On poden portar els professionals els seus dubtes i conflictes sobre la seva pràctica professional? Què passa quan la llei no dona resposta a conflictes professionals complexos? És suficient el criteri tècnic per exercir bé la professió? Aquestes són algunes de les preguntes que es va fer en Víctor Cazorla, membre de la Junta de Govern i actual President del Comitè de Deontologia del COAMB, i que li van dur a liderar la creació del Comitè d’Ètica i Deontologia del Col·legi d’Ambientòlegs de Catalunya.
Parlem amb ell per explorar la diferència entre ètica i deontologia, com dotar-nos de mecanismes de defensa davant situacions de mala praxi i de la importància d’abordar realitats minoritzades dels col·lectius professionals. Un diàleg proper i humà que connecta trajectòria personal, valors i futur de la professió.
Víctor, per a molts el Comitè d’Ètica i Deontologia pot semblar un concepte aliè o llunyà. Ens podries explicar per a què serveix i, sobretot, perquè és important dotar-nos d’aquesta estructura?
Quan parlem del Comitè d’Ètica i Deontologia, és fàcil pensar en normes, sancions o càstigs. Però, en realitat, no es tracta d’això.
El comitè neix, inicialment, perquè el col·legi té l’obligació de disposar d’un codi deontològic. A més a més, la professió necessita criteri, protecció i sentit. I això no sempre es resol només amb un reglament.
En aquest sentit, la deontologia és la part normativa: defineix com ha d’actuar un ambientòleg en l’exercici de la seva professió, quins límits no s’han de traspassar i com s’han de valorar determinades conductes professionals. És una disciplina que ens ajuda a disposar d’un marc d’actuació comú.
L’ètica, en canvi, va un pas més enllà. Té a veure amb els valors, amb els motius pels quals fem les coses, amb els dilemes que apareixen quan el context és complex o quan les pressions externes -empresarials, econòmiques, institucionals- entren en conflicte amb el criteri professional.
El comitè pretén justament unir aquestes dues dimensions.
El que dius té molt de sentit, l’ètica sempre ha estat molt present en la nostra professió, tant en la normativa de protecció ambiental o en l’àmbit empresarial, amb la responsabilitat social o l’ESG. Com es tradueix tot això en el dia a dia del Comitè d’Ètica i Deontologia?
El comitè aspira a actuar com a espai de referència per a professionals que necessiten orientació en l’exercici de la seva professió, i també per a empreses o ciutadania que volen entendre si una actuació s’ajusta als principis de la professió. Els seus dictàmens poden servir, donat el cas, com a aval per defensar causes en processos administratius o judicials.
No és un òrgan pensat per castigar. De fet, en una professió de col·legiació no obligatòria com la nostra, la capacitat punitiva és molt limitada. El que sí que pot fer és avaluar situacions, emetre criteri, donar suport i protegir el professional quan es troba en una situació de mala praxi, un conflicte d’interessos o d’una pressió indeguda.
Perquè a banda de l’avaluació, hi ha una altra dimensió igualment important: la humana.
El Comitè d’Ètica i Deontologia no vol ser només un espai reactiu. També vol ser propositiu: reconèixer bones pràctiques, posar en valor conductes exemplars i contribuir a construir una cultura professional basada no només en el que sabem fer, sinó en com i per què ho fem.
En el fons, el comitè parteix d’una idea molt senzilla: cuidar la professió passa, inevitablement, per cuidar les persones que la fan possible.
Això inclou també parlar del benestar de les persones que exerceixen la professió. De situacions de vulnerabilitat, de soledat professional, de realitats com la neurodivergència, de persones amb discapacitat, o les identitats dissidents, que sovint no tenen encaix en entorns laborals rígids. El comitè pot ajudar a mediar, a generar adaptacions i a fer visible allò que normalment queda fora del focus.
Què podem esperar del Comitè d’Ètica i Deontologia a partir d’ara?
A curt termini, la reforma del Codi Deontològic i la posada en marxa de canals de consulta accessibles. A mitjà termini, m’agradaria que poguéssim parlar també de reconeixement positiu: bones pràctiques, certificacions, referents professionals.
L’ètica no és només marcar límits, sinó assenyalar camins.
Víctor, el que proposa la Junta amb la creació d’aquest comitè és força innovador… d’on neix aquesta mirada, en el teu cas?
Neix molt de la meva experiència personal. Jo no em dedico professionalment a les ciències ambientals en el sentit clàssic, però sí que m’hi he format a fons, m’hi estic especialitzant, i és un camp que m’ha aportat moltíssim a nivell personal i acadèmic.
Vaig implicar-me en la nova Junta de Govern perquè volia retornar, dintre de les meves possibilitats, tot el que he rebut, tant en l’esfera personal com acadèmica. I ho faig des d’aquí: aportant valor a la professió des d’un lloc que no és només tècnic, sinó també ètic.
L’ètica també apareix en un altre pla: el personal. Tu parles obertament de neurodivergència.
Sí. Jo tinc una condició d’autisme diagnosticada ja d’adult. I això no és una excepció: hi ha molts ambientòlegs, estudiants o professionals, que viuen situacions similars, amb dificultats que sovint passen desapercebudes.
La neurodivergència o altres situacions de caràcter minoritari, com ara les identitats dissidents o les persones amb discapacitat poden generar molta soledat professional, sobretot quan no hi ha adaptacions o polítiques inclusives en les empreses que permetin als col·lectius minoritaris treballar amb normalitat. I això és perquè massa sovint la normativitat deixa fora la diversitat que no entén. En aquest sentit, el Comitè i el Col·legi poden jugar un paper molt important aquí: mediant amb empreses, amb universitats, ajudant a fer efectives les adaptacions que la llei ja preveu.
És una mirada poc habitual en un col·legi professional.
Potser sí, però crec que és necessària. La professió no és només el que fem, sinó com estem mentre ho fem. Si volem parlar d’ètica, no podem ignorar el benestar de les persones.
Tornem una mica enrere. Per què ciències ambientals?
Per amor a la natura. Sona molt hippie, però és així. La natura per mi és un espai segur, un lloc on el temps va més lent, on tot canvia a una altra escala. És un lloc que convida a la curiositat, a la sorpresa.
Aristòtil deia que la capacitat de meravellar-nos és una de les grans capacitats humanes. I jo crec que és veritat. En un món tan accelerat, la natura ens permet aturar-nos i pensar.
I aquesta manera de pensar connecta amb la teva feina actual en filosofia de la ciència.
Sí. Ara estic treballant en lògica, ètica i filosofia de la ciència, amb l’objectiu de crear sistemes que ajudin a prendre decisions davant dilemes ètics. Es parla molt de decisions basades en dades, però les dades per si soles no diuen res. El sentit el dona l’ètica.
Si haguessis de resumir tot això en una idea?
Que tenir cura de la professió passa, inevitablement, per tenir cura de les persones que la fan possible. I que l’ètica no és un afegit, sinó el nucli que dona sentit a tot plegat.