En motiu del Dia Mundial del Medi Ambient que se celebra el 5 de juny, entrevistem Jesús Boschmonart, doctor en Ciències Ambientals i vocal d’Universitats i Recerca. Amb ell descobrim algunes de les aplicacions de la recerca en l’àmbit ambiental, el perquè d’aquesta recerca i, a més, fem un breu repàs de la seva trajectòria.

El 5 de juny se celebra el Dia Mundial del Medi Ambient, per què és important que parlem de recerca en aquest dia?

Som molts els ambientòlegs que ens dediquem al món de la recerca i a l’acadèmic. Estem a l’avantguarda generant nous coneixements i processos que ajuden a l’ambientalització de la societat i això penso que s’ha de visibilitzar.

La teva trajectòria està íntimament lligada a la recerca, com vas decidir orientar-te cap aquí?

En el meu cas no tenia pensat fer el doctorat. Ja havia acabat els estudis i estava treballant en la meva primera feina com a ambientòleg quan vaig rebre una trucada que em plantejava un nou començament. A l’altre costat del telèfon hi havia el Dr. Joan Rieradevall, que havia tingut com a tutor en el projecte de final de carrera i que em convidava a formar part del seu equip i a fer el doctorat. El dia següent ens vam reunir a un restaurant de Bellaterra i s’hi va unir també el Dr. Xavier Gabarrell. Em van fer una proposta a la qual no vaig poder renunciar, i els estaré sempre agraït perquè em van ensenyar moltíssimes coses i em van ajudar a trobar la meva autèntica vocació.

En què consisteix la teva feina actual a Eurecat?

Soc Responsable de Negoci pels sectors recursos, energia i construcció.

La meva feina consisteix en la conceptualització i disseny de propostes d’investigació tecnològica aplicada, sempre alineades en ajudar les organitzacions a ser més competitives i a impulsar la innovació. Treballo i col·laboro amb empreses públiques, privades, petites, individualment o en consorci.

Tinc un àmbit d’actuació dins la sostenibilitat de gran espectre, doncs en una organització gran com Eurecat amb 650 treballadors i amb unes capacitats úniques, les propostes que impulso cobreixen un gran ventall d’àmbits. Moltes d’elles són confidencials i úniques, però principalment les emmarcaríem dins de l’àmbit de l’economia circular, la valorització de residus complexos, els processos de tractament d’aigües, la remediació de sòls contaminats, les energies renovables, les bateries de 2a vida, el desenvolupament de nous materials (biopolímers, compòsits, tèxtils, metàl·lics i ceràmics), l’edificació sostenible, la digitalització o l’automatització de processos, entre molts d’altres.

Per posar alguns exemples que son públics i coneguts, puc mencionar:

  • Juntament amb AMPHOS 21, liderem el projecte RIBAS dins de la iniciativa POSIDON on estem desenvolupament una nova tecnologia de descontaminació de sòls altament contaminats per hidrocarburs i metalls pesants
  • SARSAIGUA on amb l’Agència de Salut Pública, l’ACA, l’ICRA i la UB identifiquem la possible presència i les variants del virus SARS-CoV-2 a diverses EDARS a partir de l’anàlisi de mostres d’aigües residuals

A banda de la teva trajectòria en recerca, també has sigut emprenedor. Explica’ns una mica la teva experiència.

Bé, soc un dels socis-fundadors d’inèdit, empresa de la XAEC (Xarxa Ambiental d’Empreses i Entitats del Col·legi), on vaig treballar des de què vaig acabar el meu doctorat al 2011. Fa tres anys, necessitava majors reptes professionals i vaig canviar inèdit per Eurecat, tanmateix, encara que no participo en el dia a dia d’inèdit, en segueixo essent soci i hi col·laboro activament sempre que puc. Inèdit va ser una experiència vital que em va permetre aprendre moltes coses i és un exemple molt potent del que els ambientòlegs podem fer, també en l’àmbit de la recerca aplicada, doncs és una spin off de la UAB impulsada per doctors.

La recerca no és fa només des de l’acadèmia, sinó que moltes empreses dediquen una part molt important del seu temps a fer projectes de R+D+i.

Perquè cal impulsar la recerca ambiental?

