Laura Halminen és una enginyera finesa que fa anys es va instal·lar a Catalunya. Va arribar al COAMB per fer xarxa en l’àmbit professional, que la va ajudar a impulsar el projecte Saneseco i actualment ocupa la vocalia d’ocupació. De la seva mà ens apropem al concepte de vàter sec, important per a poder implementar processos d’economia circular tan necessaris en la vinent transició ecològica.

Quan i perquè vas decidir entrar al COAMB?

Vaig associar-me al COAMB quan vaig començar a treballar per compte propi. El principal motiu era conèixer professionals del sector ambiental i estar més al corrent de l’actualitat en aquest àmbit.

Com arribes a la vocalia d’ocupació?

Vaig conèixer a la Lorena, l’actual presidenta, fa ara dos anys durant l’assemblea del COAMB a Girona. Em va trucar a finals del 2019 per preguntar-me si m’interessaria formar part de la junta. No ho tenia gaire clar al principi, perquè no veia què podia aportar al projecte sent estrangera i enginyera. Després d’algunes reunions, vam trobar una fórmula que em va convèncer, que era treballar en equip amb els vocals d’empresa, en Marc Pascual i la Mercè Martín. Els nostres perfils es complementen molt bé i formem un bon equip.

Fa poc més de 2 anys vas engegar Saneseco, quina valoració fas de l’arrencada del projecte?

Ha sigut un camí d’aprenentatge molt interessant. Els vàters secs són un concepte poc conegut a Catalunya i s’ha de fer molta pedagogia perquè es tingui en compte aquesta alternativa. Un altre treball important ha sigut establir relacions amb els diferents agents del sector a Catalunya i Espanya, des de fabricants i empreses de lloguer de cabines a usuaris institucionals de la tecnologia, per poder donar junts una empenta a aquesta solució.

Finalment, començar a treballar com a autònoma ha sigut un repte important per mi. Fins fa tres anys, sempre havia treballat com a assalariada, amb menys complicacions i preocupacions. Quan comences un projecte propi, has de cobrir la feina de tots els departaments d’una empresa: direcció, administració, vendes, màrqueting…

Com vas decidir enfocar els teus estudis cap a les ciències ambientals?

De fet, no he estudiat Ciències Ambientals, sinó Enginyeria Ambiental. Vaig cursar la carrera a Finlàndia, a la Universitat Politècnica de Tampere (Tampere University of Technology). Volia cursar estudis científics i tècnics, però les altres carreres d’enginyeria, com la mecànica o l’elèctrica, em semblaven summament avorrides. Vaig elegir la branca Ambiental perquè em sonava més útil i amb més relació amb l’entorn.

Quin nivell de consciència creus que hi ha sobre la importància de ser responsables amb l’aigua?

El públic general està segurament més conscienciat que abans sobre l’ús responsable d’aigua. Entre el 2000 i 2015, el consum domèstic va baixar un 15% a Catalunya, però després s’ha estabilitzat al nivell actual, uns 115 litres per habitant al dia. El problema és que el consum urbà representa només un 20% de l’ús de l’aigua a Catalunya. L’estalvi d’aigua als habitatges és important, però en altres àmbits queden per resoldre molts problemes relacionats amb l’aigua.

Creus que hi ha un posicionament i unes polítiques suficients per abordar problemes amb l’aigua?

S’ha de tenir en compte que tinc un perfil tècnic i no em veig capacitada per dir com s’hauria “d’arreglar” la gestió de l’aigua a Catalunya o Espanya. Entenc que un dels problemes és que hi ha molts actors al sector, cadascú amb la seva pròpia agenda, i diferents usos que semblen difícils de compatibilitzar (agricultura, indústria, ús domèstic, turisme, etc.). Però, al final, tota l’activitat humana, també l’econòmica, depèn d’uns ecosistemes aquàtics sans. Cal trobar la manera d’integrar una correcta gestió de l’aigua en totes les àrees, seguint els principis de la directiva marc de l’aigua.

I sobre les aigües residuals?

Està clar que hi ha marge per millorar la gestió de les aigües residuals. Segons l’ACA, l’índex de l’estat del sanejament a Catalunya és superior al 97%. És un nivell elevat, però encara queden centenars de pobles, urbanitzacions i masies que aboquen les aigües residuals sense depurar al medi. Per altre costat, a les ciutats tenim el problema de les xarxes de clavegueram mixtes, que causen abocaments incontrolats quan plou fort. Un riu, una platja o una riera plena d’aigües fecals és un drama local que no queda ben reflectit a les estadístiques.

El problema de finançament de les instal·lacions de sanejament s’ha de resoldre des de l’àmbit polític i de gestió. Però, existeixen també solucions tècniques que poden ajudar a assolir un bon nivell de sanejament, com els sistemes de depuració naturals i els vàters secs. Aquestes solucions són especialment indicades per a petits nuclis, on els sistemes convencionals de sanejament són sovint econòmicament o tècnicament inviables.

Quin estalvi d’aigua representaria una extensa incorporació del vàter sec?

Aproximadament un 25% del consum domèstic d’aigua correspon a la descàrrega del vàter. Tanmateix, el desig d’estalviar aigua no sol ser l’únic motiu per instal·lar un vàter sec. Sovint, és més important el fet de no generar aigües residuals, ja que s’evita la construcció de costosos sistemes d’evacuació i depuració. A més, si no barregem la matèria fecal amb aigua potable, protegim les masses d’aigua i podem transformar els recursos fecals en adobs i fertilitzants, passant de contaminar a regenerar.

Actualment existeix al mercat una gran varietat de sistemes de vàters secs i és possible implementar-los en pràcticament tots els àmbits de la societat: habitatges, escoles, espais naturals, esdeveniments, etc. És important entendre que un sistema de vàter sec és una solució completa de sanejament, no només una interfase d’usuari com un vàter convencional. El meu paper com a consultora és ajudar a trobar la solució òptima per a cada cas tenint en compte el context i les necessitats del client.

Què diries als companys i companyes de professió perquè s’animessin a participar en el Col·legi?

El col·legi uneix molta gent que treballa en àmbits diferents, però amb una visió comuna de la importància de compatibilitzar l’activitat humana amb els límits del planeta. Per petit que sigui la teva contribució o el teu projecte, formar part del COAMB li dóna sentit, perquè veus que hi ha moltes més persones treballant pels mateixos objectius.

I als i les joves que tot just comencen els estudis de Ciències Ambientals, quins consells els hi donaries?

Els diria que han triat bé la carrera. Durant les pròximes dècades començarem a patir cada vegada més els efectes del canvi climàtic i altres desastres ambientals que hem causat, com la pèrdua de biodiversitat, la desforestació i la contaminació pels plàstics. Necessitarem més que mai professionals ben preparats que tinguin una visió holística sobre qüestions ambientals, combinada amb uns coneixements més específics sobre alguna matèria concreta. Hauran d’aprendre a treballar plegats compartint i col·laborant, perquè així tindran molta més força que si cadascú “fa la guerra” pel seu compte.