Sílvia Mayo ens parla de la seva trajectòria laboral, de la seva posició actual com a gerent d’Ecovidrio a Catalunya i dels reptes als que s’enfrontarà la societat dins el camp de l’economia circular.
Quina és la formació i l’experiència que t’han portat a assumir la gerència a Catalunya d’Ecovidrio?
Després de cursar la llicenciatura de Ciències Ambientals, vaig començar la carrera professional, com moltes col·legues, dedicant-me a l’educació ambiental. A l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals (ICTA), vaig dissenyar i gestionar des de zero tot un programa d’educació i comunicació ambiental per posar en valor el patrimoni socioecològic de la conca del riu Tordera. Sempre explico que vaig sortir de l’ou recorrent el Montseny amunt i avall, portant a sobre els plafons d’una exposició itinerant i fent sessions a escoles i centres cívics de la zona. M’agradava molt apropar la ciència a la ciutadania, em permetia unir natura i societat, i això ha marcat sempre el meu camí.
Els anys posteriors, vaig seguir desenvolupant-me en el camp de la comunicació ambiental en diferents àmbits. Inicialment, des d’una agència de publicitat i comunicació, aportant contingut tècnic i rigor científic a les campanyes sobre estalvi d’aigua o turisme sostenible. Més endavant, em vaig incorporar a la Fundació per a la Conservació i Recuperació d’Animals Marins (CRAM) com a Directora de l’Àrea d’Educació i Comunicació Ambiental i més tard com a Directora Adjunta de l’entitat, un projecte molt motivador per a qualsevol amant de la natura. Gestionar projectes d’una entitat sense ànim de lucre va ser com fer un màster en relacions amb l’administració pública, cerca de finançament i lideratge d’equips.
Entrada a la trentena, vaig fer el salt a la consultoria en sostenibilitat. Vaig unir-me a l’equip de Lavola (avui Anthesis Lavola), primer com a tècnica i després vaig assumir la direcció dels serveis de comunicació. Durant aquest temps em vaig ocupar particularment de campanyes de foment de la recollida selectiva i vaig establir vincles amb els principals agents dels residus municipals a Catalunya. D’una manera molt natural, m’havia especialitzat en el sector dels residus.
El gener de 2015 vaig assumir la gerència d’Ecovidrio a Catalunya i des d’aleshores he seguit aprenent. Avui, treballo com a experta en la gestió dels residus municipals i en tota la cadena de valor de recollida, tractament i recuperació dels envasos de vidre.
Perquè vas decidir estudiar Ciències Ambientals?
De petita tenia una bola del món i m’encantava mirar-la donant-li voltes. La meva mare era fan dels documentals de natura, així que a la tele de casa sovint hi havia fauna, flora i ecosistemes. Per la meva curta edat, jo no ho sabia verbalitzar, però m’emocionava veure la bellesa dels paisatges. Un cop a l’institut, em meravellava tot el que aprenia a les assignatures de ciències. Jo “em pensava” que volia estudiar biologia, o potser geologia… Però l’any 1998, quan vaig haver de triar de debò, tant una opció com l’altra se’m quedaven curtes. Jo volia tenir un aprenentatge més ampli de les ciències naturals, volia incorporar-hi també aspectes socials, econòmics i, en definitiva, entendre el món des d’una visió més global. Aleshores vaig descobrir les Ciències Ambientals – que no eren tan conegudes com ara – i vaig veure el cel. Va ser una tria molt vocacional.
Durant la teva formació, com t’imaginaves el teu futur laboral?
L’únic que tenia clar és que no em veia treballant al sector de l’enginyeria, que era la branca dels estudis que m’agradava menys. Aspirava a començar la carrera professional amb tasques de gestió i en un camp que combinés natura i societat, però la veritat és que em costava visualitzar-ho. En aquells anys no teníem encara massa referents d’ambientòlegs al món laboral. És a dir, tothom deia que els nostres estudis eren interdisciplinaris i que tenien un munt de sortides, que les ambientòlogues podríem treballar fent gestió energètica, conservació d’ecosistemes o planificació urbana, per exemple. Però el cert és que recordo que va costar trencar certes dinàmiques i començar a desenvolupar feines tradicionalment atorgades a enginyers, biòlegs o geòlegs. Per sort, avui en dia la nostra professió està plenament integrada al mercat laboral i se’ns reconeix la capacitat d’aportar una visió integral i plenes competències en tots els àmbits de la sostenibilitat.
Com resumiries la tasca d’Ecovidrio?
Remuntem-nos primer a la raó de ser d’Ecovidrio. El 1997, la Llei d’Envasos i Residus d’Envasos 11/1997 obliga les companyies que posen al mercat productes envasats de vidre d’un sol ús a gestionar el reciclatge d’aquests envasos. És a dir, les empreses han de responsabilitzar-se de l’impacte ambiental dels residus que generen els seus productes i aquest concepte és l’anomenada Responsabilitat Ampliada del Productor. Per fer front a aquesta necessitat, el 1998 neix Ecovidrio i comença a operar a tot l’Estat espanyol.
