En una nova entrevista per donar a conèixer la professió d’ambientòleg/a, parlem amb la Roser Pont, vocal de les Terres de Lleida, Alt Pirineu i Aran. Ens explica la seva trajectòria, en què consisteix la feina en una consultora ambiental i perquè ha volgut donar un pas més en la seva participació al COAMB.
1. Recentment t’has incorporat a la Junta del COAMB com a vocal de les Terres de Lleida, Alt Pirineu i Aran. Què t’ha animat a participar més activament al Col·legi?
A mi sempre m’agrada implicar-me dins dels col·lectius on formo part, m’ajuda a entendre molt millor la tasca que fa 
l’entitat quan ets dins i et permet donar-li el valor que li correspon. Viure el dia a dia des de les entranyes et fa ser molt conscient de l’esforç i la dedicació que hi ha darrera i que tot el col·lectiu en traiem profit. Fa molts anys que sóc col·legiada, i ara es donaven unes bones circumstàncies a nivell personal per poder fer un pas més.
2. Quins objectius tens com a vocal? Què t’agradaria aconseguir durant els propers dos anys de Junta?
El meu objectiu és un: aconseguir visibilitat del COAMB més enllà de l’àrea metropolitana. Fer arribar les funcions i beneficis del COAMB a tots els i les ambientòlogues de les terres de Lleida, Alt Pirineu i Aran, que se’l sentin proper i que atenem també les seves realitats.
3. A nivell professional, ets consultora ambiental a Ambiens. Ens podries explicar en què consisteix la teva feina?
Sí, jo estic a Ambiens des del 2006. És una consultoria amb unes 12 persones, especialitzades en suport tècnic en l’àmbit dels residus municipals a l’administració. També oferim serveis d’enginyeria ambiental i, per últim, també tenim l’especialització de comunicació i educació ambiental.
Al llarg d’aquests 14 anys, he passat per tots aquests àmbits, però en els últims 4 anys es va fer una aposta per la comunicació ambiental, per donar-li un gir i oferir serveis de qualitat i de valor comunicatiu. Ara doncs, juntament amb l’Eva, som les responsables d’aquesta secció d’Ambiens on estem molt dedicades a les campanyes d’implantació de la recollida porta a porta, i també a campanyes de reforç del reciclatge, de compostatge individual i comunitari i campanyes de foment del civisme.
La meva feina consisteix en dissenyar les actuacions de la campanya segons els objectius que ens indiquen les persones tècniques i polítiques dels ajuntaments, donar-hi forma, crear i dissenyar els continguts del material gràfic, coordinar totes les parts (dissenyadors, impremta…) i finalment, quan sortim al carrer, o bé faig d’informadora (que també m’agrada i em dona aire després de tants dies al despatx) o si és una campanya molt llarga o grossa, també faig gestió de personal contractant informadors i informadores ambientals, fent-los formació, seguiment, etc… I he de dir que tenim molt bon planter!
També dissenyem activitats per escoles, últimament hem tret un escape room sobre el canvi climàtic realment didàctic i interessant. Bé, ja veus, tot gira bastant al voltant dels residus, tot i que també tenim encàrrecs de disseny d’itineraris de natura i activitats sobre biodiversitat que fem juntament amb el nostre company Josep Costa i l’empresa germana d’Ambiens, ZooEthics especialitzada en la gestió responsable de fauna urbana, que ens fan canviar de registre, i això també ens agrada i ens dona oxigen.
4. I anteriorment, quina és la teva experiència en el camp ambiental?
Doncs evidentment, qui no hem passat per fer monitoratge ambiental mentre estàs estudiant? També vaig tocar breument l’àmbit de la planificació del territori irlandès, ja que vaig viure uns mesos a Dublín, però principalment, la planificació del territori català a l’Estudi Xavier Mayor. El Xavi és un gran mestre de la connectivitat ecològica i la planificació estratègica del territori. Vaig fer amb ell les pràctiques d’empresa a quart de la carrera, i en aquells moments l’Estudi començava a créixer. Quan vaig acabar les pràctiques vaig seguir treballant amb ell ja que just acabava de sortir la normativa dels Estudis d’Impacte Ambiental i d’Avaluació Estratègica (ara diria que tenen un altre nom, veig que em faig gran…). Va ser una època en la que vaig aprendre moltíssim i també vaig veure que tenim molt i molt a fer per mirar i entendre holísticament la planificació territorial, i encara falta…
Finalment, també he passat de puntetes per la gestió ambiental, col·laborant a implantar la ISO 14.001 des del departament de medi ambient de Sony Corporation, a les seves oficines de Barcelona. Un altre àmbit ben diferent on també vaig aprendre moltíssim.
5. Quan i en quina universitat vas estudiar Ciències Ambientals? Com vas decidir els estudis que volies cursar?
Vaig començar la carrera de Ciències Ambientals el 2000, a l’UAB. En aquella època només es feia a la UdG i aquí, diria.
Decidir-me a cursar Ambientals no va ser fàcil, al Batxillerat se’m donava tot bé (excepte tecnologia i dibuix) i em costava decantar-me cap a una especialització. No em volia resignar a fer una carrera de lletres i abandonar la meva part de ciències ni a la inversa. Finalment, vaig veure la llum quan la meva tutora a 2n em va explicar que hi havia una carrera molt recent que abastava diferents disciplines, i era la de Ciències Ambientals. A més a més, confluïa tot en el medi ambient, que per mi des de petita havia estat molt sensibilitzada amb la contaminació ambiental. Era la solució perfecta: una carrera multidisciplinar que em permetria dedicar-me professionalment a la causa ambiental, que em movia però que no sabia com contribuir a la seva solució.
6. Com t’imaginaves el teu futur laboral quan estaves a la universitat?
Ufff… doncs complex i alhora esperançador. Complex perquè hi havia temes que tocàvem que no veia aplicació real, no em sabia imaginar cap a on em portarien algunes assignatures ni per què em servirien, o d’altres que ens donaven píndoles de realitat on veies clarament que els conflictes ambientals són fruit d’interessos polítics…
I esperançador, perquè en aquells moments s’estaven coent canvis a nivell legislatiu que semblava que quan sortíssim de la carrera tothom trobaríem el nostre lloc (la normativa catalana de residus, la d’impacte ambiental…), i realment així va ser.
7. Què diries als companys i companyes de professió perquè s’animessin a participar al Col·legi?
Ostres, veig clarament que el Col·legi és molt important per consolidar la nostra professió, per saber on som, qui som, per donar-nos el valor que tenim i ens correspon i que no ens el deixem prendre. És el nostre punt d’ancoratge, és el que ens vincula i ens manté vius com a professionals. Si no estàs al Col·legi vas deixant-te arrossegar per les inèrcies del dia a dia, per l’intrusisme o “menysteniment” laboral que acabes permetent i no te n’adones.
Formar part o no del Col·legi és el que marca la diferència entre ser un professional solitari, o ser un professional recolzat per una xarxa d’iguals a qui pots recórrer, ja sigui per rebre però també per aportar.
8. I als joves que tot just comencen els estudis de Ciències Ambientals, quins consells els hi donaries?
Els hi diria que tothom ens escolta, i més ara, just amb tots els efectes positius ambientals que s’han visibilitzat durant la pandèmia de la Covid-19. Tenim moltíssim a fer i hi ha pressa, així que tot el que estudiïn ho projectin, ho visualitzin perquè quan surtin de la carrera seran indispensables totes les seves idees i aportacions. I també dir-los sobretot gràcies, gràcies per ser-hi.
