La revista del Col·legi d'Ambientòlegs de Catalunya
Núm. 4, Setembre - desembre de 2010
Louis Lemkow
director de l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals (ICTA) de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB)
"El corporativisme tradicional de les universitats catalanes i espanyoles ha oposat resistència a la recerca interdisciplinària"

Com definiria l'ICTA?
És un institut de recerca sobre una gran diversitat de temes, com poden ser el canvi climàtic, l'economia ecològica, l'ecologia industrial... A part d'això, s'hi ofereix formació avançada: actualment, tenim dos màsters -el Màster en Estudis Ambientals i el Màster Erasmus Mundus en Estudis Ambientals- i el Doctorat en Ciència i Tecnologia Ambientals, que, per cert, en el curs 2003-2004 va obtenir la Menció de Qualitat del Ministerio de Educación y Ciencia. A l'ICTA també es desenvolupen projectes aplicats per a les administracions, empreses, ONGs o fundacions, gràcies als quals mantenim un vincle amb la societat, la qual cosa ens desmarca dels instituts de recerca tradicional.

Així doncs, es pot dir que l'ICTA és diferent del que es podria entendre com un centre de recerca, diguem-ne, convencional?
L'ICTA és un model atípic perquè s'hi combinen les tres activitats que acabo d'esmentar, però també perquè és un institut interdisciplinari per la naturalesa dels temes que s'hi tracten i pels equips d'investigadors que hi treballen: hi ha enginyers i gent que prové de les ciències naturals i de les socials. A més, hi ha una forta presència internacional: aproximadament el 35% del personal és estranger, i això també és força insòlit.

Quina ha estat l'evolució de l'Institut?
Els seus orígens es remunten al Centre d'Estudis Ambientals (CEA), que es va crear el 1996 com a paraigües per cobrir algunes necessitats de l'aleshores recentment creada llicenciatura de Ciències Ambientals. Era, llavors, un centre d'estudis conformat per professors adscrits de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), però al cap d'un temps va adquirir més volum d'activitat i, via decret de la Generalitat de Catalunya, va esdevenir l'ICTA tal com l'entenem ara. Actualment, ja hi ha 175 persones que hi treballen; d'aquestes, a diferència d'anys enrere, la majoria -uns 125-, és personal propi: tenen el seu contracte o bé estan pagats i finançats per altres entitats com la Institució Catalana de Recerca i Estudis Avançats (ICREA) o programes com el Ramón y Cajal.

Sentint aquestes dades, tot fa pensar que, actualment, estem molt bé, quant a la recerca en medi ambient.
No puc valorar com està, a Catalunya, però en el nostre cas, no em queixo: tenim un volum considerable de projectes i de recerca i els indicadors de productivitat científica són bons: cada any aconseguim, més o menys, 3 milions d'euros per a activitats de recerca noves; i cada any publiquem més de cent articles en revistes científiques indexades, entre les quals hi ha les més prestigioses, com Nature i Science. A Catalunya, hi ha molts altres instituts de recerca en una situació més que acceptable.

Són equiparables, aquestes dades, a les d'instituts de recerca d'arreu?
Sense cap mena de dubte, els nostres indicadors de productivitat científica estan a l'alçada europea; som molt coneguts fora del país i tenim moltes col·laboracions amb instituts punters.

Està obrint, l'Institut, alguna nova via de recerca en els temes relacionats amb el medi ambient?
La innovació bàsica de l'ICTA és l'opció interdisciplinària, però pel que fa a les temàtiques, el que és clarament innovador són les ciències socials del medi ambient. Aquí, a Catalunya, som innovadors en economia ecològica i sociologia ambiental. La recerca que es fa en aquests àmbits és molt innovadora i gaudeix de reconeixement fora del país.

L'ICTA aposta per la interdisciplinarietat. És compatible aquest enfocament amb la manera com s'ha entès, fins ara, la recerca en general, basada en una sola disciplina?
Això ha canviat: hi ha algunes temàtiques que és impossible abordar des d'una sola disciplina. Cal integrar elements d'altres disciplines i formacions, una cosa que està bastant normalitzada, ja, a Europa. Potser, aquí, pel corporativisme tradicional de la universitat catalana i l'espanyola en termes de disciplines, hem viscut molta resistència a aquesta activitat interdisciplinària, de vegades amb una defensa ferotge de la disciplina. I és cert que les disciplines són molt importants, però fer recerca interdisciplinària no vol dir rebutjar-les, ja que, de fet, necessitem els coneixements que desenvolupen.

