Reclamem a la Generalitat de Catalunya el compliment dels compromisos adquirits en matèria de canvi climàtic, així com una resposta ambiciosa a l’emergència climàtica
Vivim una emergència climàtica global a la qual Catalunya no és aliena. Segons el tercer informe sobre el canvi climàtic, a Catalunya, la temperatura mitjana anual de l’aire s’ha incrementat en 0,23°C per decenni per al conjunt del territori durant el període 1950-2014. Augmenten les nits i els dies càlids i disminueixen d’una manera significativa les nits i els dies freds. S’han perdut més del 80% de les glaceres pirenaiques, la majoria després del 1980, i des del 1990 el nivell del mar ha pujat 3,9 cm per decenni. Els pronòstics indiquen que hi podria haver un increment dels fenòmens de pluja torrencial, tal com ja s’ha viscut recentment amb el temporal Glòria, i a la vegada, períodes de sequera més llargs.
El clima serà, amb alta probabilitat, més variable que fins ara, i amb una clara tendència a l’augment dels fenòmens extrems, afectant de forma desigual a la població catalana, especialment les persones que viuen en un context de vulnerabilitat. A més, la COVID-19 ha posat en relleu el vincle intrínsec i inexorable entre els ecosistemes i la salut humana, un vincle que es pot veure també alterat pels mateixos efectes del canvi climàtic.
En aquest context, el Col·legi d’Ambientòlegs de Catalunya (COAMB) i l’Associació Catalana de Ciències Ambientals (ACCA) volem expressar, davant les pròximes eleccions al Parlament de Catalunya, el següent:
Reconeixem la voluntat i els compromisos adoptats per part de la Generalitat de Catalunya en matèria de transició climàtica, vehiculats principalment -però no única- a través de la promulgació de la Llei 16/2017 del canvi climàtic, de l’Acord del Govern de declaració d’emergència climàtica i de la definició de l’Estratègia Catalunya 2022.
No obstant això, constatem amb preocupació els incompliments normatius vigents del desplegament del marc estratègic de referència de mitigació, de l’etiquetatge de la petjada de carboni dels productes, dels objectius fixats en matèria d’energies renovables i de la creació de la Taula Social del Canvi Climàtic. Així mateix, corroborem el retard en l’aprovació de la Llei de prevenció i gestió dels residus i d’ús eficient dels recursos i l’ajornament de l’impost que grava les emissions de CO2 dels vehicles, entre d’altres.
Per aquest motiu, demanem a tots els grups polítics un compromís ferm, clar i ineludible dels acords i dels compromisos adquirits i dels compromisos adquirits -i vigents- en matèria de política i regulació climàtica, així com valentia i visió de país per aplicar les diferents propostes que a continuació exposem:
- Assegurar el compliment dels compromisos adquirits en matèria de canvi climàtic i evitar la flexibilització i les pròrrogues legislatives en matèria climàtica i ambiental:
- Llei de canvi climàtic: sol·licitem esmenar i adreçar els incompliments i les pròrrogues en matèria d’aprovació dels pressupostos de carboni per als períodes 2021-2025, d’implementació de l’avaluació de la petjada de carboni de productes, d’aplicació de l’impost a les emissions de CO2 dels vehicles i de creació de la Taula Social del Canvi Climàtic.
- Declaració d’emergència climàtica: demanem la posada en marxa de les mesures per incentivar una transició energètica renovable, desnuclearitzada i descarbonitzada. Instem a la Generalitat de Catalunya a aplicar mesures per aturar la pèrdua de biodiversitat, afavorir la mobilitat en transport públic, revisar la legislació que pugui tenir un impacte en termes de mitigació i adaptació al canvi climàtic, entre d’
- Estratègia Catalunya 2022 i escenari post COVID-19: requerim que es facin públiques les solucions proposades pel Grup de Treball Catalunya 2022 per donar resposta a l’emergència climàtica durant el període post pandèmia.
- Dotar dels recursos tècnics, econòmics i humans necessaris per a l’assoliment dels objectius climàtics vigents i futurs. El cost de no actuar serà clarament superior al cost d’actuar immediatament. Per això, cal que els pressupostos públics de la Generalitat estiguin redactats en clau climàtica, fent una anàlisi integral de cost econòmic i benefici climàtic d’actuacions urgents.
- Realitzar un adequat seguiment i avaluació del nivell d’implementació dels actuals plans i programes en matèria d’acció climàtica (el Pla de l’Energia i Canvi Climàtic de Catalunya 2012-2020, el Pla estratègic per al desplegament d’infraestructura de recàrrega per al vehicle elèctric a Catalunya 2016-2019, etc.) així com dels resultats assolits amb l’objectiu de revisar, reformular o desenvolupar noves accions basades en els acompliments realitzats.
- Millorar la transparència, la rendició de comptes i la participació ciutadana activa en matèria de transició climàtica amb l’objectiu d’assegurar una implementació inclusiva, justa i sostenible de les accions previstes. Cal que els interessos i les necessitats dels diferents agents socials i econòmics de Catalunya siguin tinguts en compte.
