Parlem amb Isaac Peraire, director de l’Agència de Residus de Catalunya (ARC), sobre la tasca de l’Agència, el paper dels ambientòlegs i ambientòlogues en l’àmbit dels residus i sobre els reptes que tenim per davant.
Quina és la formació i l’experiència que t’han portat a acabar dirigint l’Agència de Residus de Catalunya (ARC)?
Sóc Llicenciat en Sociologia per la UB i he estat alcalde de Prats de Lluçanès i president del Consorci del Lluçanès del 2015 al 2019. Involucrat en diferents moviments socials i polítics, interactuant constantment arreu del territori amb entitats, ajuntaments, empreses. Defensor de la col·laboració pública-privada. L’experiència com a alcalde i responsable d’ERC de vertebració territorial i partit obert m’ha acostat a les necessitats dels municipis, els ens locals i la ciutadania.
Com resumiries la tasca de l’Agència?
L’Agència de Residus de Catalunya exerceix la competència sobre els residus que es generen a Catalunya i els que es gestionen al seu àmbit (amb algunes exclusions). Així, amb la finalitat de millorar la qualitat de vida de la ciutadania de Catalunya i protegir el medi ambient, l’Agència té com a principals objectius promoure la minimització de residus i llur perillositat, el foment de la recollida selectiva, la valorització dels residus, la disposició del rebuig i la recuperació d’espais i sòls degradats per descàrregues incontrolades de residus o per contaminats.
Quins perfils d’ambientòlegs i ambientòlogues treballen actualment a l’ARC?
A l’Agència de Residus hi treballen tot tipus de professionals, des d’ambientòlegs, per descomptat, a advocats, economistes, químics, biòlegs, politòlegs, periodistes, inspectors, administratius… cal molta diversitat de talent per fer funcionar una entitat amb les tasques descrites.
Què creus que poden aportar els titulats/des en Ciències Ambientals a la gestió dels residus?
Som de ple en el segle XXI. Ja no són vàlids els antics paradigmes d’usar-llençar, i les muntanyes de residus sense reciclar han de ser cosa del passat. A Catalunya, ja hem fet molts canvis envers la sostenibilitat i ara, amb la nova llei de residus, volem fer-ne encara més. Entendre els residus no pas com quelcom desagradable que s’ha de fer desaparèixer a qualsevol preu, sinó com un recurs valuós que es pot recuperar per tornar a entrar en el cicle productiu. En aquest sentit, els titulats en Ciències Ambientals poden aportar el coneixement global que permeti veure els residus com a recursos, incloent tot el seu circuit i les implicacions ambientals que aquests tenen per poder trobar les solucions més adients i productives.
Avui dia l’Economia Circular és un concepte cada cop més present en el món empresarial. Com s’està impulsant des de l’ARC?
Per reduir la generació de residus és necessari que Catalunya compti amb un sector de la recuperació fort, que permeti desenvolupar encara més aspectes com la preparació per a la reutilització, per exemple, en l’àmbit dels aparells elèctrics i electrònics. En aquest sentit, l’Agència de Residus de Catalunya va dimensionar a través d’un estudi quin és l’estat del sector. En el sector dels residus operen 1.178 empreses amb una ocupació de 36.163 treballadors directes. Conforma un sector econòmic clau i estratègic, que aporta beneficis econòmics, ambientals i socials a la societat catalana. La seva xifra de negocis supera els 5.500M €.
Estem ajudant al sector industrial productiu a incorporar l’economia circular en els seus processos, amb ajudes que totalitzen uns 16 milions d’euros, també al sector de gestors de residus a ser més eficients amb ajudes de més d’11 milions d’euros. És cabdal que el sector productiu i el sector de gestors de residus es modernitzi i incorpori aspectes preventius i de millora del reciclatge de residus.
Quins són els principals projectes que actualment té en marxa l’ARC?
Des de fa anys, l’Agència ha anat fent camí i treballant en actuacions de caire divers. En l’àmbit dels residus industrials, treballem en la “Borsa de subproductes i matèries primeres”, tot facilitant la cerca d’oportunitats de reutilització i reciclatge. Aquesta eina és avui dia el portal web “Residu Recurs”.
En l’àmbit dels residus procedents del sector de la construcció, com a manera de reduir la generació de nous residus, s’ha establert per normativa la obligatorietat de la utilització d’un mínim d’un 5% d’àrids reciclats en els projectes de construcció d’obra pública i privada.
