Parlem amb la Mons Badia, vocal d’estratègia de futur del COAMB, amb qui fem un repàs a la seva eclèctica trajectòria i reflexionem sobre la professió, el Col·legi i el seu futur.
1. Actualment ets consultora d’smart cities. Ens pots explicar en què consisteix la teva feina?
La meva feina té dues vessants. Una com a consultora de ciutats, en què juntament amb la resta de l’equip d’Anteverti efectuem diagnosis i dissenyem estratègies de futur per a les ciutats i regions amb què treballem. Per fer-ho treballem de ben a prop amb l’equip tècnic i polític de cada ciutat i els actors i sectors rellevants del municipi, tenint en compte de forma holística els àmbits de ciutat que integren energia i medi ambient, mobilitat i planificació urbana, apoderament ciutadà i govern obert, desenvolupament econòmic, equitat, educació, salut i seguretat.
La segona vessant és com a coordinadora i curadora de contingut per al programa digital de l’esdeveniment Smart City Expo World Congress i per la plataforma Tomorrow.city, decidint els ponents i temàtiques que s’abordaran amb relació als reptes i oportunitats de les ciutats. A la darrera edició del SCEWC, que va succeir del 16 al 18 de novembre, s’hi van connectar més de 21.000 persones! Si teniu curiositat ho podeu visualitzar a la web https://tomorrow.city/.
2. I prèviament, tens un bagatge molt divers que t’ha portat des de Tanzània a Nova York. Ens pots resumir la teva trajectòria laboral?
Com hem de saber de què volem treballar si no ho provem? Sempre m’he guiat per la curiositat i això m’ha dut a voler provar-ho tot. A mesura que avançava en la carrera universitària i just acabar-la, volia fer un tastet de tots els sectors possibles, de manera que vaig fer pràctiques de camp a les muntanyes del centre de Noruega, unes altres pràctiques a l’Oficina de Relacions Internacionals de la Facultat de Biologia de la UB que vaig gaudir moltíssim ajudant als estudiants a marxar d’intercanvi, unes pràctiques a la consultoria ambiental Inèdit on treballen en projectes diversos i apassionants, unes pràctiques a les Nacions Unides a Nova York on vaig conèixer companys que em van capgirar cap a positiu la manera en què entenia el món, i també una estada a Tanzània plantant mangles, arbres que alberguen ecosistemes molt diversos i aturen l’erosió de la línia de costa enfront dels temporals.
Després de tot aquest desgavell vaig trobar oportú experimentar com seria passar una temporada llarga a la mateixa feina, i a partir d’aquí vaig entrar a la consultoria per ciutats Anteverti, on treballo ara i on tant la meva veu com iniciatives sempre són rebudes amb total confiança i suport, una característica que trobo essencial del lloc on es treballa.
3. També a nivell de formació, tens un perfil molt pluridisciplinar incloent àmbits com l’art, les ciències ambientals o la filosofia. Què t’anima a formar-te contínuament i, sobretot, perquè en aquestes disciplines?
En començar els estudis em van dir que era mala idea enfocar-me en àmbits tan diferents i no centrar-me en un de sol de cara a cultivar un futur professional competent, però discrepo. La meva trajectòria acadèmica representa totes les meves inquietuds, i dia a dia em sorprèn com n’estan d’interrelacionades. Vaig començar a estudiar Belles Arts perquè era el que sempre m’havia agradat, i tot i que vaig gaudir suficientment de la carrera per a acabar-la, trobava molt a faltar les ciències, de manera que em vaig endinsar a estudiar Ciències Ambientals alhora que Belles Arts (ambdues a la Universitat de Barcelona).
En acabar les carreres tenia clar que no volia estudiar un màster “perquè sí”, de manera que vaig esperar uns anys fins a trobar-me’n un que m’apassionés i no fos massa car (molts màsters són inassumibles econòmicament), i així va ser com vaig començar el màster que estudio actualment a la Universitat Oberta de Catalunya. És el Màster en Filosofia per als Reptes Contemporanis, i curso l’especialització en Reptes Ambientals.
L’art i la filosofia ens parlen dels reptes ambientals des d’un vessant proper i visceral, i són disciplines que s’atreveixen a idear i proposar solucions que potser no se’ns acudirien si només encaréssim els problemes de forma racional i analítica.
4. I prèviament, perquè vas decidir estudiar Ciències Ambientals?
Era la carrera que tractava temàtiques més diverses dins l’àmbit de la ciència. Sort que m’hi vaig endinsar, perquè a poc a poc em vaig anar “enamorant” del que estudiàvem i del propòsit intrínsec de la nostra carrera, que implica una dosi de responsabilitat pel nostre entorn i una revisió constant dels nostres hàbits més enllà de la feina que fem.
Els ambientòlegs tenim prou coneixement de suficients temes per poder encarar un projecte multidisciplinari amb èxit, i alhora tenim la base necessària per especialitzar-nos en qualsevol sector concret relacionat amb el medi ambient.
5. Quan i perquè vas decidir formar part del COAMB?
Unir-se al COAMB és gratuït per les persones acabades de graduar i mai s’ha de dir que no a una oportunitat així! No sabia què em podia aportar, però m’atreia la idea de poder fer pinya amb professionals del mateix sector que també haguessin estudiat Ciències Ambientals.
6. Com arribes a la vocalia d’estratègia de futur?
Un dia vaig anar a ensenyar el meu Curriculum Vitae a la Maria Siuraneta, gerent del COAMB. Entre d’altres em va comentar que la Junta de Govern s’havia quedat sense la Vocal de Relacions Internacionals i com que just havia acabat de tornar dels Estats Units, em va semblar bona idea agafar el rol. A la junta següent va ser quan vaig proposar de crear la vocalia d’estratègia de futur com a nova vocalia pensada per reflexionar i replantejar cap a on ens dirigim com a Col·legi.
7. Què diries als companys i companyes de professió perquè s’animessin a participar en el Col·legi?
Com tantes altres coses, el Col·legi serà el que vulguis que sigui per tu. La gràcia del nostre Col·legi professional és que si et ve de gust proposar un projecte i arromangar-te per fer-lo possible, sempre tindràs tot el suport del COAMB per tirar-lo endavant, i això presenta una gran oportunitat creativa per tots aquells que s’hi animin.
8. I als i les joves que tot just comencen els estudis de Ciències Ambientals, quins consells els hi donaries?
Mira més enllà de cada assignatura. Idealment ho hauria de fer el professorat, però no sempre és així. Cada cop que aprenguis quelcom, per avorrit o teòric que sembli, busca com es podria implementar al teu entorn. Cultiva una mirada crítica i proactiva i així serà com podràs treure tot el suc de què estudies.
I sobretot, en la mesura del possible i demanant totes les ajudes econòmiques disponibles (que són més de les que ens pensem!), marxa d’Erasmus o intercanvi internacional, és una de les millors decisions que he pres.
