Segons la OMS, cada any moren prematurament a Europa 450.000 persones a causa de la contaminació atmosfèrica (dades de l’Informe anual de la Qualitat de l’Aire de l’Agència Europea del Medi Ambient (AEMA)).

La constatació d’aquest fet, gràcies a diversos informes científics, va fer que la OMS fixés encara uns límits més restrictius per als principals contaminants, que es produeixen majoritàriament per les emissions del  transit urbà.

Estudis del CSIC i l’ISGlobal fan paleses les conseqüències que l’exposició a aquests contaminants causen a la salut humana: càncer, alzheimer, TDAH, malalties neurovasculars…

A tota Europa ja fa temps que s’han pres mesures per restringir el trànsit a les grans ciutats. La implementació d’aquestes es va rebre amb cert rebuig al principi, però els avantatges en la qualitat de l’aire i la salut global van fer  que se superessin amb escreix les primeres reticències.

La creació de la ZBE

El procés participatiu per a la creació de la Zona de Baixes Emissions (ZBE) va existir en tot moment. El COAMB en va formar part de les diverses Taules de Qualitat de l’Aire, en les que hi eren presents tots els actors possibles de la xarxa social i empresarial de la ciutat.

Les posicions completament anacròniques per part de la plataforma d’afectats i el seu rebuig a un nou concepte de vida urbana en la que la disminució de les emissions contaminants no es prioritzi sobre la ciutadania era evident en cada proposta que sortia del seu moviment.

Les dades que es van proporcionar i que van ser motiu d’apertura d’expedient sancionador per part de la Unió Europea, tant a Madrid com a Barcelona, demostraven les superacions amb escreix en NO2 en diverses estacions, no essent exclusius aquests nivells de cap barri en concret, ja que la situació climàtica de Barcelona fa que els contaminants es dispersin molt lentament per tot el casc urbà.

La sentència

El passat dilluns 21 de març coneixíem la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) en relació a l’anul·lació de la ZBE, una mesura que des de 2017 ha evitat 125 morts anuals gràcies a la millora de la qualitat de l’aire. A més, cal recordar que la ZBE està avalada per l’Estat i per la Unió Europea.

En un context d’emergència climàtica, en què hem de limitar les emissions de GEH, amb directives clarament restrictives a nivell europeu i sòlidament compromeses amb els ODS, aquesta decisió és un retrocés aberrant.

Les raons de la sentència semblen completament fora de lloc, ja que a priori no es qüestiona la necessitat de prendre mesures contra la contaminació, però si qüestiona la forma en la que s’ha articulat la ZBE. És cert que es poden fer millores legislatives per obtenir una protecció jurídica adequada, però les raons exposades ni tan sols políticament són justificables davant la magnitud del problema de salut pública al que Barcelona ha de fer front.

Consideracions finals

Des del COAMB lamentem la resolució d’aquesta sentència, que ens fa retrocedir en la lluita pel dret a la salut de les persones. Evitar la mort prematura de 1.000 persones anualment a Barcelona, segons les dades de l’últim informe de l’Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB), sempre hauria d’estar per sobre de qualsevol defecte de forma en una ordenança, ja que aquest es pot corregir, però no podrem tornar la salut de tots aquells que es veuran exposats a respirar un aire contaminat degut a l’interès individual per sobre de l’interès col·lectiu.

Malgrat tot, desitgem que la ciència i el dret a la salut vencin el negacionisme.

Comissió de Coordinació COAMB