com a Presidenta del Col·legi, quines accions podem fer per apoderar-nos com a professionals i per afrontar situacions de desigualtat en l’àmbit laboral?
MB- Primer de tot, és clau informar-nos al màxim dels drets laborals que tenim per conveni, així com el barem aproximat de sous en què hauria de rondar la nostra retribució econòmica. Davant de qualsevol situació que puguem identificar com a desigual, cal que ens encoratgem a no deixar-ho córrer per falta d’informació o mandra. Cal fer-ne seguiment, entendre si es tracta d’una desigualtat i potencialment posicionar-nos o mobilitzar-nos al respecte. El COAMB està a disposició per donar suport i consell en les consultes d’aquest àmbit que es corresponguin, i per aportar consell sobre com passar a l’acció quan faci falta.
SP- Sí, sempre es pot consultar al COAMB, per buscar informació i recursos, i poder treballar conjuntament per la defensa de la professió des d’una perspectiva de gènere. Tal com diu la Mons, hem de conèixer els nostres drets, però també com funciona el món laboral. S’ha de ser conscient que quan apliques a un lloc de treball, la teva posició no està per sota de l’organització en la que vols treballar. Tanmateix quan cerquem feina, pot costar fer-se valer, situar-se d’igual a igual en una entrevista. Però crec que les persones també han de poder decidir si volen formar part de cert tipus d’empresa, tenir l’oportunitat de rebutjar-ho. I per suposat, en el moment en què es detecten desigualtats denunciar.
VD- Tenim capacitat per influir i participar en la presa de decisions en les qüestions que ens apliquen i afecten com a professionals. En aquest sentit, l’organització en assemblees de treballadors a la feina o la participació en el mateix COAMB són claus, perquè permeten la col·laboració entre iguals i encarar amb més garanties situacions de desigualtat en l’àmbit laboral i professional, a partir de la cocreació de propostes per materialitzar els canvis que siguin necessaris.
LV- A més a més, s’ha de remarcar el servei d’assessorament laboral i fiscal que el propi Col·legi d’Ambientòlegs de Catalunya disposa per tractar aquells casos de possibles desigualtats laborals. Per altra banda, existeix també la Comissió d’Equitat del COAMB que forma part de la Comissió de Dones i Igualtat de la Intercol·legial. Precisament enguany aquest òrgan està incidint al govern a que es comprometi a fer una llei per la paritat de gènere a les Juntes del Col·legi, a facilitar el canvi de nom dels col·legis per fer-los més inclusius, i a donar formació en igualtat de gènere als membres dels col·legis.
COAMB- Moltes gràcies a les quatre. Esperem que algunes de les reflexions donades es puguin materialitzar en un futur per tenir un sector més equitatiu.
