Sílvia Casorrán Martos (Barcelona, 1979) és llicenciada en Ciències Ambientals per la Universitat Autònoma de Barcelona (2002), amb una beca Erasmus a la Universitat d’Utrecht (els Països Baixos, 2000) i una beca de Mobilitat a la Universitat de Guadalajara (Mèxic, 2001-2002). En l’actualitat està cursant un MBA a l’Escola d’Administració d’Empreses.

La seva carrera professional ha estat centrada en el camp de la planificació i la gestió de la mobilitat sostenible, durant més de 10 anys com a consultora i en els darrers 5 anys com a responsable de l’Oficina Metropolitana de la Bicicleta i com a coordinadora de la Red de Ciudades por la Bicicleta, una entitat estatal formada per més de 135 administracions públiques. Des de març de 2021 treballa per a l’Ajuntament de Barcelona, en els projectes de transformació urbana i de mobilitat a la ciutat.

Des de 2003 ha participat de forma activa amb diverses entitats de defensa de la mobilitat sostenible. Actualment exerceix de consellera de mobilitat i accessibilitat en el districte barceloní de Sant Martí. Viu a la superilla del Poblenou.

Quines són les teves tasques diàries en el càrrec/càrrecs que ocupes? Quina responsabilitat impliquen aquestes tasques i les decisions preses?

En els darrers 5 anys, com a servidora pública a l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), la meva feina ha estat principalment la d’impulsar projectes conjuntament amb els 36 ajuntaments metropolitans. En el cas de la bicicleta en l’àmbit metropolità hi havia molt camp per córrer (o pedalar!) i hem aconseguit planificar i començar a executar la Bicivia (xarxa pedalable metropolitana), ampliar el servei d’aparcament segur Bicibox, coordinar les ordenances municipals tot introduint la situació dels vehicles de mobilitat personal, impulsar programes com Biciempresa de promoció de l’ús de la bici per anar a la feina, crear un nou servei de bici pública, dur a terme algunes accions de formació en l’ús de la bici i moltes petites tasques de promoció de la bicicleta (com ara impulsar el repte dels #30diesAMBbici). El darrer projecte interessant que estem impulsant és la creació de “hubs” de ciclologística a 6 municipis metropolitans per impulsar el repartiment de mercaderies de forma sostenible. També he pogut participar en diferents projectes europeus, el que sempre va bé per obrir la ment i aprendre d’altres experiències d’arreu.

Quant a la Red de Ciudades por la Bicicleta (RCxB) hem fet de ‘lobby’ per impulsar l’ús de la bici arreu de l’Estat espanyol, participant activament amb la Dirección General de Tráfico, el Ministerio de Transportes, Movilidad y Agenda Urbana i establint noves relacions amb RENFE o ADIF per promoure la intermodalitat bici – tren (BiTiBi).

He tingut una relació molt directa amb les persones amb capacitat de decisió i, tot i que no he disposat lliurement de pressupost d’execució, sí que he pogut incidir d’alguna forma en la priorització d’aquest. També he tingut una relació molt directa amb les entitats, empreses del sector i persones usuàries de la bicicleta i patinet, cosa que m’ha permès aprendre molt del que estava passant fora de l’oficina. Jo mateixa em moc en bicicleta i per tant puc entendre molt bé les necessitats del sector.

Part de la meva feina també ha estat comunicar el que fem, per convicció pròpia (el que no es comunica, no existeix!). De seguida vaig proposar la creació del blog de la bicicleta, xarxes socials… i tant des de l’AMB com des de la RCxB hem participat en nombroses conferències, jornades, congressos (ara seminaris web…), d’arreu d’Espanya, d’Europa i també d’Amèrica Llatina. Aquesta part comunicativa genera molta feina, però és molt gratificant perquè aporta molta riquesa i coneixement.

Quin o quins han estat els teus grans assoliments a la teva carrera professional? Tens algun altre assoliment/ambició pendent en un futur?

He gaudit molt teixint comunitat. Treballar per la mobilitat sostenible és molt il·lusionant perquè saps que estàs treballant per millorar l’habitabilitat de les ciutats, la qualitat de vida de la ciutadania (i del planeta). Tenim molts reptes encara al davant però aquests són compartits per moltíssimes persones, i això genera una força imparable.

El sector de la mobilitat és molt petit, ens coneixem tots i totes a Barcelona, Catalunya, Espanya, Europa… Estic molt orgullosa de tenir una molt bona relació professional amb totes les administracions públiques i amb tothom que s’hi dedica.

