Entrevistem a Lluís Zamora, nou Coordinador de Ciències Ambientals de la Universitat de Girona (UdG) en motiu de la celebració dels 30 anys de l’inici de la carrera de Ciències Ambientals. Per aquest motiu, des del COAMB creiem que és un bon moment per fer un retrospectiva i saber, des de l’òptica dels referent en l’ensenyança, com està la professió i com avancen els estudis per formar els nous i noves professionals del medi ambient i la sostenibilitat.
Per aquest motiu, estem realitzant entrevistes als i les responsables de la coordinació d’Estudis del Grau en Ciències Ambientals de les universitats catalanes, i en aquesta ocasió, entrevistem a Lluis Zamora, Doctor en Biologia, especialitzat en Ecologia aquàtica continental, qui actualment és el Coordinador del Grau de Ciències Ambientals a la Universitat de Girona, substituïnt a Anna Menció, la primera ambientóloga i coordinadora del grau, que vàrem entrevistar al febrer d’aquest 2023.
- Per començar l’entrevista, volem saber com un Doctor en Biologia i especialitzat en Ecologia aquàtica continental, arriba a ser Coordinador del Grau en Ciències Ambientals de la Universitat de Girona?
Arribo en substitució de l’anterior coordinadora, la Dra. Anna Menció, qui després de més de 6 anys al càrrec fent una tasca excel·lent, va voler fer un canvi aprofitant l’arribada d’un nou equip de Deganat. Va ser el nou Degà qui em va proposar agafar el relleu i després d’un temps de valorar-ho, vaig acceptar. És cert que pot sobtar que sigui un biòleg qui es posi al capdavant de la coordinació del Grau de Ciències Ambientals, però a la Facultat de Ciències tradicionalment és un càrrec que assumeix un membre del Departament de Ciències Ambientals. Va coincidir que, per una banda, jo no m’havia compromès encara amb cap càrrec de gestió important i que, per l’altra, tampoc hi havia gaires candidats. El fet que el nom del Departament i el del Grau coincideixin també porta a una certa confusió sobre la dependència entre un i l’altre. El Departament es va crear abans de l’estudi i es va triar aquest nom perquè aplegava diferents disciplines com biologia animal, vegetal, ecologia i geodinàmica externa. El cert és que la majoria de membres són biòlegs, geòlegs i només una minoria ambientòlegs i participem igualment en altres graus com el de Biologia o Biotecnologia.
- Explica’ns breument la teva trajectòria professional dins del camp de les Ciències Ambientals fins l’actualitat.
Vaig iniciar la meva activitat docent a la UdG gairebé de manera simultània a la creació del Grau de Ciències Ambientals. Durant tots aquests anys he impartit docència en aquest Grau, principalment en assignatures relacionades amb l’Ecologia, però també altres d’instrumentals o bé he tutoritzat diversos treballs de final de grau.
- Ets també investigador. Quin tipus de recerca fas i quin impacte té sobre el Medi Ambient?
Formo part del Grup de Recerca en Ecologia aquàtica continental (GRECO) i de l’Institut d’Ecologia Aquàtica de la Universitat de Girona i treballo en la línia de recerca sobre ecologia i conservació de peixos continentals a rius, llacs, embassaments i zones humides. És un grup amb una llarga experiència en l’estudi de l’ecologia i biologia d’espècies autòctones com el fartet (Aphanius iberus), el barb de muntanya (Barbus meridionalis) o la bagra (Squalius laietanus), entre altres. Però també en analitzar els efectes de les espècies invasores, cada cop més abundants. També ens interessa especialment com afecten les alteracions antròpiques com la pèrdua d’hàbitat, la contaminació química o les alteracions hidrològiques. En els darrers anys, he aprofundit en l’estudi de l’anguila europea (Anguilla anguilla) una espècie d’elevat interès comercial però molt amenaçada. Al ser una espècie amb un cicle vital molt complex, que ocupa diferents hàbitats i rep moltes amenaces d’origen antròpic és també un bon exemple de com afrontar la seva conservació des d’un punt de vista multidisciplinar.
- Enguany celebrem 30 anys que es va iniciar la carrera de Ciències Ambientals a Catalunya, i la Universitat de Girona va ser pionera en els estudis, juntament amb la UAB. Fem una mica de retrospectiva. Com ha canviat la carrera al llarg d’aquests anys? Com ho heu viscut a la UdG?
Inicialment la manera d’entendre el Grau era similar al coneixement que podria tenir la societat en general sobre la figura de l’ambientòleg. Costava molt diferenciar-lo d’altres estudis més tradicionals com la Biologia, la Química o algunes enginyeries. Els primers llicenciats també van haver de fer un esforç considerable per explicar en què consistia la seva formació perquè no eren uns estudis gaire arrelats i els perfils professionals difícilment incorporaven la seva figura. Afortunadament tot això ha canviat i avui en dia és possible identificar ambientòlegs que ocupen diferents càrrecs de gestió o treballen per empreses del sector amb el seu perfil ben diferenciat. El mateix passa a nivell de recerca on molts ambientòlegs formen part també d’equips de treball en diferents projectes.
Tot i així, tenim encara molt reptes per endavant de cares a revisar el pla d’estudis i la seva adequació als temps actuals. Properament caldrà adaptar les memòries del Grau a la nova Llei i serà una oportunitat per revisar i adaptar l’estudi a les exigències actuals del mercat laboral.
