Un dels principals impactes del canvi climàtic a la Mediterrània serà la disminució en la disponibilitat d’aigua com a conseqüència de l’increment continuat de la temperatura, amb el consegüent augment de l’evapotranspiració i de la freqüència i la intensitat de les sequeres. L’increment de temperatura a casa nostra, d’acord amb les dades del Servei Meteorològic de Catalunya, ha estat de 0,2ºC per dècada durant el període 1950-2012.

D’acord amb la diagnosi dels impactes observats i previstos del canvi climàtic a Catalunya efectuada per l’Estratègia catalana d’adaptació al canvi climàtic, horitzó 2013-2020, dels 11 sistemes físics i sectors socioeconòmics analitzats, l’aigua és el més vulnerable als impactes del canvi climàtic i, per extensió, del canvi global (abandonament de terres de conreu, reforestació, canvi d’usos del sòl, etc.). Menys disponibilitat d’aigua suposaria un increment de la vulnerabilitat dels ecosistemes hídrics i de la garantia del recurs, la qual cosa afectaria els diversos usuaris de l’aigua. La planificació i la gestió de les conques ha d’incloure mesures d’adaptació per tal de reduir aquest increment de la vulnerabilitat.

Informació del Departament de Territori i Sostenibilitat