El Col·legi d’Ambientòlegs de Catalunya (COAMB) va celebrar la seva 16a Assemblea anual el passat dissabte 19 de gener. Un dels punts clau que es van tractar en l’ordre del dia va ser la situació dels ambientòlegs a la Generalitat de Catalunya i les gestions que està fent el Col·legi per garantir un accés just a la funció pública.
El president del COAMB, Ricard Vizcarra, va exposar la darrera informació rebuda per part del Departament de Territori i Sostenibilitat (DTES). El DTES planteja una solució en forma de temari ambiental per a l’accés al cos general, sense oferir al col·lectiu cap marge de maniobra o negociació. Aquesta opció resultaria una millora respecte de la situació actual en introduir coneixements específics en les proves, però és una opció no exclusiva per a titulats en Ciències Ambientals, ja que podrien accedir-hi altres professionals amb coneixements ambientals. En aquest sentit, a més, alguns dels professionals que podrien accedir a aquesta opció, com per exemple els biòlegs, ja disposen d’un cos propi a la Generalitat, pel que buscant una solució s’estaria perpetuant el greuge comparatiu cap als ambientòlegs i ambientòlogues.
Per tot això, el COAMB seguirà lluitant en dos fronts: d’una banda, tractant que aquesta solució plantejada pel DTES sigui exclusiva per als ambientòlegs i ambientòlogues –la única forma de què fos una solució bona i que ja existeix en el cas de les especialitats econòmica, jurídica i de prevenció– i, de l’altra, mantenint com a prioritat la creació d’un Cos propi a la Generalitat.
Més de 20 anys de greuge comparatiu
Volem recordar que la creació de la titulació en Ciències Ambientals va ser l’any 1992, primer com uns estudis propis de la Universitat Autònoma de Barcelona . Després va ser reconeguda com a títol oficial l’any 1995 i va rebre el suport econòmic de la Generalitat de Catalunya durant els primers 3 anys. Més de 25 anys després, la pròpia administració impulsora continua negant l’accés formal i específic d’aquesta titulació a l’Administració pública de la Generalitat, mantenint als ambientòlegs i ambientòlogues en una inexplicable situació de greuge comparatiu front totes les altres titulacions que sí que disposen d’aquest accés.
