Renovables

La jornada sobre les energies renovables que va organitzar el COAMB conjuntament amb el CEDAT, acció impulsada pel Grup de Treball de les Energies Renovables,  va servir per posar de manifest alguns punts claus sobre com ha de ser la transició energètica a Catalunya:

  • Ha de ser un model cent per cent renovable, distribuït, desnuclearitzat, descarbonitzat i democràtic, i que garanteixi el dret a l’accés a l’energia com a bé comú.
  • En relació als objectius d’implementació d’energies renovables aprovats a la unió europea, ens trobem molt lluny de complir-los, i se suma la dificultat d’haver d’incorporar un nou model sense aturar el model energètic actual. Algunes dades de l’any 2020 en relació a l’energia elèctrica són: Hidroelèctrica 12%, Eòlica 5,8%, Fotovoltaica 1,1%; Altres renovables 0,9%. El total de les energies renovables va suposar un 19,8%, mentre que l’energia nuclear va representar el 54,9%.
  • Mancarà la redacció d’una llei de transició energètica i una planificació en diferents períodes de temps i amb plans d’acció concrets
  • El full de ruta per a la transició energètica a Catalunya passa principalment per l’electrificació de la demanda (la PROENCAT 2050-Prospectiva energètica de Catalunya a l’horitzó 2050-treballa per l’electrificació), i aquesta electricitat ha de ser renovable, i amb un model distribuït i participat; també treballar per evitar el rebuig social de les energies renovables eòlica i fotovoltaica per mitjà de mecanismes de compensació, i treballar per un rebut elèctric just i transparent
  • Amb l’electrificació s’espera una reducció dels consums entre l’any 2017 i el 2050 en un 20%, amb un escenari de màxims d’electrificació.
  • Ens cal un model descentralitzat, que no concentri tots els projectes de renovables en els mateixos territoris/comarques de Catalunya: les zones de Catalunya edificades, amb teulades, són potencials d’omplir amb plaques solars i no poden quedar buides; i malgrat no sigui suficient la generació d’electricitat mitjançant sostres, cal tenir-les molt presents i prioritzar-les, per davant de l’ocupació de sòl per instal·lar parcs de renovables en terra.
  • És necessari tenir en compte que les energies renovables fluctuen, i caldrà una gran quantitat d’emmagatzematge
  • La columna vertebral de la transició energètica és la xarxa de distribució de mitja i baixa tensió elèctrica, que cal que sigui desbloquejada; cal passar del model centralitzat (tensió de 130kV-400kV) a un model distribuït i participat i per això el Decret llei
  • Cal donar més protagonisme a les comunitats d’energies renovables i les comunitats ciutadanes d’energia; més apoderament a la població, i a petita i mitjana empresa. Perquè siguin figures permanents, cal articular estratègies i oportunitats més enllà de línies d’ajudes puntuals.
  • Cal prioritzar l’estratègia d’autoconsum; el full de ruta actual es considera amb objectiu continuista, poc ambiciós.

A mode de conclusió, celebrem que el nou Decret Llei hagi modificat els objectius per tal de fer partícip al territori, vetllar per la biodiversitat, i incorporar criteris agronòmics; així com donar preferència a la implantació d’energies renovables de petita i mitjana tensió, i que prioritzi l’ocupació de les cobertes dels edificis; que hagi modificat el procediment per a la presentació de projectes, de forma que no hi hagi una saturació de projectes presentats que no compleixen amb els requisits mínims i que poden donar lloc a l’especulació; que es plantegi la constitució d’una Comissió de Seguiment amb la companyia distribuïdora i amb la Direcció General d’Energia per analitzar projecte per projecte de connexió a la xarxa de fins a 25 KV.

No obstant, la disposició addicional primera recull que el Govern ha d’acordar la formulació del Pla territorial sectorial per a la generació elèctrica eòlica i fotovoltaica, les seves línies d’evacuació i els seus elements d’emmagatzematge en el termini de sis mesos a comptar de l’entrada en vigor d’aquest Decret llei (abans del 28 d’abril de 2022), però això no significa que en sis mesos hi haurà un pla territorial sectorial. Per tant, volem remarcar la necessitat d’una planificació sectorial i territorial de país, que estigui en la base de la transició energètica, per sobre del plantejament cas per cas.