Així, Ecovidrio funciona com a Sistema Col·lectiu de Responsabilitat Ampliada del Productor (SCRAP) dels envasos de vidre. No té ànim de lucre i es finança amb les quotes de les companyies adherides, que paguen a través del punt verd.
Ecovidrio s’encarrega de gestionar tota la cadena de reciclatge de vidre, ja sigui fent-se càrrec de la recollida o bé finançant el cost total de la recollida selectiva de vidre que realitzen els ens locals, que és precisament el model que tenim a Catalunya. La nostra tasca s’enfoca a garantir el reciclatge de vidre d’alta qualitat, de forma eficaç i eficient. Per això potenciem la dotació de contenidors de recollida selectiva, mobilitzem a la ciutadania a través de la sensibilització i promovem la prevenció i l’ecodisseny d’envasos, entre d’altres. Tot això ho fem de forma conjunta amb els ens locals, les empreses envasadores i els recuperadors de vidre.
Com funciona el model d’Ecovidrio?En quins punts consideres que la tasca d’Ecovidrio destaca davant d’altres empreses similars que també es dediquen a la gestió de residus de vidre?
El reciclatge de vidre a tot l’Estat es basa en un model d’èxit basat en fomentar la recollida separada al contenidor verd, on només hi va el vidre, i és una fracció que en general la ciutadania té molt ben identificada. El 98% del que trobem al contenidor verd és vidre, i és un material que es recicla al 100% en un procés que no utilitza aigua i redueix l’emissió de CO2 a l’atmosfera. Per tant, es tracta d’una activitat sostenible per sí mateixa amb la que lluitem contra el canvi climàtic i protegim la biodiversitat.
A Catalunya es reciclen 8 de cada 10 envasos de vidre que es posen al mercat.
Però no ens conformem. Hem d’aspirar a aproximar-nos a països que actualment compten amb taxes superiors al 80%, com els països nòrdics.
Quins perfils d’ambientòlegs i ambientòlogues treballen actualment a Ecovidrio?
Doncs bona part del departament tècnic a la central d’Ecovidrio està format per ambientòlegs, començant per la directora tècnica d’operacions. També ocupen llocs a les gerències d’altres comunitats autònomes (Andalusia, Balears i País Basc). De fet a la gerència de Catalunya, m’acompanya un tècnic que també és ambientòleg.
Les tasques que desenvolupem a Ecovidrio són tan variades com el perfil professional de l’ambientòleg: gestió de la recollida de vidre, enginyeria ambiental a les plantes de tractament, direcció de projectes, negociació i relació amb les administracions, comunicació, etc.
En els propers anys veurem un increment de les estratègies d’economia circular. A quins reptes consideres que s’enfrontarà la societat en general i Ecovidrio en particular?
No hi ha dubte que hem d’avançar cap a una economia circular real. A més, la crisi de subministres i de matèries primeres evidencia que aquesta transició a més de necessària, és inevitable i de no retorn. El principal repte és aconseguir el compromís ferm de tota la societat.
D’entrada, amb el Reial Decret d’Envasos i Residus d’Envasos, aprovat fa poques setmanes, tenim un nou marc normatiu molt exigent amb el qual Ecovidrio estem totalment compromesos i aplaudim. Estem preparats per assolir els nous objectius de reciclatge, certament ambiciosos. Però insistim en la importància de que tots els agents socials – SCRAP, ciutadania, administracions públiques i industria envasadora – assumeixin la seva part de responsabilitat en aquest viatge cap a un model econòmic més circular.
D’una banda, cal garantir l’acompliment de les ordenances municipals que obliguen a separar en origen, perquè la recollida selectiva és el sistema més eficient per reincorporar l’envàs al cicle productiu.
D’altra banda, en tant que la millor manera de prevenir l’impacte d’un residu és no generant-lo, la prevenció i l’ecodisseny són també factors clau.
Que diries al jovent que estudia Ciències Ambientals i vol dedicar-se al sector laboral de la gestió de residus?
Els diria que és un sector molt desconegut però clarament rellevant, tant com a sector econòmic i productiu, com pel seu paper clau en la lluita contra l’emergència climàtica i la preservació dels recursos naturals. Calen professionals que tinguin capacitat d’entendre les relacions entre el model productiu, de consum i de gestió de residus i la necessitat d’avançar cap a una economia més circular.
I hi ha molta feina per fer! La Unió Europea ha fixat un objectiu de reciclatge del 55% l’any 2025 i a Catalunya encara no es recullen selectivament més de la meitat dels residus municipals generats.
I per acabar, des de la teva feina i formació com a ambientòloga, quin és el repte de futur que et marques?
Com he comentat, la transformació cap a una economia més circular és imminent i necessària. En aquest context, i des de la meva professió, m’agradaria tenir un paper actiu en la transformació del model de producció, consum i gestió de residus a Catalunya en els propers anys.
