Parlem amb Víctor Mitjans, cap del servei de programes i estudis de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) sobre el nou Programa de l’ens metropolità de gestió de residus (PREMET25). Mitjans desgrana en aquesta entrevista els objectius que persegueix el Pla, l’estat actual de la gestió de residus i ens explica com hauria de ser el model ideal al futur.

  1. Com a cap del servei de programes de l’AMB, has liderat el projecte del PREMET25. Quina és la principal innovació del Programa pel que fa a la gestió dels residus?

El PREMET25 s’emmarca en el canvi d’orientació que ha fet l’AMB en els darrers anys pel que fa al seu paper en la gestió dels residus municipals. Fins ara, l’AMB i els dos programes de gestió de residus anteriors feien principalment la planificació de les instal·lacions i algunes actuacions de prevenció. A partir del nou programa, l’AMB adopta un paper com a promotor i líder d’un procés de canvi a tots els municipis i estableix un full de ruta a seguir pels municipis per garantir els objectius del programa.

  1. Quins són els seus punts clau?

El principal tret distintiu del PREMET25 és el canvi de focus des del tractament cap a la recollida i, més concretament, la individualització de la recollida. Sense una bona recollida no es podrà arribar als objectius que ens marca Europa.

De manera homogènia, la recollida selectiva està estancada a tots els municipis des de fa massa anys i hi ha un consens molt ampli en el fet que cal canviar el model de recollida.  Fins ara, els sistemes de recollida més estesos pivoten sobre contenidors disponibles les 24 hores del dia on la ciutadania participa (o no) en la recollida selectiva de manera anònima i en una comunicació que insta la ciutadania a fer-ho apel·lant a valors, com ara la protecció del medi ambient. Però hi ha un consens molt ampli en el fet que aquest model està esgotat.

Per això, la clau del PREMET25 és l’Acord metropolità pel residu zero, adoptat amb tots els municipis, pel qual es comprometen a desplegar als seus territoris sistemes de recollida individualitzada no més tard de l’any 2025: ja sigui a través del porta a porta o d’innovacions tecnològiques com els contenidors intel·ligents que trenquen amb l’anonimat per crear incentius complementaris per separar.

També hi ha dos aspectes clau que prenen molt de relleu en el nou programa: la governança i l’educació ambiental. S’han d’articular nous mecanismes de governança que facin possible desplegar el nou sistema i assolir els objectius. A banda, tant des de l’AMB com des de l’Agència de Residus de Catalunya hi ha el compromís de finançar el cost del canvi de sistema i de donar-hi suport tècnic i polític.

Pel que fa a l’educació ambiental, en els anteriors programes jugava un paper auxiliar però en aquest esdevé un dels cinc eixos d’actuació principals, reconeixent el paper que té en qualsevol canvi de model.

  1. Quins són els objectius que es vol assolir amb el PREMET25? Quin creu que és el principal repte o reptes que marquen la barrera entre assolir els objectius i no assolir-los?

L’objectiu principal del programa és incrementar la recollida selectiva i, de retruc, reduir la petjada de carboni del sistema metropolità de gestió de residus. Actualment, el principal problema ambiental és el canvi climàtic i el PREMET25 també ha de contribuir a mitigar-lo.

La clau és aconseguir que d’aquí a 2025 els municipis despleguin un nou model de recollida individualitzada. Si superem aquest repte, estem segurs que els nivells de recollida selectiva augmentaran molt. De moment, hem aconseguit que la gestió dels residus entri a l’agenda política i ara cal que el canvi es faci efectiu en com més municipis millor.

En paral·lel, s’ha de fer un esforç didàctic i comunicatiu molt important: la població ha d’entendre i acceptar els canvis en la recollida. I sota cap concepte, els residus no es poden convertir en una arma política o en una batalla partidista, aquest també és un dels principals reptes.

  1. Quin és el percentatge actual de recollida selectiva a l’AMB? Quin s’espera aconseguir el 2025 amb l’aplicació del nou PREMET?

L’any 2018 va ser del 35,6% però amb una gran variabilitat entre municipis. Hi ha municipis (5 o 6 segons l’any) que ja estan per sobre del 50%, dos d’ells amb sistemes de recollida porta a porta. En la resta hi ha de tot, alguns que amb prou feines arriben al 20%.

El PREMET25 parla d’assolir un 55% de reciclatge l’any 2025, però no ens marquem tant l’objectiu d’arribar a un percentatge concret sinó que el que prioritzem és el canvi del model de recollida que comportarà un salt en els nivells de recollida. L’objectiu, en definitiva, és fer el canvi. A partir d’aquí seguirem millorant les taxes de reciclatge.

  1. A banda dels aspectes directament relacionats amb la prevenció, recollida i tractament dels residus, el PREMET25 també contempla àmbits com l’educació o la governança com comentaves a l’inici de l’entrevista. Quin és l’enfocament d’aquests dos eixos?

