Parlem amb Lorena Vela, presidenta del COAMB en la present legislatura que finalitzarà el proper 30 d’abril amb la 21a Assemblea del Col·legi. Amb ella fem un repàs a les principals fites d’aquests dos anys, marcats per la pandèmia, coneixem la seva expertesa a nivell laboral i reflexionem sobre la participació al COAMB.
- El 30 d’abril d’enguany finalitzarà la legislatura que has presidit, quin balanç en fas?
De la legislatura 2020-2022 faig un balanç molt positiu, malgrat la pandèmia que ens “va assaltar” tot just començar a rodar. Tot i així, penso que ens vam adaptar ràpid a la nova situació, i hem seguit treballant de valent, això si, en la distància. Com s’ha anat demostrant, la situació no ens ha impedit assolir la gran majoria dels objectius marcats en el programa electoral, en especial la creació del Cos d’ambientòlegs i ambientòlogues de la Generalitat de Catalunya.
- Què destacaries com a principals fites assolides?
Doncs com ja he comentat abans, la principal fita assolida ha estat aconseguir la creació del Cos, però no ha estat la única. En aquest context de pandèmia i crisi ecològica hem fet escoltar la nostra veu, hem fet manifestos en els quals hem mostrat la nostra visió de la situació (aprendre de la pandèmia, creació de la conselleria d’acció climàtica) i ens ha permès tenir ressò als mitjans de comunicació.
- Et queda algun repte pendent que no s’hagi pogut materialitzar?
Si, és clar… sempre queden reptes pendents!
Per exemple, crear sinèrgies amb altres col·legis i amb l’administració pública, cercar noves vies de finançament, ajudar a solucionar la situació d’interinitat de les persones treballadores de l’administració…
També m’hagués agradat que s’hagués pogut millorar la pàgina web del COAMB, dotar de més contingut l’Observatori Ambiental… entre d’altres temes a més petita escala.
Però en general penso que moltes de les coses que estaven plantejades s’han assolit. I el que hagi quedat pendent ho poden entomar durant la següent legislatura (Jejejeje)!
- Quan i per què vas decidir assumir la presidència del Col·legi?
Bé, cal matisar la pregunta… perquè jo (almenys conscientment) no vaig decidir ser presidenta. La Junta va decidir que jo fos la presidenta! La meva primera opció era continuar com a secretària, però en una de les reunions (potser cap al mes d’octubre de 2019) en la que ja vam repartir càrrecs, les persones assistents van pensar que la presidència l’havia d’ocupar en Víctor Luna o jo, i en Víctor va insistir en que calia una dona al capdavant, per trencar la dinàmica dels últims anys. Així vaig esdevenir presidenta, malgrat jo apostava per una altra persona i no diré noms. Sento que la resposta no sigui idíl·lica, però així va ser en realitat. Inconscientment, possiblement vaig decidir que volia ser presidenta uns mesos abans, potser al mes de juny… o inclús ja vaig decidir que voldria ser presidenta després de tenir com a referent a la Susana Pascual, ja que l’admiro profundament. Per altra banda, també haig de confessar que assolir el càrrec em provocava vertigen, i així li vaig confessar a en Sergi Cantó (com ja sabeu, primer president del COAMB), i em va respondre “ser president del COAMB és meravellós”, i tenia raó!
- Anteriorment havies ocupat altres càrrecs a l’entitat… què diries als ambientòlegs i ambientòlogues perquè s’animessin a participar al Col·legi?
Jo els diria que participar del COAMB només et porta coses positives.
Et permet estar al dia de tots els temes candents en medi ambient; et permet realitzar tasques que durant el teu dia a dia potser no faries, i per tant, pots desenvolupar noves competències; et permet aprendre constantment, tant de forma autònoma com d’altres companys i companyes de professió, i per tant, et permet fer networking; el que comporta alhora créixer personal i professionalment. I per últim, i encara que no ho sembli, ET PERMET FER NOVES AMISTATS!
Per altra banda, participar activament del Col·legi és un gran benefici per a la professió, ja que d’aquesta manera la defensem.
- A partir del maig, seguiràs col·laborant amb el COAMB? De quina manera?
