L’Helena Barracó Nogués forma part de la segona promoció d’ambientòlogues de la UAB. Viu a Barcelona i treballa a l’Oficina de Canvi Climàtic i Sostenibilitat de l’Ajuntament de Barcelona. També és mare de dos nens, el Pau i el Genís.
Quines són les teves tasques diàries en el càrrec/càrrecs que ocupes? Quina responsabilitat impliquen aquestes tasques i les decisions preses?
Dins de l’Oficina de Canvi Climàtic i Sostenibilitat sóc la responsable del departament d’equipaments i programes, que té per missió estendre la cultura de sostenibilitat entre la ciutadania, les entitats, les empreses, les organitzacions i les escoles de la ciutat. Tot un repte en una gran ciutat com Barcelona!
Això inclou, entre altres tasques: coordinar persones i pressupost; dissenyar i produir programes i recursos de cultura de sostenibilitat en l’àmbit de l’educació formal i no formal per promoure el coneixement i l’acció corresponsable en els àmbits relacionats amb la sostenibilitat i l’emergència climàtica; dinamitzar de la Xarxa Barcelona+Sostenible, amb més de 1.600 membres per estendre la cultura de sostenibilitat i l’acció climàtica a la ciutadania i als barris, a les escoles, a les entitats, empreses i organitzacions i comerços facilitant el treball en xarxa i projectes transformadors conjunts; dinamitzar i impulsar els equipaments ambientals i les seves activitats amb la gestió directa de l’equipament de la Fàbrica del Sol, el Centre de la Platja i l’espai lúdic familiar ambiental del Parc de la Ciutadella; dinamitzar la xarxa d’aules ambientals de districte (n’hi ha 11 actualment) i fer la coordinació amb altres centres i programes d’educació ambiental municipals o ciutadans.
Quin o quins han estat els teus grans assoliments a la teva carrera professional? Tens algun altre assoliment/ambició pendent en un futur?
Les meves primeres passes professionals van ser en una organització internacional de governs locals, l’ICLEI-Local Govenrments for Sustainability, on vaig estar treballant en l’impuls de les Agendes 21 locals a Europa. Va ser una experiència molt enriquidora tant en l’àmbit professional com en l’àmbit personal.
Des de l’any 2000 tinc la sort de treballar a l’Ajuntament de Barcelona, on he participat en diversos programes i projectes. Vaig treballar en l’impuls del programa d’ambientalització interna, el Programa Ajuntament+Sostenible, establint criteris de compra i contractació responsable i fent formació al personal municipal. Vam aconseguir incorporar criteris de fusta certificada en el mobiliari urbà i en obres, l’obligatorietat d’utilitzar paper reciclat, criteris ètics en la roba de treball, menjar ecològic en els menjadors de les escoles bressol i introduir la recollida selectiva a les dependències municipals. També vaig treballar en l’àmbit de la prevenció de residus, fent el primer pla de prevenció de residus de la ciutat.
Actualment, estem treballant en el Pla Estratègic de Cultura de Sostenibilitat i Acció Climàtica 2021-2030, que ha de servir per continuar impulsant i accelerant l’acció ciutadana conscient i proactiva per tal de fer front a l’emergència climàtica. Tenim el doble repte d’aconseguir una acció col·lectiva transformadora alhora que també guanyar massa crítica despertant consciències de públics als quals no hem pogut arribar.
Hi ha algun gènere majoritari al sector de l’educació ambiental?
Clarament el gènere majoritari de les professionals en l’àmbit de l’educació ambiental urbana, segons el que he pogut observar en els anys que fa que hi treballo, és el gènere femení. En els equips de persones que hi treballem els homes són molt minoritaris.
Segurament, hi ha d’entrada un biaix femení perquè ja la formació que acostumen a tenir les persones educadores -penso en ciències ambientals o biologia- hi ha més noies que nois. També penso que les habilitats de comunicació, empatia, paciència, adaptabilitat i flexibilitat que es requereixen per dur a terme aquesta tasca les dones ens hi sentim còmodes.
Hi ha algun gènere majoritari al públic objectiu de les accions o activitats relacionades amb l’educació ambiental?