Per tal d’assolir aquests reptes, reclamem als decisors polítics una autoritat climàtica i ambiental catalana amb competències i recursos reforçats que respongui a una voluntat inequívoca d’adreçar la transició ecològica com una prioritat de país.
L’històric Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya, creat l’any 1991 i dissolt l’any 2010[1], ha patit en els darrers anys una degradació continuada de les seves competències. En conseqüència, avui les polítiques ambientals han quedat relegades al rang d’una Secretaria de Medi Ambient. Aquest fet contrasta amb la tendència creixent de cancelleries occidentals que no només han mantingut el seu rang, sinó que han estat promocionades a un rang de vicepresidència, vetllant per la incorporació i impuls transversal de la sostenibilitat dins de les diferents àrees del govern.
La dècada dels anys 20 és decisiva per a l’acció climàtica. Des del Col·legi d’Ambientòlegs de Catalunya (COAMB) i l’Associació Catalana de Ciències Ambientals (ACCA) requerim al Govern de la Generalitat de Catalunya la recuperació, dins de l’organigrama del govern de la propera legislatura, d’una Conselleria exclusiva que tingui la transició ecològica com a prioritat. Per últim, exigim que s’elevi la Conselleria al rang de Vicepresidència per poder coordinar i liderar de forma efectiva aquesta necessària transició.
[1] Les seves competències van ser repartides entre, els llavors anomenats, Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural i el Departament de Territori i Sostenibilitat
Gener 2021
Us podeu adherir al manifest aquí
Adhesions particulars:
Jaume Martín Raya
Lorena Vela Verde
Rafa Ocana
Jesús Boschmonart Rives
Dani Mulas
Marta Pahissa Espluga
Alba Tornero Pascual
David Lesmes
Maria Vallès Casas
Maria del Pilar Brun Marco
Ivet Estrada Tebé
Andrea Higueruelo Fernández
Adrià Peñas Queralt
Núria Canal
Jordi Xandri Rossell
Mercè Boy Roura
Jordi Oliver Solà
Marc Casanovas Castelló
Daniela Catalina Moreno Salas
Nicole Tatiana Camargo Uricoechea
Virgínia Domingo Reig
Anna Pérez Català
Leonardo Bejarano Manjon
Àngela Solà Ipiens
Cristina Vert Roca
Francesc Baró
Eduard Pla Ferrer
Elisenda Font Casanova
Adrià Garcia i Mateu
Ricard Vizcarra Miquel
Jordi Garcés Montero
Elisabet Vallcorba de la Morena
Ferran Rueda Aguilera
Nil Garcia Fernández
Eric Ruiz Sanchez
Remón Corretger Ruhi
Xavier Escuté i Gasulla
Gemma Mas Serra
Laura Figuerola FerrandoXènia Illas
Jennifer McIntosh
Cristina Figols i Querol
Roger rovira rius
Guillem Herrera Masabeu
Gemma Mas Serra
Gemma Agell Llobet
Anna Freixa
Sílvia Zurita i Món
Joan Pons Solé
Laura Almazor Escartín
Josep Maria Mallarach Carrera
Marc Baylina Dolz
Santiafo Poch Cartañá
Elisabeth Del Valle Rodríguez
Dr. Johannes Langemeyer
Meritxell Portella Codinas
Albert Bel
Carme Melcion Fontbernat
Sergi Taboada Moreno
Joan Puigbó Moll
Ariadna Fabà
Lluís Torrent i Bescós
Mireia Pou Ametller
Roser Pont Vilalta
Terraqui
Laura Palaua Rof
Eva Pedraza Aguilera
Xavier Andoni Tibau Alberdi
Jose Luis Gordon Cabeza
Sandra Torres González
Elisabetta Broglio
Berta Roset Pérez
Mireia Jiménez Llobet
Marta Vayreda Almirall
Emma Piera Moré
Albert Santasusagna Riu
Marc Cerdà i Domènech
Isabel Ruiz Mallén
Ivan Hortigüela Bolsa
Aina Tubau Comas
Antoni Ferran i Mèlich
Esteve Corbera Elizalde
Jordi Pujadas Rovira
Nora Solé i Corcoll
Lídia Pérez Moreno
Núria Malé Bascompte
Isabel Díez Palet
Llorenç Planagumà
Marta García
Fiona Capdevila Cugat
Carla van Esso
Gisela Cabra
Ernest Traveria Roquer
Montserrat Masó Aguado
Núria Ruiz Garcia
Oriol Escursell Jové
Karla Subirana Solé
