Leo Bejarano ha estat una persona molt important pel Col·legi d’Ambientòlegs de Catalunya. La seva feina durant onze anys, dos dels quals com a president, ha deixat una empremta inesborrable. Per això quan a finals de febrer es va oficialitzar el seu nomenament com a nou cap de l’Oficina Catalana al Canvi Climàtic, vam sentir una immensa alegria. Parlem amb ell sobre aquest nou repte, sobre el canvi climàtic a casa nostra i recordem el seu pas pel COAMB.
COAMB- Quins són els reptes que encares en la teva nova etapa com a cap de l’Oficina de Canvi Climàtic?
Leo Bejarano– A curt termini un repte important, però que em fa especial il·lusió és la creació de l’Assemblea Ciutadana pel Clima, com a mecanisme de participació i implicació de la ciutadania en la definició de les polítiques públiques amb relació al canvi climàtic. A mitjà termini tenim davant el desplegament de la recentment aprovada Estratègia Catalana d’Adaptació al Canvi Climàtic 2021-2030 i d’alguns aspectes encara pendents de la Llei 16/2017 del canvi climàtic. Un darrer repte important, però que pot suposar una transformació rellevant a escala de país seria la presentació dels pressupostos de carboni al Parlament de Catalunya.
COAMB- Catalunya està preparada per gestionar tots els compromisos adoptats al si de la Unió Europea en matèria mediambiental?
LB– La voluntat política i els coneixements tècnics hi són. Ara hem engegat tota la maquinària per assolir els objectius de 2030 i 2050. Caldran fer grans pactes, ningú en dubta, però la societat està altament sensibilitzada en aquest tema i el teixit empresarial i els poders públics estan molt per la labor. El canvi climàtic ja ocupa una posició central en l’agenda de país, fet impensable ara fa uns anys. Vull creure que no és un posicionament només per quedar bé. Així ho espero, si més no.
COAMB- Una de les tasques prioritàries serà organitzar l’Assemblea Ciutadana pel Clima. Què es pretén amb aquesta assemblea? Està el ciutadà català suficient sensibilitzat?
LB– La societat catalana és molt diversa i el nivell de sensibilització també. El que sí que podem assegurar és que tothom ha sentit a parlar de canvi climàtic i els estudis ens diuen que fins a un 90% de la societat n’està preocupada pel tema. Amb la creació de l’Assemblea Ciutadana pel Clima volem afavorir el consens amb la ciutadania en la gestió i la lluita conta el canvi climàtic a Catalunya, tenint molt present que comportarà canvis en tots els àmbits: econòmic, ambiental, paisatgístic, educatiu, social, i que aquesta transformació necessitarà la màxima participació i consensos possibles.
COAMB- Estem vivint una sequera molt preocupant a Catalunya. Quines mesures hem de prendre els ciutadans per tal de fomentar l’ús més sostenible de l’aigua?
LB– Qualsevol mesura d’estalvi i reutilització de l’aigua segur que serà benvinguda: airejadors d’aixetes, revisió de fuites, regs gota a gota, que el vàter no esdevingui una paperera, dutxes en comptes de bany, omplir bé la rentadora, i recollida de pluvials per regar plantes… se’n poden fer mil coses… Si mirem sèries climàtiques llargues a casa nostra sempre hem tingut períodes de sequera, formen part de l’adn del nostre clima, el problema és que d’unes dècades cap aquí el període entre sequera i sequera s’escurçà i la intensitat d’aquestes sequeres és major.
COAMB- Si no frenem el canvi climàtic, quines conseqüències pot viure Catalunya en els pròxims anys?
LB– El canvi climàtic ja està posant en risc els ecosistemes naturals i la biodiversitat, el desenvolupament econòmic i social i fins i tot la salut i el benestar. Els canvis principals que observarem en primera instància seran un increment de les temperatures, una reducció general de la precipitació, especialment significativa a l’estiu, sequeres més freqüents i greus i un augment de l’evapotranspiració. Desaparició de la neu permanent de les glaceres i del gruix mitjà d’innivació. També veurem canvis fenològics en les espècies, també les cultivades, així com l’augment de fenòmens meteorològics extrems. Però no voldria posar molt la lupa en això, que ja tothom sap i ens porta al bloqueig. Em sembla més interessant projectar futurs possibles.
COAMB- Has estat onze anys membre del COAMB sent durant dos anys el president de l’entitat. Quina és la fita més important o a la qual dones més valor durant el teu mandat? Què n’esperes del COAMB en el futur?
LB– Dels anys que vaig estar de president guardo un bon record de la creació de la Xarxa Ambiental d’Empreses i Entitats del COAMB, dels cicles de Diàlegs Ambientals o dels Premis de Ciències Ambientals. A la que dono més valor clarament és a la recent creació del Cos d’Ambientòlegs i Ambientòlogues de la Generalitat de Catalunya, aquest passat 2022. Em sembla la millor notícia pel col·lectiu des de la creació del COAMB. Era una anomalia de país que 25 anys després de la creació dels estudis els graduats/des en Ciències Ambientals no tinguéssim un cos propi a l’Administració catalana.
COAMB- Has participat en actes del Moviment per la Justícia Climàtica. Continues involucrat? Què es pot fer des d’aquesta xarxa per potenciar el canvi?
LB– Tota bona idea sempre neix al carrer i transita a posteriori cap a les institucions. Sense el batec de la gent que lluita i reivindica una acció climàtica valenta les forces polítiques i institucionals no tindrien el motor ciutadà necessari per engegar aquest canvi. Ara, amb la meva nova responsabilitat lògicament m’he de mantenir una mica al marge d’incidir i participar en el moviment de justícia climàtica, però les persones hi són i l’estima també continua intacta. I em queden els aprenentatges i els principis, que és molt important al tsunami diari. Jo cada dia quan sec a la cadira em repeteixo: Leo, no oblidis d’on vens. Miro cap a fora per la finestra, i somric.
