Aquest any celebrem 30 anys de l’inici de la carrera de Ciències Ambientals. Per aquest motiu, des del COAMB creiem que és un bon moment per fer un retrospectiva i saber, des de l’òptica dels referent en l’ensenyança, com està la professió i com avancen els estudis per formar els nous i noves professionals del medi ambient i la sostenibilitat.
Per aquest motiu, estem realitzant entrevistes als i les responsables de la coordinació d’Estudis del Grau en Ciències Ambientals de les universitats catalanes, i en aquesta ocasió, entrevistem a Joan Lluís Riera, Doctor en Biologia, especialitzat en Ecologia, qui actualment és el Cap d’Estudis del Grau de Ciències Ambientals a la Universitat de Barcelona.
- Per començar l’entrevista, volem saber com un Doctor en Biologia i especialitzat en Ecologia, arriba a ser Cap d’Estudis del Grau de Ciències Ambientals a la Universitat de Barcelona?
A la Universitat de Barcelona, el grau de ciències ambientals va néixer (aleshores com a llicenciatura) per iniciativa de professors d’ecologia i fisiologia vegetal. Des d’un principi s’ha estructurat en dues mencions prou diferenciades: gestió del medi natural i tecnologia ambiental. La primera aborda la problemàtica del medi natural, i, per tant, té molt d’ecologia aplicada, amb èmfasi en la diagnosi de problemes en poblacions o comunitats ecològiques, o en el funcionament ecosistemes, així com la gestió i restauració o rehabilitació d’ecosistemes naturals (per exemple, darrera pertorbacions, com ara els incendis) o construïts o manipulats (com ara en la integració de rius i riberes en la gestió integral de les aigües residuals). Des del principi, els caps d’estudis del nostre grau han estat professors d’ecologia o fisiologia vegetal (aquests, amb recerca en restauració ambiental), i no només per aquest èmfasi en el medi natural i per raons històriques, sinó també per raons pragmàtiques, atès que les classes s’imparteixen a la pròpia Facultat de Biologia.
Per descomptat, la vessant tecnològica, més adreçada a la problemàtica i la gestió de les activitats humanes (valorització de residus, gestió energètica, etc.) també està ben representada al grau, amb la participació de professorat d’altres facultats, i en particular del departament d’Enginyeria Química i Química Analítica de la Facultat de Química. Al grau participen professors i professores de set facultats diferents, com correspon a un ensenyament tan interdisciplinari com són les ciències ambientals.
- Explica’ns breument la teva trajectòria professional dintres del camp de les Ciències Ambientals fins l’actualitat.
A banda de la meva recerca, en alguns aspectes ben relacionada amb la gestió del medi davant impactes d’activitats humanes, he estat durant els darrers nou anys molt implicat en el màster d’Ecologia, Gestió i Restauració del Medi Natural de la UB, tant en la coordinació general del màster com en la gestió dels treballs finals de màster. Aquesta experiència en gestió acadèmica m’ha preparat per abordar la coordinació del grau més vinculat a aquest màster dins l’esquema dels ensenyaments de la UB, que naturalment és el màster de ciències ambientals.
- Ets també investigador. Quin tipus de recerca fas i quin impacte té sobre el Medi Ambient?
Encara que limnòleg de formació (la meva tesi doctoral versava sobre l’ecologia d’embassaments), al llarg dels anys la meva recerca s’ha fet molt àmplia i basada en col·laboracions amb investigadors de molts àmbits, encara que en general vinculats als ecosistemes aquàtics (tant continentals com marins). Segurament la recerca més vinculada a les ciències ambientals de la meva trajectòria hagi estat el treball que he fet amb models integrats de conques humanitzades, amb èmfasi en la quantificació d’emissions puntuals i difoses de nutrients, i incorporant la capacitat d’autodepuració dels rius. Aquesta recerca s’ha desenvolupat en el context de la Directiva Marc de l’Aigua, dins diversos projectes nacionals i europeus, tres tesis doctorals i la col·laboració amb investigadores del meu propi departament, del Centre d’Estudis Avançats de Blanes (CEAB) i de l’Institut de Ciències i Tecnologies Ambientals (ICTA) de la Universitat Autònoma de Barcelona.
- Han canviat molt els alumnes, els seus interessos, les maneres de fer, els seu objectius professionals…? I el professorat?
A la UB, la llicenciatura de ciències ambientals va començar fa uns 23 anys, i ja aleshores vaig incorporar-m’hi com a professor. Diria que durant aquest temps la carrera ha anat canviat en resposta als interessos dels alumnes i a la necessitat d’incorporar noves metodologies docents. Les assignatures optatives han anat canviant, deixant-se de fer algunes amb poca demanda per deixar pas a noves assignatures que responen a interessos més actuals, com ara la diagnosi del canvi climàtic o el desenvolupament sostenible. Les metodologies docents s’han anat diversificant amb l’adopció de noves eines, i amb la incorporació ferma d’algunes innovacions docents, en particular l’aprenentatge-servei a l’assignatura de desenvolupament sostenible. També hem promogut la mobilitat, tant nacional com internacional.
