Hem parlat amb l’Anna Menció, ambientòloga i hidrogeòloga, coordinadora del Grau de Ciències Ambientals de la Universitat de Girona. Ens ha alertat dels efectes del canvi climàtic en les aigües subterrànies i ens ha destacat de la importància d’una bona formació pels futurs ambientòlegs.
Què et va impulsar a ser amibientòloga i hidrogèologa?
Des de ben petita em preocupaven els temes ambientals. Vaig créixer en un poble on hi havia molta indústria del suro, i depenent del dia de la setmana, et quedava tota la roba estesa de color negre, per les partícules que sortien de les xemeneies de les fàbriques. Recordo que per anar a casa dels meus avis, que vivien a pagès, havíem de passar pel costat de l’abocador municipal i l’olor del fum de les deixalles que cremaven, encara la tinc gravada; pocs metres més avall travessàvem la riera on anaven a parar les aigües residuals de bona part del poble. Quan veia tot això em feia molta pena i ràbia a la vegada. Volia treballar en alguna cosa que em permetés millorar el món on vivíem, i tant les ciències ambientals, com la hidrogeologia, em permeten estudiar alguns dels problemes ambientals que em preocupaven i trobar solucions per gestionar-los millor.
Durant la teva formació, com t’imaginaves el teu futur laboral?
Quan estudiava la carrera, no m’imaginava el meu futur laboral, m’agradaven molt les assignatures relacionades amb l’ecologia, la geologia i l’enginyeria, i recordo tenir sempre ganes de voler-hi aprofundir més. Suposo que per això, una vegada vaig acabar la llicenciatura, vaig continuar estudiant i formant-me. Sempre tenia la sensació que no en sabia prou, i que havia de continuar aprofundint més, i de fet, encara la tinc aquesta sensació!
En quin moment es troba avui en dia la recerca en el camp de la hidrogeologia? Molta de la recerca que es fa en hidrogeologia gira entorn el canvi climàtic. En què afecta el canvi climàtic en la hidrogeologia?
Els efectes del canvi climàtic poden suposar no només una disminució de la quantitat d’aigua disponible, sinó també de la seva qualitat. Tot i que encara hi ha molts reptes i preguntes a resoldre en altres àmbits de la hidrogeologia (per exemple, el comportament dels contaminants emergents en el medi hidrogeològic, o com l’ús de la intel·ligència artificial ens pot ajudar a gestionar els aqüífers de forma més sostenible), molta de la recerca que s’està fent en aquests moments se centra en analitzar els efectes del canvi climàtic en les aigües subterrànies, i també en els ecosistemes aquàtics associats (com els rius, les zones humides, etc.). És evident que les aigües subterrànies tindran un paper clau en l’adaptació al canvi climàtic, però també se’n veuran afectades i caldrà tenir-ho en compte en la seva gestió.
Catalunya viu afectada per una onada de sequera molt severa. Què pot implicar això en l’àmbit hidrogeològic? Si hi ha altres episodis de sequera, com pot afectar això a la llarga?
De la mateixa manera que els rius es veuen afectats per aquesta sequera, produint-se una disminució significativa del seu cabal; si no plou, els aqüífers se’n veuen també afectats perquè no es poden recarregar, perquè no hi entra l’aigua de pluja.
En general, els efectes de les diferents pressions (naturals o antròpiques) solen detectar-se de forma més retardada en el cas dels aqüífers, si ho comparem amb els ecosistemes aquàtics superficials, simplement pel seu funcionament natural. Així, tant els seus impactes, com la seva recuperació, solen ser més lents. Sequeres com la que estem vivint suposen una disminució de la seva recàrrega, tant la que es pot produir per la infiltració de l’aigua de pluja, com per les aportacions que poden rebre d’alguns rius, fent que les seves reserves d’aigua subterrània puguin disminuir. Hem d’entendre que l’aigua dels aqüífers està en constant moviment cap a les seves zones de descàrrega, fins a arribar finalment al mar. Aquest procés no deixa de produir-se, tant si hi ha precipitacions com no. Així, els efectes que tindran aquest tipus de sequeres, en funció de l’aqüífer en qüestió, poden arribar a ser molt diferents. En alguns casos, pot suposar, simplement, el descens del nivell freàtic; en d’altres, l’assecament de les fonts, zones humides i altres ecosistemes aquàtics que mantenen; també es poden produir canvis en la qualitat de la seva aigua, perquè no es produeix la mescla de l’aigua de l’aqüífer amb temps de residència llargs, amb l’aigua de les precipitacions recents; i a la zona de costa, pot suposar un augment de la salinitat de l’aigua subterrània per l’avanç de la intrusió marina, terra endins.