La transició cap a un nou sistema de recollida s’emmarca en un canvi de paradigma a escala europea on termes com l’economia circular o la consideració que els residus són recursos prenen molta importància. Cal una adaptació de les activitats educatives a aquestes noves necessitats. També cal un canvi en el model de comunicació: hem de ser capaços d’arribar a la ciutadania, de fer-los comprendre els nous termes o conceptes i potser fer sevir nous recursos, com els interactius, que fins ara han estat poc presents.

D’altra banda, pel que fa a la governança implica un canvi en la relació de l’AMB amb els diferents actors. Requereix definir espais que fins ara potser no han sigut necessaris, cal definir processos participatius, implicar la societat civil, resoldre els seus dubtes… També és important abordar el fet que el marc metropolità estableix diferents competències (els ajuntaments recullen els residus i l’AMB els tracta) i que ara caldrà treballar de forma compartida.

  1. En el marc del Programa s’ha posat en marxa un procés participatiu, com funciona? Qui pot participar i quin és l’objectiu del procés?

La participació ha estat molt present des del principi en l’elaboració del Programa. En una primera fase es va crear un consell de participació amb unes 100 persones representants tant de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, la Diputació de Barcelona, l’Agència de Residus de Catalunya, universitats, consultors, entitats ecologistes, societat civil… Totes aquestes persones van participar en sis sessions de treball temàtiques, organitzades de manera sectorial, i de les quals van sorgir diferents propostes. Aquestes propostes, sumades a les internes de l’AMB, s’han incorporat al PREMET25. A banda del consell, també es va habilitar una plataforma web de participació fent servir un software lliure de l’Ajuntament de Barcelona. En aquesta fase de participació pública qualsevol ha pogut opinar i l’objectiu ha estat recollir el màxim d’aportacions del màxim de veus.

A més, es constituirà un Consell que serà l’espai on la societat civil podrà  fer el seguiment del programa i les revisions que es puguin produir durant la seva vigència.

  1. Quins beneficis es produiran a les nostres ciutats amb el desplegament del nou model?

En paral·lel a la redacció del PREMET25 hem elaborat una sèrie d’estudis que ens han permès saber que es poden crear entre 1.000 i 1.500 llocs de treball amb el nou sistema que volem implantar. A més, seria ocupació de proximitat i en el context de l’economia verda. Altres beneficis que pot aportar són de caràcter econòmic, ja que gestionar residus ben separats és més barat i implica una reducció del cost en la recollida i el tractament. És a dir, podem tenir un cost menor amb una major ocupació.

En l’àmbit ambiental, hem calculat que la petjada de carboni es pot reduir en unes 270.000 tones anuals de CO2.

  1. Com t’imagines la gestió de residus municipals metropolitana en un futur?

Crec que ara estem en un moment de transició i hauríem de fer una reflexió i assignar correctament les responsabilitats entre els diferents actors: administració, ciutadania i empreses.

La gestió de residus actual té els seus orígens en la necessitat de donar una resposta a qüestions de neteja i salubritat de les ciutats, per això la recollida és una competència municipal. Però aquest sistema inicial coexistia amb una economia circular (quan encara no existia el terme) amb poca producció de residus i amb una xarxa de drapaires que recuperaven els materials que es produïen. Pel que fa a la matèria orgànica, fins l’any 1964 era habitual que els escombriaires criessin bestiar amb les restes de cuina. Quan això es va prohibir, va aparèixer el primer problema de què fer amb els residus. A més, els anys van anar passant i es va estendre la cultura d’usar i tirar que va fer créixer la producció de residus, que van seguir sent gestionats pels municipis.

Ara estem davant un nou paradigma. Amb la importància dels aspectes ambientals, canvia el paper que han de tenir els diferents actors i també canvien les responsabilitats que han d’assumir.

En un futur penso que hem d’anar cap a un sistema en què la responsabilitat de les administracions públiques i dels productors quedi clarament definida. Actualment, l’administració assumeix la major part del cost de la gestió de residus, i això no pot ser perquè d’alguna manera crea subsidis per a les empreses més ineficients. El cost de la gestió dels residus provinents de productes al final de la seva vida útil l’haurien d’assumir els productors. I per això, cal ampliar la responsabilitat del productor.

Per mi l’ideal seria que en un futur l’administració només s’encarregués de la fracció orgànica. L’únic residu que produïm vulguem o no és l’orgànic. La resta de residus són culturals i tenen un responsable. La major part dels residus són residus de productes i tenen l’origen en empreses que han pres decisions sobre què fabricar, de quina manera, quant durarà i com distribuir-ho… qui pren totes aquestes decisions també hauria de decidir què fer al final de la vida útil dels seus productes i fer-se’n responsable des d’un punt de vista econòmic.

Per exemple, hauria d’haver sistemes de dipòsit i retorn, però no només amb els envasos, també amb les piles, la roba… i així aniríem buidant els contenidors. Cal trobar els canals més eficients de recollida per tot allò no orgànic i poder-ho reciclar.

M’agradaria també que en un futur desaparegués el concepte residu, perquè el sistema pogués capturar els objectes al final de la seva vida útil d’una manera més eficient.