- Què representa per tu ser coordinador de CCAA a la UdG? Quines inquietuds tenen els alumnes del Grau?
De moment he descobert que la tasca de coordinació és molt àmplia, més del que em pensava. A banda de realitzar un seguiment de la docència i vetllar per tal que les guies docents de totes les assignatures incorporin metodologies docents i sistemes d’avaluació adequats, també hi ha molts altres elements relacionats amb la gestió dels espais, dels recursos, la mobilitat dels estudiants, l’organització dels treballs final de grau, diferents processos de qualitat, etc. Però des del meu punt de vista, l’objectiu més important és implicar tot el professorat en la millora del Grau. Estem acostumats a tenir cura de l’assignatura que impartim i manca una visió més general de l’estudi. Cal que entenguem que la formació dels estudiants és gradual i que cal planificar bé totes les activitats i sistemes d’avaluació des del primer al darrer curs. Hi ha moltes tasques prioritàries com ara una revisió de la càrrega de treball, unificar certs criteris d’avaluació o formats de presentació de les tasques avaluables. Si aconseguim una certa harmonització de la docència al llarg del Grau, segurament aconseguirem que els estudiants assoleixen veritablement les diferents competències i que se sentin més preparats en el moment d’incorporar-se al món laboral. Aquest repte segurament és major en el cas dels estudis de Ciències Ambientals per la diversitat de professorat, àrees de coneixement i Departaments que hi participen. Però justament aquesta diversitat és també un dels seus valors i que cal aprofitar.
- El COAMB anima a tots aquells universitaris i universitàries a pre-col·legiar-se per poder disposar dels serveis del COAMB en la seva etapa formativa, com per exemple, descomptes en l’Escola de Formació o accés exclusiu a ofertes laborals de la Borsa de Treball. Coneixen bé la feina que fa el COAMB? Tenen consciència del que significa precol·legiar-se amb el COAMB i els avantatges que té?
Els estudiants reben informació sobre el COAMB principalment al llarg dels darrers dos anys del Grau. Però no disposem de dades per poder afirmar si coneixen bé els serveis i els avantatges que poden obtenir. De fet, el flux d’informació cap els estudiants és una preocupació de l’actual Deganat perquè es considera que reben molta informació per correu electrònic però no sempre té l’impacte buscat. Sovint els estudiants es queixen d’excés d’informació i molts correus ni els obren. Probablement caldrà fer una reflexió amb els mateixos estudiants sobre quins poden ser els millors canals de comunicació i els més efectius. També és interessant la plataforma que suposen assignatures com “Introducció a la professionalització” o “Economia i gestió d’empreses” que permeten potenciar aquest tipus d’informació i fer-los arribar la funció del COAMB i els serveis que poden obtenir.
- Com veus el futur dels estudis de ciències ambientals? Quins són els desafiaments i les oportunitats que es presenten?
Com comentava abans, properament tocarà revisar el Grau per a la re-verificació i adaptar-lo a la nova Llei. Serà una oportunitat per posar-nos al dia. Encara no hem iniciat aquest procés i no hem pogut fer una anàlisi en profunditat. Sí que coneixem les valoracions que la UdG demana als Graduats sobre el seu nivell de satisfacció i en general són prou bones. En canvi, estem veient que el principal repte no és tant com finalitzen el Grau sinó com s’incorporen. La proporció d’estudiants que trien Ciències Ambientals a la UdG com a primera opció és del 50%. Sabem que una part ho fan com un curs pont per accedir a altres Graus més endavant. Però tenim un percentatge elevat d’estudiants que no coneixen bé què són les Ciències Ambientals abans de matricular-se. Quan preguntem als estudiants de primer quina seria la definició d’un ambientòleg i en que es diferencia d’un biòleg, un químic o un enginyer ambientals els costa molt trobar la resposta. Això es tradueix també en una taxa d’abandonament preocupant. De manera que caldrà incidir també en aquest punt de difusió i informació sobre els estudis de Ciències Ambientals. De fet, ja hi estem treballant a nivell de Catalunya amb les UB, la UAB i el COAMB per realitzar accions conjuntes de divulgació i que l’estudiantat de secundaria i batxillerat tingui una visió més acurada sobre la figura de l’ambientòleg i quin tipus de formació rebran si estudien Ciències Ambientals.
- Quins consells donaries als estudiants que volen dedicar-se a les ciències ambientals i treballar en el camp de la sostenibilitat?
El més important és la passió per allò que fas i la motivació. Es cert que la majoria dels estudiants de primer estan molt implicats en temes de medi ambient, però ràpidament descobreixen la importància de l’enfocament dels problemes des d’un punt de vista científic i que són necessaris molts instruments i un acostament multidisciplinar. Els professionals del medi ambient estan cridats a jugar un paper principal en el futur immediat. Això passa per una formació molt àmplia i aplicada. A voltes, aquest perfil multidisciplinar es veu com un inconvenient perquè arriben al final del Grau amb la sensació de que han après moltes coses diferents però poc de cada cosa. És important entendre el Grau com una etapa de descoberta de les diferents matèries que poden tractar per esbrinar quina és la que els desperta més motivació i en la que s’hauran de seguir formant. Això ho faran durant els estudis de postgrau, a nivell laboral durant la formació continuada o bé des de la recerca. De fet, cada cop hi ha més exemples de graduats en Ciències Ambientals amb un futur laboral o d’investigació brillants i això ens ha de seguir motivant per tal que aquesta etapa acadèmica sigui el punt de partida per ser bons professionals.
