L’Hug March és un ambientòleg que investiga les dimensions socioeconòmiques i tecnològiques i culturals del canvi socioambiental, especialment a nivell urbà i en la dimensió aigua, a través d’una disciplina rellevant, l’ecologia política. La seva expertesa l’ha portat a ser catedràtic en Transició Ecològica i Ecologia Política i a impartir docència al voltant de la sostenibilitat en diferents graus i màsters de la UOC. Parlem amb ell sobre ecologia política, canvi climàtic i els reptes de la transició ecològica.
COAMB- Quan vas saber que volies dedicar-te al món acadèmic i l’investigació?
Hug March-Vaig estudiar Ciències Ambientals a la UAB (2001-2005), acabant la carrera amb una beca Sèneca a la Universitat de Granada. Immediatament després vaig veure clarament que volia entrar en el món acadèmic i l’investigació. Vaig guanyar una beca predoctoral de la Generalitat de Catalunya per realitzar el doctorat en ciències ambientals (especialitat economia ecològica), i vaig començar a col·laborar com a docent amb el Departament de Geografia de la UAB fent docència a Ciències Ambientals i Geografia. En el transcurs de la meva tesi vaig ser investigador predoctoral visitant a la Universitat de Manchester, centre de recerca punter en ecologia política. Posteriorment, un cop amb el doctorat acabat, vaig dur a terme una estada postdoctoral sobre escenaris de futur en la gestió de l’aigua a l’INRA i al Geosciences Environnement de Toulouse. L’any 2012 arribo a la UOC amb un contracte postdoctoral Juan de la Cierva. Més endavant, al 2015, passo a ser investigador sènior del grup del Laboratori de Transformació Urbana i Canvi Global, de l’IN3 (UOC) i al 2018 em converteixo en professor agregat dels Estudis d’Economia i Empresa d’aquesta universitat. Posteriorment esdevinc catedràtic en Transició Ecològica i Ecologia Política, impartint docència en diferents graus i màsters de la UOC.
COAMB- Quin objectiu tens a l’hora d’ensenyar sobre sostenibilitat als teus alumnes?
HM– A nivell de grau, imparteixo docència en Desenvolupament Sostenible al Grau de Turisme i Economia Ecològica al grau d’Economia. En aquests graus intento “ambientalitzar” els currículum i garantir que els estudiants adquireixin pensament crític en el camp de la sostenibilitat. A nivell de màster, donada la heterogeneïtat de programes en els que estic, em moc entre assignatures de canvi climàtic, gestió dels recursos hídrics o sostenibilitat urbana, entre d’altres. Com a acadèmic un dels meus objectius centrals es desenvolupar docència en el camp de la sostenibilitat amb impacte social a nivell global en un context d’emergència climàtica, transició digital i fragilitat dels límits planetaris.
COAMB- Què és l’ecologia política exactament?
HM-L’ecologia política és una “comunitat de pràctica científica” que epistemològicament articula una “transgressió disciplinar”. Entén que les relacions socials, tecnològiques i culturals són indestriables de les transformacions ambientals i s’interessa per les causes de la degradació ambiental amb impactes desiguals, les relacions de poder que sostenen el canvi ambiental i els efectes inesperats dels discursos i pràctiques dominants en el camp de la sostenibilitat. Quan l’ecologia política posa el focus en la sostenibilitat urbana ho fa des de l’ecologia política urbana, centrant-se en les desigualtats socioecològiques constituents i resultants dels processos de (re)configuració urbana així com prefigurant transformacions ambientals alternatives.
COAMB- Com ens pot servir l’ecologia política per entendre l’actual crisi socioambiental?
HM– Les crisis socioambientals actuals exposen estructures de vulnerabilitat i desigualtat extremes en múltiples geografies i dimensions (gènere, origen, estatus socioeconòmic, etc.), tant al Sud Global com dins de les societats més pròsperes, cas per exemple de moltes ciutats del Nord Global. Entendre les geografies i dimensions d’aquesta vulnerabilitat diferencial a les crisis ambientals així com la manera desigual com s’insereixen i impacten les mesures per afrontar-les és clau per prefigurar trajectòries alternatives justes, emancipadores i democràtiques. Precisament l’ecologia política pot contribuir en aquest sentit.
COAMB- El teu grup d’investigació de la UOC és el TURBA Lab. Quin és l’objectiu d’aquest grup?