Segurament perquè tot el que són tecnologies o iniciatives ambientals són encara incipients. Estem transitant cap a noves maneres de fer i cal recerca. Ens permet tenir molt més coneixement del que teníem.

Quines aportacions destacaries de la recerca ambiental a la nostra societat? Què podem aportar els ambientòlegs i ambientòlogues a la recerca?

Hi ha tants camps en els que es fa recerca ambiental que és complicat sintetitzar quina aportació social té. Moltes vegades, la recerca ambiental ens serveix per anticipar escenaris futurs, per exemple a través dels registres paleoclimàtics podem reconstruir la història del planeta i preveure les possibles evolucions del canvi climàtic, o investigant sobre el cicle de vida dels productes podem millorar-ne el seu impacte, o investigar bacteris que transformen residus orgànics ens pot ajudar a generar nous bioplàstics. Crec que podríem trobar milers d’exemples de com la recerca en medi ambient contribueix positivament a millorar la societat.

 

També has fet de professor associat en diverses universitats, què t’ha aportat aquesta experiència?

Per mi, tot el que jo aprenc m’agrada transferir-ho, ja sigui a les empreses (la meva feina) com als meus alumnes o inclús a la societat via activitats de divulgació. Crec en el coneixement compartit, obert i públic.

I prèviament, perquè vas decidir estudiar Ciències Ambientals?

Quan vaig haver de triar no tenia gens clar que volia fer, vaig entrar a la primera opció que era fer ambientals a la UAB, però dins la meva llista de possibles estudis hi va haver opcions com Turisme, Geografia, Geologia, o fins i tot Filosofia. El que sempre m’ha agradat més de les titulacions en l’àmbit ambiental és la seva enorme transversalitat, m’interessen tantes coses diferents que crec que només aquests estudis podien satisfer tantes expectatives. Em va enganxar tant, que quan vaig acabar la llicenciatura, vaig fer un màster i posteriorment, com ja he explicat, un doctorat a l’ICTA.

Quan i perquè vas decidir formar part del COAMB?

Vaig entrar al COAMB ja fa més de 10 anys, just quan estava acabant els estudis. Crec necessari pertànyer a una organització professional que representa els nostres interessos, perquè segur que tard o d’hora tindrem necessitats amb les que el COAMB ens ajudarà: des de necessitats formatives, fins a representar-nos com a col·lectiu per defensar la nostra professió, com ajudar a millorar la inserció laboral, entre molts d’altres.

Com arribes a la vocalia d’Universitats i Recerca?

Ja m’havien temptat altres vegades per entrar a la Junta, però malauradament no trobava el temps i el moment per poder-hi contribuir. Aquesta vegada va ser diferent perquè amb l’actual presidenta, la Lorena Vela, ens coneixem de tota la vida, i en tenia moltes ganes. Per altra banda, m’agrada la idea de portar la vocalia de recerca perquè som molts els ambientòlegs i ambientòlogues que ens dediquem a generar i transferir coneixement, i crec que és important vincular la professió amb els estudis i la recerca.

Què diries als companys i companyes de professió perquè s’animessin a participar en el Col·legi?

Conec molts companys que no participen activament o que amb els anys s’han donat de baixa del Col·legi. Crec que el COAMB ajuda a dignificar i a conèixer la nostra professió, que malgrat que ja té uns quants anys segueix essent desconeguda per la gran majoria de la societat. Altres col·lectius professionals tenen un fort reconeixement cap al seu col·legi professional o estan obligats a estar col·legiats per exercir, crec que tots hauríem de prendre consciència i veure una gran oportunitat en participar d’una manera més o menys activa segons la disponibilitat de cadascú.

I als i les joves que tot just comencen els estudis de Ciències Ambientals, quins consells els hi donaries?

Els diria que paciència, probablement tenim molts aspectes per millorar: sou, valoració social, el reconeixement professional que tenen altres titulacions, accés a la funció pública, etc. Però seguim essent la professió del futur, de fet la transformació mundial sostenible tot just comença, i necessitarem generacions potents d’ambientòlegs com a mínim els propers 50 anys per revertir la situació d’emergència climàtica en la que ens trobem.