Si, la meva intenció és seguir col·laborant amb el COAMB però d’una forma més discreta, espero, aportant el meu granet de sorra a la Comissió de Coordinació i també des de la Comissió d’Equitat, que forma part de la Comissió de Dones i Igualtat de la Intercol·legial, comissió formada per dones d’increïble talent i amb les que formem un gran equip i fem una molt bona feina.
Realment sento que vull seguir sumant dins del COAMB, en la mesura dels meus possibles, però ara ja m’és difícil fer-ho des de la primera línia. Però està clar que la nova Junta de Govern pot comptar amb mi per al que necessiti.
- Canviant de terme… A nivell laboral, la teva expertesa és la legislació ambiental. Ens podries explicar en què consisteix la teva feina?
La meva feina consisteix en l’actualització del contingut d’una aplicació informàtica basada en la legislació ambiental, seguretat industrial i prevenció de riscos laborals. En concret, de les normes que es van aprovant diàriament, tant a nivell de comunitats autònomes, estatal i europeu. Extrec els requisits legals que han de complir les empreses que disposen d’un sistema de gestió, ja que per mantenir-lo han d’estar al dia de la normativa que els és aplicable i complir amb els requisits (documentals i no documentals) derivats d’aquesta normativa.
- Quan i en quina universitat vas estudiar Ciències Ambientals? Com vas decidir els estudis que volies cursar?
Vaig iniciar els meus estudis el setembre de 2001, just un dia després dels atemptats de l’11S. Vaig estudiar a la Universitat de Girona. Recordo el primer dia com si fos ahir. A més, haig de dir que el primer dia, a la porta de la classe, vaig conèixer una noia de Barcelona amb la que a dia d’avui encara som bones amigues!
Vaig decidir que volia estudiar Ciències Ambientals a segon de Batxillerat, perquè l’assignatura de Ciències de la Terra m’encantava, i la professora encara més. De fet, va ser llavors quan en Jesús Boschmonart (també membre de Junta) i jo, que anàvem plegats a la mateixa classe, vam coincidir en que volíem estudiar la mateixa carrera. Lamentablement no la vam estudiar a la mateixa universitat, però.
- Com t’imaginaves el teu futur laboral quan estaves a la universitat?
Doncs quan estava a la universitat no era capaç d’imaginar el meu futur laboral. “No projectava” els meus interessos prou bé, potser perquè em faltava informació dels sectors laborals als quals podia accedir. A part que en aquella època tenia molts ocells al cap. Em pensava que viuria per sempre a Calella (Maresme), i allà és difícil trobar una ocupació vinculada a les Ciències Ambientals. El que sí que tenia clar era que després de la llicenciatura em caldria estudiar alguna cosa més, fer un màster per exemple, especialitzar-me en algun tema. Després la vida et sorprèn, i un any després de finalitzar els estudis em vaig veure vivint i treballant a Barcelona. 
- Quan i perquè vas decidir entrar al COAMB?
Vaig col·legiar-me unes mesos després de finalitzar la llicenciatura al febrer de 2006. De fet, tinc el carnet, i la data de col·legiació és del 22 de setembre de 2006. Sóc la número 782. Recordo que durant l’últim any de carrera ens van venir a fer una presentació sobre el COAMB, i de seguida vaig tenir clar que quan finalitzés els estudis em col·legiaria. Ho vaig fer, com dic sempre, per responsabilitat envers la professió i envers la feina que realitzem, per prestigi, i pel sentiment de pertinença al nostre col·lectiu.
- Què diries als i les joves que tot just comencen els estudis de Ciències Ambientals, quins consells els hi donaries?
Els diria que aprofitin al màxim el temps que estaran estudiant, que exprimeixin al màxim el coneixement del seu professorat, que participin activament de les activitats proposades, que tinguin curiositat, i que si poden, comencin a fer voluntariat ambiental, ja que els permetrà posar en pràctica el seu coneixement adquirit i els permetrà fer currículum. I sobretot, que es precol·legiïn, perquè podran començar a tenir contacte amb el món laboral, podran tenir accés a formació més concreta, i potser així acabar de saber què és el que més els motiva de les Ciències Ambientals i poder acabar d’imaginar-se un futur dedicant-se a allò que de debò els agrada.
