Després de setmanes de debats i declaracions sobre l’ampliació de l’Aeroport del Prat, a 2 d’agost de 2021 vam finalitzar el dia amb la trista notícia de l’acord per fer efectiva aquesta ampliació.

I diem que és una trista notícia perquè és una decisió totalment contrària a la situació de pandèmia i de crisi climàtica en la qual ens trobem, tal com vam manifestar amb l’article “Aprenent de tot això per evitar una crisi futura” en el qual apostàvem per alguns principis com:

  • Optar per una transformació econòmica que vagi de la mà de la protecció del medi ambient, la salut de les persones i la qualitat de vida per sobre de tot.
  • Descarbonitzar el transport.

Finalment exigíem que s’aprofiti l’oportunitat de definir un canvi de model social i econòmic profund, que des dels sectors amb poder de decisió hi hagi valentia en aplicar polítiques ambientals i que, per a fer-ho, es tingui en compte la veu dels experts en la matèria.

La cruel realitat és, però, que no s’aposta per la transformació econòmica, ni per la descarbonització del transport, ni per un canvi de model econòmic, i que no s’escolta a la comunitat científica.

Davant d’aquest acord, no ens queda més que reiterar que ens sobren els motius per dir “NO a l’ampliació de l’Aeroport del Prat”:

  • Aquesta ampliació és totalment contrària a la declaració d’emergència climàtica, atès que provocarà més emissions derivades de la crema de combustibles fòssils.
  • Fer l’ampliació implicarà l’afectació de la zona natural de la Ricarda, zona inclosa a la Xarxa Natura 2000, i per tant, protegida per la Unió Europea. En definitiva, va en contra de la conservació del Delta del Llobregat.
  • La decisió perpetua un model econòmic basat en el turisme i la construcció, sense valorar si realment en un futur hi haurà tanta demanda de viatges com pretén absorbir l’ampliació. Ens podem trobar en un futur amb una macroconstrucció infrautilitzada. A nivell econòmic, segueix essent una solució a curt termini.
  • Si veritablement anem cap a una escassetat de petroli (crash oil), pensar en incrementar el seu ús és totalment inviable i pot incrementar encara més una futura crisi econòmica, insistint de nou en la infrautilització dels serveis de l’aeroport.

Davant d’aquest escenari, es podria haver apostat per altres alternatives, com la millora de les instal·lacions i dels serveis de la terminal T2 de Barcelona i dels aeroports de Girona i de Reus, o millorar la xarxa de trens i la seva interconnectivitat, així com recuperar els trens nocturns.

Per tot això, des del COAMB ens oposem a aquesta decisió presa, tot esperant que la Comissió Europea presenti la seva negativa a aquesta macro operació i pugui aturar aquest sense sentit.