Les activitats que promovem des de l’Ajuntament de Barcelona van adreçades a diferents tipus de públics. Les diferenciem per temàtiques i per l’abordatge pedagògic que fem. Pel que fa al públic escolar la paritat és la que trobem a les escoles, amb participació de nens i nenes i professors i professores per igual.
A l’espai lúdic del Parc de la Ciutadella atenem a famílies amb infants de 0 a 5 anys i entre setmana s’observa que la majoria de les acompanyants són mares (també hi ha pares i avis i àvies, però són minoritaris), per que són les que majoritàriament, encara avui dia, s’encarreguen més habitualment de les cures dels infants, sobretot en aquesta franja d’edat. Pel que fa a l’oferta públic familiar en equipaments de cultura de sostenibilitat, l’oferta és bàsicament de cap de setmana i veiem que en el temps de lleure venen tant pares com mares.
Pel que fa a l’oferta d’activitats per públic adult entre setmana depèn de l’horari en la que les fem: als matins acostuma a venir gent en edat més avançada i gent a l’atur i sí que s’observa que les dones són més actives i participatives. En canvi, el públic que tenim a les tardes està bastant més igualat.
T’has pogut trobar entrebancs en la teva carrera professional amb aspectes vinculats al fet de ser una dona?
Quan vaig començar a l’Ajuntament, al principi de la meva carrera professional, quan portava el programa d’ambientalització interna, sí que em vaig trobar en alguns àmbits amb algunes actituds del tipus “que m’ha de dir una joveneta com tu sobre com faig la meva feina”… Sortosament, la situació ha canviat moltíssim des de llavors i ara tenim una alcaldessa i moltes dones en alts càrrecs directius de l’Ajuntament i també els temes ambientals han anat impregnant l’ADN de l’organització.
Penso que el fet de tenir permisos de paternitat/maternitat de temps diferenciat, com teníem abans, era discriminatori. Però a l’Ajuntament de Barcelona van ser pioners a l’hora d’ampliar els permisos de paternitat pels pares.
Un altre aspecte rellevant és que les baixes per maternitat no se supleixen, amb el que això suposa per l’equip quan no hi ets (sobrecàrrega de feina pels companys i companyes). Això també crea una “mala consciència” a l’hora de voler agafar permisos o allargar permisos. Penso que hi ha camp per recórrer encara en aquest sentit, també en l’àmbit de la conciliació laboral, espero que algun dia no haurem de triar entre poder estar i tenir cura dels fills i la feina.
Disposes d’espais a la teva feina per a gestionar la discriminació sexista? Aquests espais estan pensats per a desenvolupar pràctiques feministes com les cures, la lluita contra l’assetjament laboral i sexual i per raó de sexe, conciliació, o la democràcia?
L’Ajuntament de Barcelona disposa d’un Pla d’Igualtat 2020-2030, que té per objectiu principal garantir la igualtat d’oportunitats entre homes i dones amb diversos àmbits d’intervenció: cultura institucional, política i estructura retributiva, processos de gestió de persones, conciliació de la vida personal, familiar i professional, prevenció de riscos laborals i de vigilància de la salut, prevenció de l’assetjament sexual i assetjament per raó de sexe, comunicació, llenguatge i imatge corporativa. S’ha avançat molt en la integració de la igualtat d’oportunitats de gènere en la cultura organitzativa, però així i tot, recentment han sortit a la llum uns casos d’assetjament sexual i per tant no es pot abaixar la guàrdia.
Creus que és important celebrar el 8M?
Penso que sí que cal celebrar aquest dia i reivindicar-nos. Anem avançant, però encara queda camí per recórrer. Socialment continua havent-hi desigualtats, discriminació, bretxa salarial, cal avançar en temes de conciliació professional-familiar, ja que les dones ens ocupem majoritàriament de les cures i hi ha dones víctimes per la violència masclista. Mentre això passi, tenim raons per celebrar el dia de la dona.
També penso que la visió eco-feminista és essencial per poder afrontar els grans reptes civilitzatoris que estem ja afrontant, on hem de ser capaces de fer majories socials que confrontin, que subverteixin i que alhora siguin capaces de construir.