Formes part del Geocamb. Quina és la teva implicació professional en aquest centre i en el GAiA, el grup de recerca?
Tant el Geocamb com el GAiA estan formats pel professorat de l’Àrea de geodinàmica externa de la Facultat de Ciències de la UdG, la recerca dels quals se centra en l’àmbit de la geologia aplicada i ambiental, especialment en estudiar diferents aspectes relacionats amb els riscos naturals i els recursos hídrics, així com el patrimoni geològic i la divulgació de les ciències de la terra. En el meu cas hi formo part com a investigadora, centrada especialment a avaluar i caracteritzar els recursos hídrics i les pressions i impactes que els poden afectar.
Què et va portar a la docència i a la UdG? Què representa ser coordinadora de la UdG?
Ser coordinadora suposa ser l’enllaç entre el professorat, els estudiants i la part més administrativa de la facultat, a través del Consell d’Estudis. S’ha de fer el seguiment del funcionament de la titulació al llarg del temps (a través dels informes de seguiment i els d’acreditació), per identificar aquells aspectes millorables i fer propostes i accions per assolir-ho. A nivell més administratiu, som responsables dels acords d’estudis dels estudiants que marxen a altres universitats, organitzem i presidim els tribunals dels Treballs de Fi de grau, i també avaluem el professorat de la mateixa titulació, entre altres tasques. En resum, som les responsables de què tot funcioni bé.
Com a coordinadora tens contacte directe amb els alumnes. Quines inquietuds tenen els alumnes del Grau? Creus que el seu futur professional com a ambientòlegs és més o menys incert que quan vas estudiar tu?
Suposo que les inquietuds que tenen els estudiants actuals del grau, són similars a les que teníem nosaltres quan estudiàvem. A la meva època, es va produir el desastre d’Aznarcóllar, un abocament de residus miners que es va produir pel trencament d’una bassa minera i que va arribar al Parc Nacional de Doñana, i ara, en l’any 2018, es va iniciar el moviment Fridays for Future, on en tots dos casos, estudiants de ciències ambientals de la UdG s’hi varen involucrar, i fins i tot van iniciar-los a escala estatal.
Pel que fa a la incertesa del futur laboral sempre hi és quan estàs acabant una titulació, sigui quina sigui. A l’haver format part de les primeres promocions d’ambientòlegs, ens va tocar fer molta pedagogia de què érem, de què podíem fer i d’on podíem treballar. Ara les sortides professionals han canviat, però sempre hi haurà problemes ambientals i es necessiten professionals ben formats per gestionar-los. A més, trobo que el COAMB amb la seva borsa de treball també està fent molt bona feina, permetent que tant els titulats, com les empreses, tinguin una plataforma per fer visible les ofertes laborals en el camp de les ciències ambientals.
Amb el Grau de Ciències Ambientals avançat, un alumne es pot precol·legiar al COAMB i rebre molts avantatges. Coneixen bé la feina que fa el COAMB? Tenen consciència del que significa precol·legiar-se amb el COAMB i els avantatges que té?
Com a coordinadora intento que estiguin ben informats dels avantatges de precol·legiar-se. Sovint a tercer comencen a preocupar-se, no només pel que faran a quart, on hi ha els mòduls optatius que els permeten especialitzar-se, les pràctiques en empresa on podran començar a tenir el primer contacte amb el món laboral relacionat amb el grau, o el treball de fi de grau, sinó també per les sortides professionals, i és llavors quan organitzem xerrades per aclarir-los els dubtes que tenen, i també una jornada anual d’orientació professional, on el COAMB hi ha vingut en algunes de les ocasions.
I per acabar, des de la teva feina i formació com a ambientòloga i hidrogeòloga, quin és el repte de futur que et marques? I com veus la professió en un futur pròxim?
Un dels reptes de futur que em plantejo en quant a la coordinació, és la creació d’unes Olimpíades de Ciències Ambientals, per donar a conèixer la nostra titulació als estudiants dels últims cursos de l’ESO. Des de fa uns mesos hem començat a treballar-hi amb les altres universitats catalanes, i esperem que es puguin començar a organitzar de cara a l’any vinent.