D’altra banda, hi ha algunes constants en el grau que hi son des del principi perquè funcionen bé, com ara la importància que donem al treball de fi de grau (ja es feia un treball a la llicenciatura!), que, junt amb dues assignatures de projectes pràctics (a les que anomenem Pràcticums), permeten que l’alumne pugui dedicar 24 crèdits (un 10% del total del grau) a un projecte que pot es pot fer en una entitat externa (incloses empreses i departaments de l’administració a més de centres de recerca, nacionals o estrangers) o en un departament de la UB. Una altra constant és l’èmfasi que posem en les pràctiques (de laboratori o ordinador) i les sortides de camp, presents a gairebé totes les assignatures del grau.
Quant a l’alumnat, diria que ha anat canviat des d’una motivació més activista cap una de més professional, i amb més consciència de col·lectiu, segurament perquè a la pròpia societat i a l’entorn laboral també s’ha anat fent més sòlida i coneguda la figura de l’ambientòleg. També ha canviat la demografia, amb una proporció creixent de dones.
- Què representa per tu ser cap d’estudis a la UB? Quines inquietuds tenen els alumnes del Grau? Creus que el seu futur professional com a ambientòlegs i ambientòlogues és més o menys incert que quan vas estudiar tu?
Després de molts anys com a professor al grau de ciències ambiental i d’haver coordinat un màster, ser el cap d’estudis del grau em permet abordar alguns aspectes on encara podem millorar, com ara la coordinació vertical (entre cursos) del grau, per assegurar que l’aprenentatge és constructiu i acumulatiu, i que els coneixements i destreses adquirits ens les assignatures troncals responen a les necessitats d’especialització i que se segueixen usant i reforçant al llarg de la carrera. També cal parar atenció als objectius d’aprenentatge més transversals, com ara la competència en la comunicació oral, escrita i visual, o en l’anàlisi numèrica. I, finalment, cal reforçar la relació amb empreses i la preparació dels alumnes de cara al mercat laboral. No és que res d’això estigui descuidat –s’hi ha anat treballant molt al llarg dels anys–, però hi ha espai per a la millora. També fora bo d’incorporar més l’anglès a la docència.
- El COAMB anima a tots aquells universitaris a precol·legiar-se per poder disposar de molts avantatges en la seva etapa formativa. Coneixen bé la feina que fa el COAMB? Tenen consciència del que significa precol·legiar-se amb el COAMB i els avantatges que té?
A través d’un fòrum virtual, comuniquem als alumnes totes les activitats que ens arriben des del Col·legi d’Ambientòlegs de Catalunya, inclosos els cursos que ofereix el COAMB, i estem oberts a reconèixer crèdits de lliure elecció.
- I per acabar, des de la teva feina i formació, com a professional del medi ambient, i podríem dir gairebé, ambientòleg, quin és el repte de futur que et marques? I com veus la professió en un futur pròxim?
Davant els canvis globals als que ens enfrontem, si alguna cosa està clara és que els professionals del medi ambient hauran de jugar un paper cada vegada més necessari en la nostra societat. La formació transversal dels ambientòlegs s’ha de veure com un valor en positiu: pocs professionals amb els que hauran de competir al mercat laboral tindran una formació tan àmplia. Però també hi ha el perill que es vegi en negatiu si l’amplitud comporta poc aprofundiment. Per això, el que em sembla molt important per a un ambientòleg és que entengui des del primer dia que el grau només és el principi d’una carrera que implicarà una formació de postgrau, per especialitzar-se, i una formació continuada, per mantenir-se al dia en un entorn molt canviant. I quan dic formació de postgrau no em refereixo únicament, ni principalment, a cursar un màster; hi ha altres maneres d’aconseguir una especialització, inclosa la formació dins la mateixa empresa.
Tampoc hem d’oblidar la recerca com a sortida professional per als ambientòlegs. Encara que es vegi com una carrera aplicada, no és menyspreable el nombre d’alumnes que acaben interessant-se per una carrera acadèmica, o si més no per fer un màster i una tesi doctoral com a trampolí per a una carrera professional fora del món acadèmic.
Sigui com sigui, els grans reptes del segle XXI són sobretot ambientals, i si alguna cosa podem dir és que hi haurà sorpreses, tant en els problemes que afrontarem com en les tecnologies que usarem per resoldre’ls (inclosa la intel·ligència artificial), i que el professional del medi ambient necessitarà d’una gran capacitat d’adaptació.
Si vols conèixer les visions d’altres universitats, et compartim la següent entrevista:
