Margarita Triguero Mas viu i treballa a la ciutat de Barcelona. Margarita és llicenciada en ciències ambientals per la UAB, màster en salut pública i doctorada en biomedicina per la UPF. Actualment és investigadora postdoctoral del Departament d’Estudis Urbans de l’Institut de Tecnologia de Massachusetts (MIT) i investigadora associada del Laboratori de Barcelona per la Justícia ambiental i la sostenibilitat (BCNUEJ, que és part de la UAB-ICTA-IMIM) i de l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal).

Entre les seves tasques està coordinar la línia de recerca de “Justícia ambiental, planificació urbana i salut pública” (MIT-BCNUEJ), liderar la línia de recerca “Espais verds urbans, salut i justícia ambiental” (UAB-IMIM) i cocoordinar l’àrea de recerca “Entorn urbà, salut i equitat” (BCNUEJ).

Quines són les teves tasques diàries en el càrrec/càrrecs que ocupes? Quina responsabilitat impliquen aquestes tasques i les decisions preses?

Com a investigadora postdoctoral, la meva feina es divideix entre recerca pròpia, tasques de suport a la recerca dels altres i altres tasques (administratives, divulgació, ensenyança, etc.).

Quin o quins han estat els teus grans assoliments a la teva carrera professional? Tens algun altre assoliment/ambició pendent en un futur?

Diria que el meu gran assoliment va ser doctorar-me. Sóc part de la primera generació de la meva família en anar a la universitat. Els meus besavis no sabien llegir ni escriure i els meus avis i pares només van poder accedir a l’educació primària obligatòria. Crec que convertir-me en la primera doctora de la meva família és el que consideraria el meu assoliment professional més important.

Creus que en el sector de la recerca s’imposa la visió masculina? Creus que és una generalització correcta basada en fets categòrics o una conseqüència de la institucionalització del masclisme?

Diria que el món de la recerca ha estat dominada durant molt de temps per homes. La quasi inexistència de dones en el món de la recerca ha fet que s’imposessin valors centrats en la productivitat (fugint de la cura als altres) i la total falta de balanç entre feina-vida personal. La gran precarietat en el món de la recerca crec que és una clara mostra dels valors que s’han imposat en l’acadèmia.

T’has pogut trobar entrebancs en la teva carrera professional amb aspectes vinculats al fet de ser una dona?

Sol parlar-se del fet de voler ser mare com un dels grans moments en què les dones que es dediquen a la recerca decideixen canviar de carrera. Així i tot, crec que centrar els entrebancs que experimenten les dones en la carrera professional en la maternitat és molt limitat.

El fet de ser dona no és monolític i l’experiència de ser dona no és única. Ser dona s’interrelaciona amb moltes d’altres característiques (l’experiència d’una dona cis blanca filla de professors d’universitat amb cognoms anglesos i amb llengua materna anglesa no és la mateixa experiència que tindrà una dona negra cis, o d’una dona trans de filla de treballadors d’una fàbrica, o d’una dona amb cognoms iranians, etc. etc). Crec que el que ens caracteritza a totes és com ens veu la societat (i ens marginalitza la societat/el món professional) pel fet de ser dones i com se’ns ha socialitzat per cuidar als altres. En aquest sentint, tot i que he experimentat el masclisme en el món de la recerca, la gran dificultat que personalment percebo en el món de la recerca com a dona és trobar un balanç feina-vida (sigui una vida essent mare, o no, la maternitat no ens defineix com a dones).

Per entendre millor el tipus de masclisme que es pateix al món de la recerca, recomanaria veure el fabulós documental Picture a Scientist.

Disposes d’espais a la teva feina per a gestionar  la discriminació sexista? Aquests espais estan pensats per a desenvolupar pràctiques feministes com les cures, la lluita contra l’assetjament laboral i sexual i per raó de sexe, conciliació, o la democràcia?

Totalment. Al BCNUEJ tenim un grup fantàstic de dones investigadores entre les quals compartim experiències, pensaments, reflexions i intentem ajudar-nos i empoderar-nos per canviar l’acadèmia. Intentem, en la mesura que podem, fer que el món de la recerca sigui un espai feminista i de cures.

Creus que és important celebrar el 8M?

Crec que és important perquè malauradament les dones (i altres gèneres minoritaris molt més) vivim injustícies. La societat en què vivim no és equitativa pels diferents gèneres.
Crec que és molt important visibilitzar i normalitzar la tasca feminista i autodefinir-se com a persona i o grup o institució feminista per poder avançar en la construcció d’una acadèmia i una societat més justes per totxs.