HM– El Laboratori de Transformació Urbana i Canvi Global (TURBA Lab), dirigit pel catedràtic Ramon Ribera Fumaz, és un grup de recerca del Internet Interdisciplinary Institute (IN3) de la UOC. Tenim un mode d’organització amb diferents línies de recerca, de les quals lidero la d’ecologia política i som un col·lectiu d’investigadors provinents de diferents camps de les ciències socials, ambientals, humanitats, urbanisme i arquitectura. A grans trets, TURBA investiga els processos econòmics, culturals, polítics, tecnològics i ambientals així com els metabolismes, accions i fluxos que produeixen i transformen el món en que vivim. Ho fem analitzant la composició multidimensional de les transformacions socioambientals i sociotecnològiques des d’una aproximació crítica que integra consistentment per una banda les dimensions econòmica, política i ecològica, i per l’altra banda, la seva complexitat geogràfica.
COAMB- A quines conclusions esteu arribant des d’aquest laboratori?
HM– El nostre grup detecta la manca de recerca crítica interdisciplinar que desentrelli els impactes desiguals i inesperats de la transició ecològica a escala urbana i metropolitana a la vegada que n’explori les seves possibilitats transformadores. Precisament aquest és un dels aspectes que explorem en el nostre grup de recerca, on hi ha forces investigadors amb perfil de ciències ambientals (ja sigui graduats en Ciències Ambientals, amb màsters relacionats o doctors ambientòlegs).
COAMB- En què treballeu ara al TURBA?
HM-Més enllà de recerques engegades en resiliència urbana, adaptació al canvi climàtic o geografia urbana, el nostre grup actualment s’interessa molt per la intersecció entre digitalització i governança ambiental. Amb el projecte DEMO (2023-24), liderat per les meves companyes, les doctores Zora Kovacic i Lucía Argüelles, durem a terme una recerca empírica per examinar els imaginaris i les pràctiques de digitalització de la governança ambiental, amb l’objectiu de cobrir una llacuna important d’investigació i informar a les polítiques públiques. Juntament amb professionals de l’àmbit de l’enginyeria de les telecomunicacions també volem cobrir un buit de recerca molt rellevant sobre la comprensió dels imaginaris i implicacions socioambientals de la infraestructura digital.
COAMB- Què significa per tu ser un dels investigadors més citats del 2021 segons la llista publicada per la Universitat de Stanford?
HM-Per mi suposa una visualització de la meva trajectòria en ecologia política i reconeixement del seu impacte a nivell acadèmic internacional. També és un reconeixement col·lectiu a la feina feta des del grup de recerca TURBA (Laboratori de Transformació Urbana i Canvi Global, de l’IN3) i dels Estudis d’Economia i Empresa en el camp de la sostenibilitat, contribuint a la tant necessària transició ecològica per afrontar els reptes socioambientals actuals, entre ells l’emergència climàtica.
COAMB- Les teves investigacions sobre ecologia política s’han dirigit sobretot en l’impacte l’àmbit urbà. Què han de fer les ciutats per ajudar a frenar el canvi climàtic?
HM-La transició ecològica contempla l’escala local com un lloc privilegiat a través del qual incidir en la nostra relació amb els límits planetaris i l’emergència climàtica. Conceptes com resiliència urbana, economia circular urbana o ciutats intel·ligents condensen els esforços de transició ecològica dels sistemes socioeconòmics cap a entorns més habitables i adaptats al canvi socioambiental tot buscant la neutralitat en emissions de gasos d’efecte hivernacle. A vegades, però, si no hi ha un interès genuí de canvi real aquests “grans conceptes” que a priori semblen disruptius poden acabar operant com a significats buits que no adrecen les causes estructurals dels problemes socioambientals.
COAMB- Per tant que han de fer els actors polítics perquè el canvi sigui real?
HM-Qualsevol política pública que persegueixi la sostenibilitat, o més concretament vulgui adreçar la qüestió climàtica, ha de ser inclusiva i s’ha de preocupar no tan sols per índexs abstractes de sostenibilitat ambiental sinó per qüestions de justícia ambiental. En aquest sentit les ciutats han d’abordar l’emergència climàtica amb estratègies tant de mitigació com d’adaptació que siguin transformadores i emancipadores, coproduïdes amb les comunitats locals i que persegueixin objectius de justícia social i equitat.
COAMB- Ets membre del COAMB. Com sents que el Col·legi representa i defensa la teva professió i vetlla per una Catalunya més sostenible?
HM-El COAMB és un actor imprescindible per fer pedagogia a la societat catalana sobre la importància que té que el perfil d’ambientòleg/a. Cada vegada veiem més ambientòlogues i ambientòlegs ocupant posicions de responsabilitat en matèria ambiental a diferents administracions, institucions, empreses, etc. i crec que el COAMB ha sigut part constituent d’aquest impuls.
COAMB- Moltes gràcies per les teves reflexions, Hug.