Confio que aconseguirem grans avenços en els anys que venen, cadascú des de la seva posició. Personalment, des de la ciutat de Barcelona hem d’aconseguir posar fil a l’agulla a les externalitats que genera el model de mobilitat heretat del segle passat: contaminació atmosfèrica, soroll, sinistralitat, ocupació de l’espai per part del vehicle de motor i emergència climàtica. A veure què hem aconseguit de tot això en 10 anys!

Ens podem trobar diferències de sou en els càrrecs de l’administració local basat en el gènere? A part, qui acostuma a arribar a càrrecs de més responsabilitat a l’administració pública? Les diferències de sou, si n’hi ha, també poden ser devent a aquestes diferències de càrrecs?

És curiós que en el sector polític el factor gènere està bastant equilibrat, però quan passes a l’estructura directiva la descompensació és total. A l’AMB, com en la resta d’administracions, les administratives som principalment dones i els càrrecs directius són principalment homes (molts d’ells amb una edat molt propera a la jubilació, o fins i tot superada). Entre el cos tècnic el factor gènere s’ha equilibrat bastant en els darrers anys, i ja som moltes les dones que exercim de tècniques amb diferents responsabilitats. Però encara sentim que tenim un sostre de vidre. Suposo que és qüestió de temps, i espero que les nostres filles ja no tinguin aquesta percepció.

Quant a sous, com que les dones som majoritàriament administratives, encara que siguem més els sous mitjans són inferiors. A l’administració pública tothom cobra segons la categoria professional corresponent (que no té per què correspondre’s amb les tasques realment fetes, però això és una altra història…).

T’has pogut trobar entrebancs en la teva carrera professional amb aspectes vinculats al fet de ser una dona?

Fa 5 anys t’hauria dit que no sabia de què em parlaves. Avui dia, i una vegada fets els 40 anys, et puc dir que intueixo que algun entrebanc m’he trobat pel fet de ser dona (i segur que també per la meva forma de ser i fer, que no agrada a tothom…).

Creus que en el sector de la mobilitat s’imposa la visió masculina?

Absolutament. És curiós perquè les principals usuàries del transport públic i de la mobilitat sostenible en general som dones, però qui està manegant els pressupostos i les prioritats son tot homes. Crec que aquest fet genera disfuncions importants, perquè per entendre bé les necessitats de les persones usuàries i dels diferents serveis en primer lloc cal ser persona usuària, en primera persona.

Aquesta imposició de la visió masculina diria que és conseqüència de les carreres professionals que tradicionalment han gestionat la mobilitat (enginyeries, principalment), on hi ha principalment homes, però també de la mirada que s’ha imposat des del segle passat en el sector: s’ha treballat molt pensant en les necessitats d’infraestructures, però no en les necessitats de les persones usuàries.

Segurament en aquest sector cal menys enginyeria i més sociologia!

Disposes d’espais a la teva feina per a gestionar  la discriminació sexista? Aquests espais estan pensats per a desenvolupar pràctiques feministes com les cures, la lluita contra l’assetjament laboral i sexual i per raó de sexe, conciliació, o la democràcia?

No ben bé això, però justament l’any passat vam començar a crear un grup de tècniques de mobilitat de l’AMB per mirar d’incloure ‘la mirada feminista’ en les nostres tasques diàries. Hem fet un pla de treball amb accions concretes, i és engrescador tot i que genera una feina extra.

També col·laborem amb el departament de Cooperació internacional de l’AMB en aquests temes (i això també ens ha ajudat a visualitzar que calia que féssim alguna cosa des de dins!)

Creus que és important celebrar el 8M?

Crec que és important que tinguem present que cada dia ha de ser el dia de la dona, però també està bé simbolitzar-ho amb una lluita específica d’un dia com el 8M.

En el camp de la mobilitat moltes coses han canviat durant el segle XX (arribada del cotxe, amb tot el que ha comportat de bo i dolent), però és que el camp del feminisme ens passa igual. No em puc creure que fins al 1931 les dones no poguessin votar a Espanya, fins al 1975 no poguessin obrir un compte al banc i fins al 1981 no es poguessin separar lliurement del seu marit!

És bàsic visibilitzar la tasca feminista perquè malauradament encara no hem aconseguit equiparar drets i deures de forma efectiva.