Parlem amb Samuel Reyes, ambientòleg i director de l’Agència Catalana de l’Aigua, sobre la seva trajectòria i els seus reptes. Però també sobre la gestió de l’aigua i el paper dels ambientòlegs i ambientòlogues en aquest àmbit.

Com i perquè vas decidir estudiar Ciències Ambientals?

Quan estava cursant Batxillerat, vaig tenir la sort de poder fer Ciències de la Terra i Medi Ambient, així com Biologia i Geologia. El contacte amb aquestes matèries em va obrir els ulls i una excelsa curiositat pel medi ambient. El meu treball final de batxillerat ja va ser una auditoria ambiental de Mataró, estudiant aspectes com la contaminació atmosfèrica i acústica, la qual cosa demostra que la cura pel medi ambient ja estava present des de ben jove. Una inquietud captivadora entesa com la necessitat de preservar un patrimoni que és de tothom, que hem de cuidar i respectar. Volia posar el meu gra de sorra en aquest objectiu. Vull destacar que, de vegades, les influències positives que podem tenir del professorat ens poden marcar el nostre futur guiant-nos en una bona direcció. I jo vaig estar ben orientat.

Quins camins has pres com a ambientòleg per acabar dirigint l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA)?

La meva vida laboral ha estat molt diversa. Sempre he tingut fascinació pels mapes, així que vaig fer un postgrau de sistemes d’informació GIS a Girona. Els inicis laborals van ser com a vigilant ambiental en l’àmbit de l’aeroport i, posteriorment, en una consultoria ambiental, durant sis anys, fent anàlisi GIS relacionat amb urbanisme, carreteres i planificació sectorial. Em vaig submergir en la recerca i la investigació durant un any, i el 2014 vaig assumir ser adjunt al director de l’ACA. La vida professional et porta a llocs insospitats, i durant cinc anys i mig, vaig desenvolupar aquesta tasca. Però soc molt inquiet i necessitava nous reptes, per la qual cosa, vaig decidir fer un pas cap a l’àmbit privat, treballant en una consultoria de suport al món local en la gestió de serveis públics: aigua, zones d’aparcament, residus, jardineria. Finalment, amb el nou govern, vaig decidir presentar candidatura per ser director de l’ACA i la consellera Jordà va fer-me confiança d’acord amb la meva experiència.

T’imaginaves aquesta trajectòria quan estaves a la universitat?

No, mai hauria pensat que treballaria a l’administració pública, però el món de l’aigua t’atrapa. I a mi m’ha passat dues vegades… L’aigua és un bé bàsic, en crisi, amb molts reptes… Hi ha tant de camí per fer de cara a millorar la gestió i pervivència d’aquest element, que em sembla molt positiu dedicar la meva vida laboral a garantir el recurs pels diferents usos i protegir les masses d’aigua.

Com resumiries la tasca de l’Agència?

Si he de fer un titular, diria que és la policia de l’aigua que vetlla pel seu bon ús i per la protecció del medi hídric.

Quins perfils d’ambientòlegs i ambientòlogues treballen actualment a l’ACA?

Bé, la gerent de l’Agència també és ambientòloga… Tenim companys a l’àrea de gestió del medi, tenim directors territorials… Una de les coses que destaquen a l’ACA és que tenim una plantilla de professionals molt diversa, però amb un punt en comú: un nivell de qualificació molt elevat.

I quins perfils farien falta?

Podem dir que tenim una plantilla molt transversal. Amb la jubilació d’una part del personal, ara estan entrant persones joves amb molta energia i coneixement. Molt preparades, amb ganes d’innovar, amb sàvia nova… Noves idees, noves maneres de treballar que donen un aire fresc a l’expertesa que ja existeix a l’Agència… S’estan creant unes bones sinergies entre la saviesa dels que porten molts anys amb les noves maneres d’enfocar la gestió de la gent jove.

Què creus que poden aportar els titulats/des en Ciències Ambientals a la gestió de l’aigua?

La natura, el medi ambient, l’aigua… tot és un cicle tancat, interrelacionat. Tot funciona com un únic cos i, per tant, totes les accions transversals que apliquem des del món de les Ciències Ambientals ens han d’ajudar per abordar els reptes mediambientals de la societat actual. Quantes més eines disposem, quant més coneixement gestionem i quanta més innovació apliquem, ens servirà per configurar les eines integrals que ens ajudin a plantar cara als problemes ambientals de les societats actuals. Amb creativitat, compromís ètic i responsabilitat.

Quines innovacions i millores en la gestió de l’aigua has presenciat com a professional d’aquest camp?

Les tècniques de tractament han millorat molt, i hem assolit un doble objectiu: gaudir d’una millor qualitat de l’aigua, alhora d’una depuració més econòmica per abocar al medi. Però crec que hem de fer més passes endavant, sobretot pel que fa a la part d’analítiques (amb els nous compostos emergents que ens trobem a les aigües residuals), la sensorització de tot el sistema i cercar els tractaments menys costosos… Aquestes serien les grans línies de treball, sense oblidar la digitalització i la gestió de dades per avançar-nos als riscos de sequera i inundacions amb molta antelació, o les tècniques de recuperació d’espais amb mesures més integrades al medi ambient o de bioenginyeria.

Quin consell donaries a les noves generacions d’ambientòlegs i ambientòlogues?

Crec que hi ha moltes maneres de ser ambientòleg. Jo voldria pensar que som aquells que busquem l’equilibri entre totes les disciplines. Som els mediadors, aquells que sabem entendre totes les parts, que intervenim en fer un món millor des de la responsabilitat envers el medi ambient. Animo a tothom a estudiar-la. Animo a que els joves s’hi sumin en aquesta fantàstica tasca, que és de present, però que servirà, sobretot, pels qui habitin el futur. I també voldria dir que no ens obsessionem en alguna cosa. Jo volia ser el millor en GIS i, al final, soc director de l’ACA… La vida ens porta a llocs que no esperàvem i hem d’estar oberts al canvi, això sí, sent fidels als nostres ideals.