Parlem amb l’ambientòleg Pere Sala i Martí, actual director de l’Observatori del Paisatge de Catalunya. Coneixem la seva trajectòria, el seu projecte professional actual i la seva experiència com a membre de la Junta del COAMB.

1. Ja fa 14 anys que treballes a l’Observatori del Paisatge de Catalunya, els dos últims com a director. Què és l’Observatori i quins són els seus reptes?

L’Observatori del Paisatge de Catalunya és un consorci públic adscrit al Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya que té l’objectiu de col·laborar amb l’administració en l’aplicació de la Llei del paisatge de Catalunya, i conscienciar a la societat en general sobre la diversitat dels paisatges de Catalunya i els seus valors. Des del principi es va concebre com un projecte col·lectiu, inclusiu i transversal, amb una important capacitat de generació de coneixement i de creació de sinergies, complicitats i interdependències, des de la proximitat i l’experiència quotidiana. En catorze anys hem fet molta feina i molt diversa, de bracet amb molts actors i molta gent del territori, i amb la complicitat de moltes administracions.

2. I quant a la teva feina, quines són les principals tasques del director de l’Observatori?

Ser director significa acompanyar i alhora formar part d’un equip de treball. Tinc el privilegi de col·laborar amb un equip d’una gran qualitat humana i tècnica que entre tots intentem assolir els objectius i reptes que ens tracem anualment. Cada any aprovem un Pla de treball que té com a reptes els que he mencionat abans i els de seguir assessorant a l’administració (a tots els nivells), consolidar-nos com un punt de trobada entre amplis sectors de la societat (acadèmic, polític, professional, social, cultural, econòmic), detectar i promoure el debat sobre temes emergents, o incloure prioritats paisatgístiques en l’agenda política.

3. I abans, quin és el teu bagatge professional?

Entre els anys 2003 i 2005, poc abans d’integrar-me a l’Observatori del Paisatge, vaig treballar al Departament de Medi Ambient i Habitatge (actual Departament de Territori i Sostenibilitat) de la Generalitat de Catalunya en l’aplicació de l’avaluació ambiental de plans i programes a Catalunya i en la promoció de polítiques de sostenibilitat en l’àmbit local. Tinc un molt bon record d’aquella etapa, fou un autèntic aprenentatge. Prèviament havia treballat com a assessor ambiental per a administracions i empreses, des del 1999 fins al 2003. Durant els primers anys els ambientòlegs fèiem molta pedagogia a l’administració i al sector privat sobre els reptes ambientals que afrontàvem -i afrontem- com a societat i sobre la importància de confiar en els nous professionals del medi ambient que estaven sortint de les primeres promocions i començant-se a incorporar al mercat de treball.

4. Quan i en quina universitat vas estudiar Ciències Ambientals? Com vas decidir els estudis que volies cursar?

Em vaig formar a la Universitat Autònoma de Barcelona. Diria que l’origen del meu interès per les Ciències Ambientals prové del lloc on he viscut la major part de la meva vida. M’explico: jo vaig néixer i vaig créixer a Sant Feliu de Guíxols, i la meva infància i l’adolescència va estar sempre molt lligada al massís de l’Ardenya. És un espai litoral que sempre m’ha captivat, i fou el primer paisatge amb el que vaig dialogar. La descoberta dels valors d’aquest racó de Sant Feliu de Guíxols i de la Costa Brava en general fou, segurament sense ser-ne massa conscient inicialment, l’origen del meu interès pel que vaig acabar estudiant i al que m’he acabat dedicant professionalment. Quan vaig descobrir que existia una llicenciatura on podria conciliar la meva passió i curiositat per descobrir territoris i les relacions que els humans hi establim, amb una formació qualificada, global i interdisciplinària per abordar els reptes ambientals del món contemporani, no m’ho vaig pensar dues vegades.

5. Com t’imaginaves el teu futur laboral quan estaves a la universitat?

Sincerament, ho vivia amb una enorme il·lusió i em sembla que era molt poc conscient de què em trobaria quan acabés els estudis. Durant els estudis vaig definir el meu itinerari cap a l’anàlisi i la gestió territorial, aquesta era l’única qüestió que tenia clara en aquell moment. També recordo que em despertava més interès treballar a l’administració, tot i que inicialment no va ser així, ben al contrari: dos anys després de llicenciar-me vam muntar una petita consultora ambiental amb dos companys -i amics- de la promoció, la Diana Lledó i en Jordi Cabot. No fou fins uns anys després, com deia abans, que vaig incorporar-me al Departament de Medi Ambient i Habitatge, i el 2005 a l’Observatori del Paisatge de Catalunya.

6. Durant uns anys vas estar implicat en la Junta del Col·legi. Què et va aportar aquesta experiència?

Vaig formar part de la Junta del COAMB entre els anys 2008 i 2012, coincidint amb les presidències successives d’en Sergi Cantó i de l’Arnau Queralt. Els dos primers anys vaig ser vocal de Comunicació Externa i els dos últims vocal de Relacions Institucionals. Hi havia il·lusió, ambició, teníem un munt de projectes sobre la taula que sovint desbordaven totes les nostres possibilitats com a equip, però no renunciàvem a intentar-ho ni a anar guanyant petits batalles. Sempre estaré agraït de la confiança rebuda i de poder participar en aquests quatre anys tant importants per a la consolidació del Col·legi.

7. Què diries als companys i companyes de professió perquè s’animessin a participar al Col·legi?

Els quatre anys de col·laboració van suposar una experiència realment enriquidora tant professional com personalment, i que recomano de fer en algun moment. Treballar des del COAMB també era –és- una manera de transformar la realitat i apostar per un model de societat i de país.

8. I als joves que tot just comencen els estudis de Ciències Ambientals, quins consells els hi donaries?

Vivim un moment clau per al futur del planeta, on els recursos naturals, la sostenibilitat, o el canvi climàtic juguen un paper decisiu pel futur de les properes generacions. No tinc cap dubte que els nous estudiants d’avui tenen visió crítica, el rigor, la valentia per cercar i defensar l’interès col·lectiu, i l’habilitat per construir espais de diàleg i participació des de la transversalitat i la interdisciplinarietat. Tampoc els deu faltar la il·lusió, la motivació, i la passió per formar-se adequadament, ni tampoc el compromís per apel·lar a les nostres institucions (a totes les escales, des dels ajuntaments fins a les institucions internacionals) i als sectors empresarials perquè assumeixin amb la màxima determinació possible els desafiaments ambientals que afrontem com a societat i com a planeta, cadascú des del seu lloc, la seva posició, i amb les seves possibilitats.