Pel que fa als residus municipals s’actua en diverses matèries, principalment en la millora de la recollida selectiva dels municipis, enfocant ara sobretot a les ciutats grans. Per altra banda, s’ha guanyat la batalla a les bosses de plàstic d’un sol ús, icona de l’economia lineal de produir, utilitzar i llençar. Es va començar a gestar gràcies a l’anomenat “Pacte per la Bossa”, signat l’any 2009, un acord sense precedents entre l’administració catalana i les organitzacions sectorials que va permetre reduir a la meitat el consum de bosses de plàstic l’any 2012 respecte als valors de l’any 2007. Actualment, el lliurament de bosses de plàstic d’un sol ús als establiments d’alimentació ja està prohibit.
En la línia de pactes voluntaris que volen avançar-se a les obligatorietats i la legislació, hem impulsat recentment el Protocol per a la Reutilitizació, al què s’han adherit diversos establiments distribuïdors d’alimentació per reduir els envasos d’un sol ús. També s’ha signat aquest any El Pacte per a la Moda Circular, on actors de tota la cadena del tèxtil prenen compromisos per fer més sostenible el sector de la moda al nostre país.
En l’àmbit de la sensibilització, cal destacar la Setmana Europea de la Prevenció de Residus, l’objectiu de la qual és que es visualitzin accions i estratègies que ajudin a generar menys residus, i també el premi bianual Catalunya Ecodisseny, per posar en valor la fabricació amb criteris de Sostenibilitat.
El Clúster de Residus, la retirada de l’amiant que hi ha al país… en serien dos més.
I els objectius de l’Agència per als propers 5 o 10 anys?
L’esborrany de la nova llei de residus de Catalunya pretén incorporar un nou sistema productiu basat en l’economia circular, que garanteixi l´ús racional dels recursos i prioritzi els productes i sistemes de reciclatge i reutilització. Per arribar a aquests objectius, volem implicar tots els sectors de la societat per implantar les estratègies de prevenció de residus i ús eficient dels recursos. Les mesures que s’adoptin hauran de ser coherents amb les estratègies de lluita contra el canvi climàtic i de residu zero.
És, per tant, molt necessària la col·laboració de les empreses i el teixit productiu i de distribució. Per treballar amb ells colze a colze, ens plantegem l’establiment de nous Sistemes de Responsabilitat Ampliada del Productor per tot de nous productes, com ara olis vegetals o el paper i plàstic que no són envasos. També, en cas de residus que es troben massa sovint dispersos en el medi ambient, volem instaurar Sistemes de Dipòsit, Devolució i Retorn per productes com les piles, els envasos de vidre o les burilles de cigarreta. Aquestes mesures i moltes d’altres s’hauran d’implantar a partir d’un any de l’entrada en vigor de la llei. Tenim pressa, el planeta no ens espera.
Quin pes té una correcta gestió dels residus per assolir reptes com els que marca l’Agenda 2030 o els objectius de descarbonització establerts per diferents països per a 2050?
El sector de la gestió dels residus genera el 5 % (2.291 milers de tones de CO2eq, el 2018) de les emissions totals de Catalunya. Tot i que es van reduint, les emissions dels residus encara són força superiors a les de l’any base: les emissions del sector dels residus el 2018 van ser el 22 % majors que les de 1990.
No totes les vies de gestió dels residus generen les mateixes emissions: així doncs, segons per quina opció s’opti, s’estarà contribuint més o menys al canvi climàtic. Concretament, la pitjor via de gestió dels residus la constitueixen els dipòsits controlats, responsables de la gran majoria de les emissions de gasos d’efecte hivernacle a Catalunya (el 74 %, l’any 2018), via la generació del gas metà, que té un potencial d’escalfament global molt superior al del CO2.
La jerarquia de gestió dels residus establerta per la normativa de la Unió Europea determina que la gestió dels residus via dipòsits controlats és la pitjor via de gestió i que només ha de ser l’última opció, per davant la prevenció de la generació dels residus, la preparació per a la reutilització, el reciclatge, altres modalitats de recuperació i la valorització energètica.
A Catalunya, l’any 2019, més d’un terç (34 %) dels residus municipals es van enviar a dipòsits controlats, malgrat que els dipòsits controlats són l’última via de gestió dels residus a la jerarquia de gestió dels residus de la UE.
Així doncs, el panorama actual català de gestió dels residus haurà de canviar substancialment els propers anys, ja que la nova Directiva de la UE d’abocament dels residus 2018/850 estableix que només el 10 % dels residus municipals es podran gestionar via dipòsits controlats l’any 2035. El model de gestió dels residus s’ha de basar en aplicar l’estratègia de l’economia circular i la jerarquia de gestió dels residus determinada per la normativa de la Unió Europea, en què la prevenció dels residus, la preparació per a la reutilització i el reciclatge són la base per permetre recircular el màxim de materials mantenint-los en l’economia sense afectar al medi ambient i quan això ja no és possible, cal tractar-los amb seguretat i aprofitar-ne el seu màxim potencial, opció preferible a l’eliminació en dipòsits controlats.
