Com podem desplegar les energies renovables amb la implicació del territori? Pau Closa Garriga, col·legiat del COAMB i tècnic de l’Oficina Comarcal de Transició Energètica del Pla de l’Estany, reflexiona sobre el PLATER i defensa una planificació que incorpori la participació local i les singularitats socioambientals de cada municipi.
Ens trobem en una situació d’emergència climàtica a la qual hem de fer front. En aquest context, el món s’encamina cap a una transició energètica per mitigar els efectes causats per la crema de combustibles fòssils. Actualment, Catalunya se situa a la cua d’Europa en l’ús i la producció d’energies renovables per a la generació d’electricitat.
Per revertir aquesta tendència, el Pla territorial sectorial per a la generació elèctrica eòlica i fotovoltaica, les seves línies d’evacuació i els seus elements d’emmagatzematge (PLATER) neix com un instrument per ordenar la implantació d’aquestes energies. A dia d’avui, el Pla es troba en la fase d’anàlisi de les al·legacions presentades durant el primer procés d’informació pública, tancat el 30 de juliol amb una participació extraordinària total de 12.143 aportacions. Aquesta xifra evidencia l’interès i la preocupació que genera la proposta entre els ens locals, les entitats i la ciutadania.
Un procés participatiu qüestionat
Atès que hi ha molts aspectes susceptibles de millora, aquest primer període ha sigut com una oportunitat clau per les administracions locals i la societat civil per ajustar el document a la realitat social, ambiental i territorial de cada municipi, i així poder gestionar millor l’acollida de projectes en els seus respectius termes. No obstant això, el PLATER ha causat un autèntic terratrèmol al territori, començant per la decisió de considerar aquest pla d’ordenació com un procés de participació conjunt quan el document inicial s’ha redactat sense la intervenció dels agents locals.
Aquest rebuig s’exemplifica, per exemple, amb l’adhesió de més de 300 municipis, la majoria de la Catalunya rural, en contra del Pla al sentir-se exclosos de la participació de la formulació d’un pla d’ordenació que afecta directament el seu territori i que no s’adequa a la seva realitat. No és vàlid argumentar que el primer procés de consulta ciutadana ja compleix la funció d’ajustar el text; el volum d’al·legacions demostra que un pla d’aquesta envergadura no es pot tramitar seguint una estratègia top-down (de dalt a baix), sinó que requereix un diàleg bilateral. La governança multinivell busca, precisament, potenciar la participació de tots els agents possibles per tal que el coneixement del territori ajudi a identificar les ubicacions amb millor integració i menor conflictivitat ambiental, paisatgística i social, aconseguint així la màxima acceptació social possible. Un cop analitzades les al·legacions i incorporades les modificacions corresponents, s’obrirà un segon procés d’informació pública que haurà de servir per validar els criteris locals i actualitzar la metodologia.
Un model energètic allunyat de la realitat
El document del PLATER pren com a referència la Prospectiva Energètica de Catalunya (PROENCAT), un model que es limita a plantejar una simple substitució tecnològica dels usos energètics fòssils cap a les fonts renovables orientada a l’electrificació de l’economia. Aquest enfocament perpetua la mateixa dinàmica que prioritza la satisfacció d’un model productiu i de consum desmesurat, en lloc d’analitzar quina és la demanda energètica realment imprescindible per garantir el benestar social, els serveis bàsics i el sosteniment de l’economia local.
Per aconseguir una planificació robusta, flexible i adaptada a la realitat, és convenient que el PLATER justifiqui els escenaris de demanda adoptats. Cal agregar una anàlisi que integri l’efecte de l’eficiència energètica, la gestió de la demanda, l’autoconsum i les comunitats energètiques. És aquí on, nosaltres com a societat civil, hi tenim molt a dir, participant activament per deixar de dependre de l’oligopoli energètic i guanyar en sobirania.
L’impacte territorial i el repte de la ubicació
En moltes de les al·legacions presentades es repeteix un denominador comú: el rebuig a l’asimetria territorial i la manca de concreció en la ubicació de les instal·lacions. Els espais antropitzats, com els edificis i les zones artificialitzades, són les millors ubicacions disponibles per acollir les energies renovables. Tot i que a cada municipi se li ha assignat una capacitat instal·lada per al 2050 amb fites quinquennals, es desconeix on es col·locaran exactament i si realment s’han prioritzat aquests espais, tal com s’informa oficialment.
En canvi, a dia d’avui només es coneixen les zones aptes prioritàries assignades als espais no artificialitzats, una opacitat que genera rebuig i desconfiança per la falta de transparència. El desplegament de renovables no hauria de convertir la Catalunya rural en una zona de sacrifici energètic amb una elevada concentració d’infraestructures destinada a satisfer les necessitats dels grans nuclis urbans i industrials. L’alteració del mosaic paisatgístic i el canvi d’usos del sòl afectarien encara més la producció agrícola en comarques concretes. En l’actual context de dependència dels aliments importats, cal conservar i potenciar l’economia del camp: la sobirania energètica no es pot assolir destruint la sobirania alimentària.
Cap a una planificació consensuada
A nivell metodològic s’han de poder proposar els àmbits de prioritat superior, és a dir les zones més aptes, d’acord amb criteris tècnics homogenis però adaptables a les singularitats de cada territori, acordats entre el departament competent de la Generalitat de Catalunya, l’ens local implicat i la ciutadania. Hi ha un rebuig notori cap a les metodologies unificades i imposades de forma vertical. Cal un replantejament de l’ordenació territorial sectorial a través d’un diàleg multilateral, transparent, realment consensuat i vinculant amb els municipis i la ciutadania. La planificació ha de ser un instrument compartit per dissenyar un model de transició harmònica que respecti la sobirania local, les singularitats socioambientals i la riquesa patrimonial.
Davant d’aquest escenari clau per a l’ordenació del territori, els i les professionals del medi ambient tenim la capacitat de ser una part activa del canvi. Formar part d’un col·lectiu tan multidisciplinari ens permet acompanyar, assessorar i aportar la mirada holística que un procés d’aquesta transcendència requereix.
Pau Closa Garriga
Col·legiat núm. 2.426
Tècnic de l’Oficina Comarcal de Transició Energètica (OCTE) del Pla de l’Estany