Marta Molina té 21 anys i és estudiant de Ciències Ambientals de la Universitat de Girona
T’has pogut trobar entrebancs en la teva carrera acadèmia amb aspectes vinculats al fet de ser una dona? T’has trobat alguna vegada en alguna situació en la qual t’han qüestionat el fet de que estudiessis ciències pel fet de ser una dona?
Personalment no m’he trobat amb cap entrebanc, en tot moment s’ha tractat a tothom per igual sense distingir entre gèneres i prioritzar uns o altres. Mai m’han qüestionat que estudies ciències pel fet de ser dona. Però si he rebut bastant rebuig per dir que estudiava “ciències ambientals”, pel concepte que té la gent de la carrera, considerada fàcil i poc important. (Tan amics com inclús un professor van fer comentaris d’aquest tipus).
Hi ha algun gènere majoritari en el Grau de Ciències Ambientals?
A la meva classe hi havia si fa no fa el mateix nombre de noies i nois.
Com veus el teu futur com a ambientòloga en relació amb el teu rol de dona en la societat actual?
Pot ser que com a dona em vegi discriminada però ni tan sols m’ho havia plantejat perquè tinc la esperança de que no sigui així. Pot ser hi haurà algú que no prendrà seriosament el que dic pel fet de ser dona, o que menysprearà la meva feina, i aleshores haurem de lluitar com s’ha fet fins ara, per corregir aquestes injustícies. Però crec en el paper de la dona i també en el de l’home, que s’estan aixecant forts enfront les desigualtats, crec en una dona cada cop més empoderada i per tant, no tinc por a ser discriminada. Ser que la meva jefa pot ser perfectament una dona, sé que les coses almenys aquí, i per sort, han canviat. I encara queda molt camí per recórrer però no el veig pas negre.
Hi ha hagut algun problema que hagis hagut d’afrontar mai com a estudiant a la teva Universitat que sorgís del fet que ets dona? Disposes d’espais a la teva Universitat per a gestionar la discriminació sexista? Aquests espais estan pensats per a desenvolupar pràctiques feministes com les cures, la lluita contra l’assetjament laboral i sexual i per raó de sexe, conciliació, o la democràcia?
Cap ni un. Desconec si hi ha espais a la Universitat per gestionar la discriminació sexista.
Creus que és important celebrar el 8M?
Molt important. És important recordar la història que forma part de nosaltres i que ens dona motius suficients per seguir lluitant, és important recordar la situació de les dones en uns temps que no és pas tan llunyà on se’ls hi feia creure que depenien de l’home, se les obligava per societat a ser d’una determinada manera, considerant-les dèbils i inútils per segons quines feines. On la seva llibertat estava cohibida. Trobo patètica aquesta visió de la dona, i encara la trobo més patètica quan avui dia s’observa encara al nostre entorn. Per tant, crec que és important que hi hagi un dia que recordi les estupideses que es van cometre perquè no es segueixin cometent.
És important que el món entengui la discriminació que s’està fent cap a un gènere. Les persones que s’identifiquen amb el gènere femení són iguals en drets i oportunitats a les persones de gènere masculí. Però també és molt important que les dones entenguem i visualitzem la situació, que ens adonem d’on està la trampa, que deixem de permetre certes injustícies, que ens adonem que no per ser dona deixem de ser fortes, decidides i independents.
Trobo que està molt arrelat a la societat el model de “com ha de ser una dona”. Ens comportem i actuem diferent als homes interpretant un paper. És encara avui dia estrany segons per qui, veure noies atrevides, esportistes, emprenedores, fent carreres de branques com l’enginyeria. I es considera normal veure noies tímides, simpàtiques, de facetes tranquil·les i poc brusques.