Marta García París és Pallaresa, però viu al Maresme. Actualment coordina l’Associació Ecoserveis, una entitat sense ànim de lucre dedicada a identificar els reptes energètics i climàtics de la societat i proposar solucions per al seu abordatge.

Quines són les teves tasques diàries en el càrrec/càrrecs que ocupes? Quina responsabilitat impliquen aquestes tasques i les decisions preses?

Sempre dic que sóc molt afortunada amb la feina que tinc, ja que en el dia a dia faig feines molt variades com la participació directa en projectes, la gestió tècnica i financera de l’entitat i de l’equip o la representació de l’organització en diversos espais. Aquesta diversitat em permet tenir una visió més global, real i  actualitzada de l’entitat i dels reptes energètics o climàtics als quals ens enfrontem com a societat.

Quin o quins han estat els teus grans assoliments a la teva carrera professional? Tens algun altre assoliment/ambició pendent en un futur?

Un dels assoliments més rellevants és la participació en el reconeixement de la pobresa energètica a Espanya. Des d’Ecoserveis vam començar a treballar-hi el 2006 quan el concepte no existia ni al Google i veure com ara és un dels temes estrella de la política local, estatal i europea em sembla increïble. Es tracta d’un èxit col·lectiu en què professionalment he pogut intervenir i me’n sento orgullosa.

Pel futur queden molts reptes i per concretar una mica més, ara estic dedicant esforços a treballar per una transició energètica justa per a tothom, ja que no pot ser que només aquells que disposem d’accés a la informació o de recursos, puguem ser eficients energèticament o utilitzar energia de fonts renovables.

Hi ha algun gènere majoritari al teu sector professional? Quin seria? Quin creus que pot ser el motiu? 

A vegades s’interpreta que el sector energètic és aquell que engloba només a les feines més tecnològiques. La realitat ens mostra que la tecnologia existeix i que les barreres per no ser més eficients o utilitzar tecnologies d’energies renovables són d’un altre caire (cultural, social, legal,etc.) i que, per tant, el sector engloba molts més tipus de feina. Si pensem en l’energia amb una mirada més social, que situa les persones en el centre, el sector és feminista, no en el sentit que treballem més dones o homes, sinó en la forma en què s’haurien d’abordar els reptes energètics.

T’has pogut trobar entrebancs en la teva carrera professional amb aspectes vinculats al fet de ser una dona?

La veritat és que no. Mai he vist que el fet de ser una dona afectés el meu creixement professional

T’has trobat alguna vegada en alguna situació en la qual t’han qüestionat el fet que et dediquis a aquest sector professional pel fet de ser una dona?

En alguna ocasió he hagut de defensar la meva professionalitat sobretot defensant temes més tècnics relacionats amb l’energia davant homes més grans pel fet de ser ambientòloga, jove i dona. Ara bé, nosé quina de les tres característiques tenia més pes en la desconfiança dels interlocutors!!!

Disposes d’espais a la teva feina per a gestionar  la discriminació sexista? Aquests espais estan pensats per a desenvolupar pràctiques feministes com les cures, la lluita contra l’assetjament laboral i sexual i per raó de sexe, conciliació, o la democràcia?

Tinc la sort de treballar amb un equip molt humà amb el que compartim inquietuds més enllà de la relació professional. L’organització és molt flexible en temes de conciliació, cures i democràcia i tot i que no ens hi hem trobat mai, tenim espai per gestionar, si fos el cas, situacions de discriminació o assetjament.

Creus que és important celebrar el 8M?

I tant! Tenir un dia marcat al calendari porta a visibilitzar la causa i a promoure accions tan interessants com la divulgació d’aquestes entrevistes a dones que treballen en el sector ambiental. M’agrada que es visibilitzi la tasca feminista, però amb una visió més àmplia que sobrepassa el gènere i implica per situar a la persona al centre, en el meu cas, al centre del sector energètic.