Per part de la societat, hi ha un reconeixement de la importància del medi ambient que abans no hi era, i això ha canviat el context actual de la recerca

Moltes de les persones que treballen a l'ICTA vénen de l'estranger. Sempre s'ha parlat del mite de la fuga dels cervells, però ara sembla que la situació s'ha invertit.
A l'Institut tenim gent consolidada en el seu país i també hem recuperat alguns catalans i espanyols que han passat uns anys fora i que ara han tingut l'oportunitat de tornar.

Quin interès té per a un ambientòleg dedicar-se a la recerca? És vist com una via de sortida per no haver d'enfrontar-se al món laboral o és, realment, una vocació?
En bona part, és vocacional: a la gent li apassiona un tema o li agrada fer recerca i s'hi dedica, i són conscients que no es faran rics dedicant-se a la investigació.

I un cop surten al carrer...., la societat els demanda, els doctorats?
Portem bastants anys graduant doctors i doctores i la gent es va col·locant: fan post-docs, treballen a les universitats, en empreses, i també tenim una empresa spin-off, Inèdit Innova, dedicada a l'ecodisseny i l'ecoinnovació. Fins i tot -i això és a títol anecdòtic-, el nostre primer doctorat, Fander Falconí, va arribar ser Ministre de l'Ecuador... A part d'ell, a data d'avui, no hem tingut cap altre ministre (riu).

Topa amb alguns esculls, la recerca en medi ambient? O, pel contrari, viu un moment dolç?
El context actual de recerca ambiental ha canviat, justament perquè estem davant de molts problemes ambientals, començant pel canvi climàtic. Hi ha un reconeixement, per part de la societat, de la importància del medi ambient, i aquest reconeixement no hi era, abans. I ho dic amb coneixement propi, ja que porto des dels anys seixanta treballant en temes ambientals. Hi ha més recursos -sempre podria haver-n'hi més- i hi ha molta competència, sobretot en el marc europeu i en l'espanyol.

Un dels esculls podria ser el finançament. En temps de crisi com l'actual, s'ha vist afectat, el pressupost de l'ICTA?
De moment, la veritat és que no ho hem notat gaire en la part finançada des d'Europa, ni tampoc en la part finançada pel govern espanyol. On s'ha notat més l'impacte de la crisi actual és en la part que prové de l'empresa.

Precisament, alguns dels projectes que realitzeu és amb finançament de l'empresa privada. No condiciona, la voluntat de l'empresa, l'enfocament d'aquests projectes de recerca?
No, les empreses no marquen en absolut la nostra agenda de recerca. Ho hem fet sempre, i no han marcat mai la direcció en les prioritats de recerca que prenem com a institut, sinó que ho fan els propis investigadors. Aquesta font de finançament no arriba al 10% del total, és un element diferenciador dels altres instituts i forma part del nostre compromís amb la societat.

El compromís amb la societat passa, també, per fer-li arribar els coneixements que es generen a les universitats i als centres de recerca.
A l'Institut fem feina de difusió i divulgació. Fer arribar el coneixement a la societat és un valor i una obligació de la universitat, i això no consisteix només a publicar articles a les revistes més punteres, sinó també a explicar què es fa a la universitat, en quines àrees s'ha avançat i fer divulgació a través dels mitjans de comunicació.

Sovint, es menysté els científics que fan divulgació.
És cert que hi ha un entorn elitista en què no es valora aquesta tasca, però això és una equivocació. Per canviar-ho, des de la universitat s'està intentant reconèixer aquesta tasca tan important.

Per acabar, recomani'ns alguna publicació que l'hagi marcat especialment.
Un llibre que, en un moment donat, va suposar un gran impacte en la sociologia ambiental va ser La societat del risc, d'Ulrich Beck. Tot i que, avui dia, ja està bastant superat, en el seu moment va suposar una inflexió per a les ciències socials del medi ambient.

 


Louis Lemkow va néixer a Estocolm, Suècia, el 1947. És llienciat en Sociologia per la Universitat d'Essex (Regne Unit) i màster en Recursos Ambientals per la Universitat de Salford (Regne Unit). Va cursar part de la llicenciatura de Ciències de la Vida a la Universitat d'East Anglia (Regne Unit) i es va llicenciar i doctorar en Geografia per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). És autor de dotze llibres i més de cent publicacions. El seu llibre més recent és Pensamiento socioambiental y ecología social del riesgo (Icaria, 2003). Des del 1975 és professor de Sociologia i Ciències Ambientals a la UAB, i des del 2006 dirigeix l'ICTA.



Hemeroteca




Què és .ambiental?
Subscripció
Contacte
Equip de redacció