Susana Pascual García és de Barcelona, hi treballa i hi viu, concretament al barri de La Sagrera. També és mare de l’Uma, de gairebé dos anys i a nivell professional, és responsable de Millora Contínua i Sostenibilitat a ACEFAT des de fa 15 anys i amb anterioritat s’havia dedicat a l’educació ambiental. També destaca la meva vessant com a activista doncs tot i no estar remunerada li ha permès realitzar-se i treballar per intentar transformar el món, i que visquem en una ciutat amb menys contaminació i més segura, i un territori més sostenible.

Quines són les teves tasques diàries en el càrrec/càrrecs que ocupes? Quina responsabilitat impliquen aquestes tasques i les decisions preses?

Sóc la responsable del sistema integrat de gestió d’ACEFAT AIE, concretament dels aspectes ambientals, ètics i de qualitat de l’empresa. Les meves tasques són principalment donar suport a direcció i a totes les persones que treballen a l’organització per tal d’assolir els objectius marcats i garantir que el sistema funciona, amb tota la metodologia i eines associades al mateix. També col·laborar amb companyies sòcies, proveïdors i altres grups d’interès amb el mateix objectiu.

Quin o quins han estat els teus grans assoliments a la teva carrera professional? Tens algun altre assoliment/ambició pendent en un futur?

Els meus grans assoliments sempre han estat relacionats amb els resultats de la feina ben feta, la satisfacció dels teus clients, entenent com a clients, aquelles persones que obtenen el resultat final del teu servei, de la teva feina. Si hagués de triar un seria la implantació del Sistema Integrat de Gestió (de 4 normes), en un temps rècord i amb la implicació total i absoluta de totes les persones que hi treballen.

Potser també el gran assoliment és trobar una feina que m’agrada i em fa feliç, i que em permet dedicar-me també a l’activisme, des de fa dos anys a ser mare, i compaginar-ho moltes vegades en horari laboral. Com a voluntària o activista estic molt orgullosa del meu pas pel COAMB, amb els 8 anys de dedicació, des del primer fins a l’últim ho vaig disfrutar, també em vaig estressar, però vaig aprendre i desenvolupar-me com mai. I des de fa un temps, i mentre la maternitat m’ho permet, procuro lluitar per la disminució de la contaminació atmosfèrica i la recuperació de l’espai públic urbà per als vianants, des del’associació de veïns i veïnes de la Sagrera, des de l’Associació per la Promoció del Transport Públic o des de l’Associació de Mares i Pares d’Icària.

A nivell laboral espero poder tenir més responsabilitat i em faria il·lusió portar un equip, amb tot el que comporta… ;o); i com a activista espero poder continuar fent pressió i demanant a l’administració que transformin el territori en un espai saludable on viure i on els nostres fills i filles puguin créixer en condicions de benestar sense hipotecar les generacions futures.

Hi ha algun gènere majoritari al sector professional?

Crec que hi ha molts càrrecs intermitjos ocupats per dones però també detecto que hi ha majoria d’entitats i d’organitzacions dirigides per homes. Potser és una estructura antiga i que ha d’evolucionar en bloc, facilitant més recursos a les dones, accés a l’educació, models de dones independents i sense assumir rols de cures i responsabilitat en relació a la família o altres persones; així com una reculturització on a els homes se’ls permeti plorar, no competir per l’status quo econòmic i de reputació, i prioritzar les cures i la responsabilitat familiar, entre d’altres. Personalment espero que d’aquí pocs anys hi hagi més igualtat i es valori positivament la part emocional, doncs actualment està penalitzada.

T’has pogut trobar entrebancs en la teva carrera professional amb aspectes vinculats al fet de ser una dona?

No que jo recordi.

Disposes d’espais a la teva feina per a gestionar  la discriminació sexista? Aquests espais estan pensats per a desenvolupar pràctiques feministes com les cures, la lluita contra l’assetjament laboral i sexual i per raó de sexe, conciliació, o la democràcia?

La veritat és que fa molts anys que vam crear un protocol per actuar en cas d’assetjament físic o psicològic. També disposem d’un Comitè d’Ètica i Responsabilitat Social que pot analitzar situacions relacionades amb la nostra Política d’Integració de la vida Laboral i personal.

Sí que existeixen… però potser el que trobo més a faltar és que els homes s’acollin a aquests beneficis que hem desenvolupat per fer-se càrrec de les cures i de la seva responsabilitat.

Creus que és important celebrar el dia 8M?

Sí, crec que és important celebrar el dia de la donai visibilitzar la tasca feminista. Mentre la situació sigui com l’actual, on tanta estructura de poder i de decisió està masculinitzada s’haurà de reivindicar, des de l’acció, visibilitzar les dones i la seva feina, les seves competències i habilitats, i treballar per deixar de criminalitzar les emocions per exemple, i posar en valor altres maneres de treballar, per diversificar les estratègies, i per tant els resultats.