Alba Reverté Reverté
Mercè Martín Goula
Anna Teruel
Samuel Martín Ballesta
Arnau Carreño Roca
Biel Cardona Gilabert
Anna Ros Bosch
Marta Millón Cabrera
Sergi Álvarez Guasch
Pau Gallés Clarà
Inès Sunyer Guiscafré
Aida Pelegrin
Adrià Manzano Amir
Elena Jorquera Codina
Xavier Molero Blàzquez
Daniel Muñoz Garcia
Daniel Escrig Mayordomo
Gabriel Torné Fucho
Sílvia Pineda Martínez
Enric Saus Vié
Jordi Castillo Serrabasa
Assumpta Palau Sol
Roser Rof Bach
Núria Prieto Solé
Joana Violeta Dekker Labrin
Marina Tous Tito
Estela Torres Serrano
Oriol Bonfill i Catalan
Núria Puigvert Vilaplana
Helena Clos Caturla
Eduard Adrobau Ros
Anna Torres Delgado
Núria Cruset Tonietti
Mar Jorba Plassa
Jordi Gaitan i Clarà
Olga Tebé Morera
Julieta Serrano Arebalo
Ivette Carner Blanch
Montse Sànchez
Mireia Tebé
Alex Feliu I Zamora
Sandra Roselló Expósito
Carme Plassa
Roc Soler Llimona
Anabel Salmerón Ramírez
Magda Tebé Morera
Sarai Alexandra HodovLuque
M Elena Corberó Fernández
Judit Tebé Morera
Josep M Bofarull Alvarez
Maria Ariza Domingo
Mireia Caldés Viñals
José Antonio Martínez
Erola Fenollosa Romaní
Núria Canals Sangrà
Joan Martínez Gonzaa
Ramón Tebe Morera
Maria Bussot Fuertes
Anabel Salmerón Ramírez
Javier Ruiz Quevedo
Noemí Bolaños Ruiz de Pascual
Gemma Estany Ferrer
Josep Plassa
Cristina Palau Rof
Anna Gil Bacardit
Míriam González Domínguez
Gemma Estany Ferrer
Maria Tortajada Carenys
Laia Casafont
Jaume Benavente Cassanyes
Anna Martínez Roca
Arnau Vallès Ferrer
Anna Coll-Vinent Noguera
Mathias Christian Brummer
Victor Fabrega Montobbio
Anna Portal
Cinta Vidal Altadill
Jesus-Angel Prieto
Carmen M Prieto
Mercè Font Brucart
Helena Barracó Nogués
José Manuel Pérez Rodríguez
Ismael Lecina Lanau
Muriel Prieto Botella
Anna Gil Bacardit
Maria Siuraneta Toldrà
Jordi Llongueras
Sadurní Morera Carbonell
Roser Caballé Vidal
Anna Lluch Vernet
Miriam Galindo Fernandez
Anna Lluch Vernet
Jaume Marsé Ferrer
Gemma Tafalla Almirall
Roser Salas Dalmau
Quim Pérez i Gómez
Francesc Xavier Reverté Baró
Carla Coloma
Antonio Guijarro Arias
Alexandra Bernal Piñera
Alicia Avellaneda
Alba Canal Bosch
Joan Centelles i Morte
Jordi Couso Vilà
Mireia Pou Terricabras
Anna Martín i Árboles
Josep Rosell Gallart
Isabel Carretero Checa
Amparo Costa
Victoria Dominguez
Mariana Filipe Marques
Neus Marco
Marina López Mor
Aina Caseras Saumell
Daniel Macià Marti
Maria Teresa Vadrí
Núria Garriga
Ramon Sánchez Navarro
Xavier Vergés Guarch
Joan Parareda Sala
Laia Rosàs
Berta Gener Viñas
Jordi Biosca
Alèxia Bohils
Sonia Chaves Pérez
Joaquim Muntané Puig
Lídia Quevedo Dalmau
Aida Queralt Salat
Judit Vilpa Giralt
Enric Galindo Terzán
Verónica Siguero Martín
Aina Caseras Saumell
Anna Martínez
Gaby Susanna Nadal
Carles Cayuela Linares
Meritxell Martell Lamolla
Laura Rebull Robert
Ester López Castillo
Josep Ramon Aragó Gassiot
Virgínia Vallvé
Cinta Golorons Mesa
Gemma Sánchez Freire
Marta Garcia Traveria
Victor Luna Puerto
Sílvia Busquets
Laura Cid Espinach
Maria Vidal Tarrasón
Laia Pujol Miret
Pablo Cifuentes Gonzalez
Alejandro Marcos Valls
Roger Coromina Marcé
Victor Cañadas Molina
Eduard Ruiz
Elisenda Lopez Altarriba
Adhesions d’organitzacions:
Saneseco
Del Rio Consulting
Merience
ECOSTUDI
GPM CONSULTORS, scp
INSTA – Serveis Jurídics Ambientals, SCCLP
Temps de Saó
Plataforma Aturem la C-32
ARDA Gestió i Estudis Ambientals SL
OICOS ESTRATEGIA AMBIENTAL SCP
Per la Conca
Xarxa per a la Conservació de la Natura (XCN)
Te lo sirvo verde
Agrupació per a la Protecció del Medi Ambient del Garraf (APMA)
PLATAFORMA APROFITEM ELS ALIMENTS
Ecologistes en Acció de Catalunya
EcoGIRA